Trenta-vuit dies que trasbalsaren el món

MadridJohn Reed va escriure Deu dies que trasbalsaren el món, l'obra en què es va basar el director de cinema Serguei Eisenstein per rodar la pel·lícula sobre la revolució russa Octubre, i per a qui el llibre de l'escriptor nord-americà era "la intromissió de la mirada mòbil, secreta i ubiqua en el mateix nucli dels fets ".

Daniel Baena ha estat responsable dels atestats de la Guàrdia Civil a la instrucció de la causa del Procés, entre d'altres, per als jutges Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona; Carmen Lamela, a càrrec del jutjat central d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional i, finalment, per a la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Baena està convençut que Catalunya va viure "un període insurreccional" de trenta-vuit dies, entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre de 2017, la nit que el Senat va aprovar l'article 155 de la Constitució.

I s'ha dedicat amb totes les energies, ja des de primers de novembre de 2015, a armar el puzle del que veia com una futura i inevitable insurrecció.

Quatre dies abans que el Parlament aprovés el dilluns 9 de novembre de 2015 la declaració per iniciar el procés de desconnexió, és a dir, el procés per convertir Catalunya en un nou Estat, el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, enviava a les Forces i Cossos de Seguretat el que es va anomenar una "instrucció".

Això va ser el 5 de novembre de 2015. Ja es donava per fet en l'esmentada instrucció que el Tribunal Constitucional suspendria aquesta declaració, fet que va tenir lloc el 11 de novembre. El fiscal en cap de l'Audiència Nacional afirmava en l'escrit la competència d'aquest tribunal per jutjar delictes contra la forma de govern, dins dels quals apuntava els de rebel·lió i sedició. I Baena va ser un dels que va començar a treballar en aplicació d'aquestes instruccions quan alguns ajuntaments van expressar la seva solidaritat amb la declaració del Parlament.

¿Va ser pel fet d'haver treballat en aquells dies de 2015, entre d'altres cossos de seguretat, amb la instrucció rebuda de Zaragoza -fet del qual va quedar constància a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, encara que només es va fer referència al seu càrrec de fiscal en cap - que la Fiscalia va considerar inoportú que fos aquest fiscal qui fes l'interrogatori? És possible.

El relat aportat per Baena, que va apuntar l'existència d'un "clima insurreccional" i el que ell veia com el desenvolupament d'un inevitable conflicte amb l'Estat, no va il·lustrar la violència insurreccional, pressupòsit, per dir-ho així, del delicte de rebel·lió. Durant el "període insurreccional" que s'obre, segons Baena, amb la concentració del 20 de setembre de 2017 davant de la conselleria d'Economia, Rambla de Catalunya 19-21, i acaba el 27 d'octubre, no va advertir el tinent coronel la necessitat d'intervenció de la força per desallotjar, per exemple, a la "massa" aquest mateix 20 de setembre. El va estudiar, segons ha admès, però va decidir que no era necessari, i això malgrat comptar amb autorització judicial per fer-ho.

Tampoc va adjudicar crides a accions violentes per part d'Oriol Junqueras, Raül Romeva o Jordi Sànchez. Va descriure, això sí, tensió a les casernes on s'allotgen les famílies dels guàrdies civils, "setges" i "escraches".

Mentre es desenvolupava la declaració, el president Manuel Marchena va interrompre diverses vegades, sobretot a les defenses, per treure ferro a l'obstinació de furgar en el que deia l'autor / supervisor dels atestats.

"No els tindrem en compte, valen per al que valen", va dir Marchena.

És inevitable preguntar-se: Què pensaria Baena en escoltar aquestes paraules del president del tribunal?

O quan Marchena va afegir: "Van tenir el seu sentit quan el van tenir, van servir per a aquest treball...".

En efecte: els atestats van tenir el seu sentit per a la instrucció exprés de Pablo Llarena i dels fiscals del Suprem. Què seria de l'escrit d'acusació sense ells?

O quan la lletrada Ana Bernaola va assenyalar que una afirmació sobre Jordi Sànchez no apareixia en l'atestat, i Marchena ha postil·lat: "És més sa que es digui aquí que el fet que estigui en l'atestat des del punt de vista processal".

Doncs això, què pensaria el tinent coronel?