De los Cobos reitera que en alguns col·legis el "grau d'hostilitat" dels votants va obligar els agents a retirar-se

El cap del dispositiu de l'1-O assegura que es van utilitzar nens "com a escuts" a les escoles

Pérez de los Cobos
Montse Riart / Mariona Ferrer I Fornells
06/03/2019
6 min

MadridSegueix aquí el judici al Procés, en directe

Les imatges de votants lesionats l'1-O arran de les càrregues policials dels cossos de seguretat de l'Estat són recurrents. Però el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos assegura que aquella jornada la Guàrdia Civil i la Policia Nacional "en cap cas" va intervenir "sobre votants pacífics, persones grans o nens". De fet, recorda més la imatge "d'un agent a terra que rebia puntades de peu al cap" o de ciutadans fent servir criatures "com a escuts humans" a les escoles. Emulant el to bel·ligerant que ha fet servir l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, Pérez de los Cobos ha descrit un escenari de violència durant la jornada del referèndum per donar ales a les tesis de la rebel·lió de les acusacions. Fins i tot, ha assenyalat que en alguns casos els agents van avortar l'actuació davant el "tan elevat grau d'hostilitat" dels votants "parapetats" a les portes dels col·legis.

Segons el coronel, el dispositiu dels Mossos d'Esquadra i el fet que "s'hagués anunciat a bombo i plateret" que optarien per la mediació i la contenció amb els votants, sense utilitzar la força, va portar més gent als carrers que tenien l'objectiu d'impedir l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. De fet, durant tot el seu interrogatori, De los Cobos ha estès l'ombra del dubte sobre els Mossos d'Esquadra i en especial sobre el seu major Josep Lluís Trapero i ha arribat a acusar-los d'espiar i fotografiar els vehicles policials i que van informar els ciutadans concentrats a les escoles dels seus moviments.

Els dubtes sobre els Mossos

"Feia molt de temps que teníem dubtes sobre quina seria l'actuació dels Mossos d'Esquadra si s'arribava a la celebració d'un referèndum". De los Cobos ha començat el seu interrogatori davant del Tribunal Suprem apuntant directament al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. De los Cobos ha assegurat que les relacions amb Trapero "van ser sempre difícils" perquè no va acceptar que hi hagués un comandament superior i ha insinuat que estava alineat amb la voluntat del Govern de tirar endavant el referèndum.

Per posar un exemple de la suposada alineació de Trapero amb Joaquim Forn, Pérez de los Cobos ha recordat que el major dels Mossos va fer servir "exactament" la mateixa frase que l'exconseller d'Interior en una carta que li va enviar quatre dies després que li arribés la missiva de l'exconseller –de la qual no hauria d'haver tingut coneixement–. "Tots dos utilitzaven la mateixa expressió, dient que no havien sol·licitat l'ajuda dels cossos de seguretat de l'Estat perquè tenien la capacitat suficient", ha assegurat.

La coordinació cap a l'1-O, una virulència creixent

A l'hora de definir els dies prèvies a l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil ha explicat que la virulència cada dia "anava a més". Sobre la coordinació amb els Mossos d'Esquadra per a aquella jornada, ha dit que mai van acceptar el fet que es designés un comandament superior que haguessin d'obeir i ha situat dos elements clau abans de l'1-O: la resolució de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercedes Armas, i la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017 que ha definit com una "situació kafkiana" i "surrealista" perquè ja es convocava els cossos per organitzar un dispositiu per a la celebració "d'una cosa que estava il·legalitzada i que s'havia d'evitar" –en referència al referèndum.

De los Cobos ha descrit un ambient de "tensió" en la reunió i en particular entre ell i Trapero, tot i que ha afegit que el major va perdre "una oportunitat d'or" per saltar-se-la, perquè "no li corresponia estar allà", segons el coronel. També ha dit que el president Carles Puigdemont "s'agafava com un ferro roent a l'argument de la convivència ciutadana" per justificar la no intervenció durant l'1 d'Octubre. Els van respondre que ells farien complir amb el manament judicial i que la solució si volien evitar els enfrontaments era "desconvocar" el referèndum. "Em va dir que ells ja sabien què havien de fer".

El debat sobre la prevalença de la convivència ciutadana o el compliment de les ordres judicials ha aflorat en l'interrogatori aquest dimecres d'Andreu Van den Eynde, lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que li ha fet notar una contradicció quan ha dit que estaven al mateix nivell aquestes dues qüestions. L'advocat ha demanat que s'emetés l'àudio de la declaració de De los Cobos en fase d'instrucció, quan va deixar clar que a la junta de seguretat del 28 de setembre se li va "haver de dir [a Puigdemont] que el compliment de la llei estava per sobre [de la convivència ciutadana]".

Sabien que els Mossos serien prudents si hi havia nens

Durant tot l'interrogatori, Pere de los Cobos ha fet planar l'ombra del dubte sobre l'actuació dels Mossos l'1-O. Segons el coronel, des de les primeres reunions, els Mossos li van traslladar que intentarien evitar l'obertura de centres l'1-O amb "mediació i contenció", però sense utilitzar la força. "Curiosament el que ens van dir és el que va acabar passant", ha dit el coronel, que ha afegit: "Després vam saber que les entitats havien tingut coneixement d'això i havien fet una crida a ocupar les escoles perquè els Mossos es trobessin prou gent com per no actuar". Segons el coronel, els votants sabien que els Mossos serien especialment prudents "si hi havia nens i gent gran" als centres. "S'havia anunciat a bombo i plateret".

L'advocat de l'exconseller Joaquim Forn, Xavier Melero, ha qüestionat al coronel per què els cossos de seguretat de l'Estat no havien intervingut en les escoles abans de l'1-O per precintar-les si pensaven que tenien facultats per fer-ho. De los Cobos ha assegurat que per falta d'efectius i perquè ningú sentís que estaven invadint competències dels Mossos. "Vam intentar ser molt escrupolosos", ha dit. "Teníem clar que la substitució havia de ser l'últim recurs".

Segons el coronel, el mateix matí de l'1-O van tenir constància de la "insuficiència i ineficàcia" del dispositiu dels Mossos per evitar el referèndum, que ha definit com "una estafa". "No estaven fent res". Ha explicat que va decidir desconvocar les quatre reunions de coordinació perquè "ja no hi havia res a coordinar, no hi havia una unitat d'acció". Per això van decidir continuar en solitari, sobretot "després de veure que exclusivament havien posat una parella de mossos davant de les escoles, en una imatge que més aviat legitimava el referèndum".

La segona sorpresa després de veure la suposada inacció dels Mossos va ser "el grau de virulència" dels grups de ciutadans que intentaven impedir "com muralles" l'acció dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Segons el coronel, al capdavant del dispositiu la seva actuació estava "encaminada a retirar únicament el material del referèndum, no a tancar locals".

De los Cobos ha insinuat que l'actuació dels Mossos va propiciar que els ciutadans intentessin impedir l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i ha obviat les imatges de les càrregues policials situant tota la violència en el comportament dels votants. Així, per exemple, recorda la imatge d'un agent "estès a terra" que rebia "puntades de peu al cap", però nega rotundament que s'actués contra "votants pacífics, gent gran i nens". De fet, segons el cap del dispositiu algunes unitats "van avortar" la seva actuació a causa del "nivell d'agressivitat" detectat per evitar "conseqüències més greus de les que es van produir".

A preguntes insistents del lletrat Jordi Pina, De los Cobos ha afirmat aquest dimecres en la represa de la seva declaració que no hi va haver càrregues policials perquè tècnicament l'actuació dels agents no es correspon amb aquest terme, ha anotat. "No es va dissoldre una manifestació i tampoc es va practicar cap desallotjament", ha assenyalat el coronel, que va fugir d'estudi en ser preguntat per si es va aplicar gas lacrimogen en algunes escoles i hi va haver cops a les extremitats superiors de votants. "Ho ignoro", ha apuntat en el primer cas, i "es van produir actuacions que van afectar diferents parts del cos d'individus que estaven intentant impedir l'accés o sortida dels locals", ha dit sobre la segona pregunta.

El cap del dispositiu de l'1-O ha assegurat que davant de les escoles hi havia "grups organitzats" que dirigien els "enfrontaments" contra la policia. Un cop més, el coronel ha menystingut la xifra de ciutadans ferits i ha parlat únicament de quatre persones hospitalitzades. L'advocat de Forn li ha preguntat si tenia constància de policies investigats per la càrrega. "Del que tinc constància és que més d'un centenar de casos s'han arxivat i que de moment no hi ha ni una sola condemna", ha sentenciat el coronel. També ha negat que es deixés d'actuar al migdia. "Hi van haver actuacions més enllà de les 17.15", ha afirmat Pérez de los Cobos.

Per contra, ha assenyalat que els Mossos no només van tenir una actuació "passiva" l'1-O, sinó que van intentar "interposar-se" en almenys deu o onze escoles de Barcelona. Ha recordat, per exemple, el cas de les escoles Pau Claris i Mediterrània, dos dels centres on es van produir més ferits per les càrregues policials. De fet, el coronel ha assegurat que els Mossos van arribar a "recollir" les urnes plenes, les van desplaçar pel seu recompte i en alguns cassos van fer missions de "contravigilància" a l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat.

Nens "com a escuts"

De los Cobos ha assegurat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal que en alguns casos la ciutadania va arribar a utilitzar criatures "com a escuts" per intentar impedir l'entrada dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Ha explicat que recorda fins i tot el cas d'un policia que va intervenir per salvaguardar la integritat d'un menor parlant amb el seu pare.

stats