Així nega el Suprem la vulneració de drets fonamentals durant el judici

Barcelona[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

Un judici sense garanties suficients i que ha pivotat sobre la vulneració dels drets fonamentals dels acusats. Aquesta va ser la denúncia que les defenses dels presos polítics van fer des del primer dia al Tribunal encarregat de jutjar el Procés –en la fase de les qüestions prèvies– i serà la base dels advocats per portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El tribunal, però, rebat en la sentència totes les al·legacions dels acusats. "L'argument és insostenible", "No té raó la defensa", "No existeix la contradicció denunciada", insisteixen els magistrats un cop i un altre. Al llarg de gairebé 200 pàgines –d'un total de 493–, la sentència busca blindar-se davant l'anàlisi que en farà Estrasburg. Repassem les principals explicacions dels jutges.

El dret a expressar-se en català

El tribunal assegura que es va "reconèixer" el dret dels presos a expressar-se en català durant el judici, si bé admet que es va "rebutjar la possibilitat que l'interrogatori es practiqués mitjançant traducció simultània", tal com havien sol·licitat diversos dels acusats, i que "hagués exigit als membres del tribunal l'ús d'auriculars". Els motius del rebuig, s'explica a la sentència, són dos: "D'una banda, per l'afectació que [...] podria comportar respecte al principi de publicitat. De l'altra, pel veritable significat constitucional del plurilingüisme en el nostre sistema", apunta, i afegeix que "el territori [català] opera com a veritable criteri delimitador de l'oficialitat".

La competència del tribunal

Un dels arguments que més van esgrimir les defenses en les qüestions preliminars va ser la incompetència del tribunal per jutjar uns fets que van tenir lloc a Catalunya, cosa que feia que la causa l'hagués de resoldre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els jutges apunten que no hi havia cap motiu per "declinar la competència" dels fets que la Fiscalia considerava constitutius dels delictes de rebel·lió o malversació perquè "haurien desbordat els límits territorials de la comunitat autònoma". Així mateix, el tribunal no s'està d'assenyalar que tant Jordi Sànchez com Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras es van convertir durant el judici en diputats i Raül Romeva en senador –posteriorment suspesos–, cosa que té com a "immediata conseqüència" l'atribució del cas al Tribunal Suprem.

La imparcialitat del jutge

La sentència es fa ressò dels fins a set incidents de recusació que les defenses van presentar contra nou magistrats de la sala, però considera que s'ha banalitzat aquest recurs per garantir la imparcialitat dels magistrats. "

La defensa en situació de presó preventiva

Presumpció d'innocència

Igualtat d'armes

Presència de Vox a l'acusació popular

Dret a confrontar les declaracions amb vídeos

Només una equivocada visió del significat constitucional del principi de contradicció pot explicar aquesta queixa", conclou la sentència, que afirma que "contradir no vol dir valorar la credibilitat del testimoni mentre aquest presta declaració", sinó "tenir l'oportunitat d'interrogar a tots i cada un dels testimonis del fiscal i de les acusacions per neutralitzar el seu testimoni" o "la possibilitat d'aportar proves personals i documentals que debilitin el valor incriminatori que les acusacions pretenen atribuir als testimonis i als documents presentats com a prova de càrrec". Segons els jutges, les defenses no van tenir "cap limitació" en aquest sentit.

Les preguntes sobre l'afiliació dels testimonis

El fet que es preguntés a molts dels testimonis per la seva afiliació política o militància a moviments o entitats socials va ser denunciat per les defenses. Però els magistrats fan notar que "la condició de militant d'alguna d'aquestes associacions [com Òmnium o l'ANC] era presentada per les pròpies defenses com a element d'identificació en les respectives llistes de testimonis ofertes per a la seva citació a la sala". A més, recorden que el mateix Cuixart va dir que Òmnium "no té una posició en el que fa referència als temes de política". "A la vista d'aquesta explicació subscrita pel mateix president de l'entitat, és difícil entendre que la pregunta de les acusacions a alguns testimonis sobre si eren socis d'Òmnium pugui interpretar-se com una ingerència en el perfil polític del interrogat", conclouen.