Com afecta la declaració dels mossos al judici?

Madrid“Quina preocupació motiva la reunió? Quin missatge transmet i quina resposta obté?” Aquestes preguntes són de Manuel Marchena a Josep Lluís Trapero el 14 de març en la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem. Un cop acabat l’interrogatori de totes les parts, el president del tribunal, que ja coneixia per manifestacions anteriors que en una trobada el 28 de setembre al Palau de la Generalitat la cúpula dels Mossos va traslladar a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn la possibilitat d’enfrontaments l’1-O, volia conèixer la versió del major. Aquesta reunió ha centrat l’interès de les acusacions i del tribunal perquè tant Trapero com, abans, els comissaris Manuel Castellví i Emili Quevedo i, aquesta setmana, Ferran López i Joan Carles Molinero, han coincidit que l’executiu va expressar la seva negativa a desconvocar el referèndum tot i les advertències.

Entre les defenses hi ha consens que amb les declaracions de tots ells s’ha acreditat que la policia catalana no era el “braç armat” del Govern per fer la rebel·lió, la qual cosa desmunta una de les potes centrals del relat acusatori. Alguns advocats, però, consideren que es pot haver facilitat l’altre argument del ministeri públic: que l’executiu va assumir enfrontaments entre votants i la policia per continuar amb el seu pla. L’afirmació de Puigdemont que declararia la independència si es produïa una “desgràcia” pot no ajudar els acusats, per bé que algunes fonts consultades puntualitzen que l’expresident la va pronunciar quan la reunió ja s’havia acabat i que, per tant, no reflectia la seva estratègia. A més, el periple de la declaració d’independència va ser diferent del que es deduïa de les seves paraules.

La suposada violència ciutadana

La defensa de Joaquim Forn no creu que el testimoni dels mossos hagi perjudicat l’exconseller i treuen ferro als avisos dels comissaris en la reunió del 28 de setembre. Posen l’accent en l’informe que el 13 d’octubre López va transmetre en una reunió de la prefectura del cos i que els interrogats han donat per bo. Hi deia que les previsions de cara a l’1-O eren de “grans concentracions i resistència pacífica” als col·legis, i que així va ser.

Per tant, l’escenari que queda consisteix en calibrar la suposada violència dels votants, alguns dels quals ja estan citats per a l’última setmana d’abril. Fins ara s’han sentit molts testimonis de guàrdies civils que han relatat agressions i actituds de resistència “activa” als col·legis, i encara en queden per comparèixer. Aquestes explicacions han coincidit amb les peticions de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat d’investigar votants al jutjat 7 de Barcelona, on hi ha una causa oberta per les càrregues policials. L’advocat Jordi Pina opinava dissabte passat al FAQS que singularitzar en alguns votants els incidents era un bon indicatiu, perquè desmunta que hi hagués un pla generalitzat per fer servir violència. La clau de volta és, però, com s’atribueix la responsabilitat als acusats.