El Suprem revisa el fracàs del dispositiu policial de l’1-O

MadridL’absència de Josep Lluís Trapero com a acusat al judici del Procés és notòria, tenint en compte les declaracions fetes aquesta setmana pels màxims responsables d’Interior i dels cossos policials espanyols. La seva “reticència” a ser coordinat policialment per Diego Pérez de los Cobos de cara a l’1 d’Octubre i la suposada “alineació” dels Mossos amb el Govern fan encara més sorprenent que dijous comparegui com a testimoni qui està acusat, pels mateixos fets, a l’Audiència Nacional. Tot i que té el dret a mantenir silenci per la seva condició, la compareixença pot aportar més elements a la discussió policial que s’ha viscut en l’última entrega del procediment judicial al Tribunal Suprem contra el Procés: desconfiances, diferents punts de vista i, en definitiva, descoordinació per intentar impedir allò que es va realitzar, el referèndum.

El debat de la rebel·lió ha entrat de ple al Suprem després d’una primera fase ubicada en el terreny polític, focalitzat en la presumpta desobediència i la tensió per la DUI i el 155. Conscients de la pluja de retrets a la “passivitat” dels Mossos -el calendari d’interrogatoris ho ha propiciat-, els advocats dels acusats han entrat en joc amb una estratègia que ha combinat una certa defensa del paper de la policia catalana i l’atac a l’actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. ¿Hi havia coordinació? Quins criteris s’havien de prioritzar per complir l’ordre judicial? El resultat va ser satisfactori?

El pla B, a punt

Una de les primeres preguntes que Xavier Melero, lletrat de Joaquim Forn, va fer a Soraya Sáenz de Santamaría la setmana anterior era si els reforços de cossos de seguretat de l’Estat enviats a Catalunya el setembre del 2017 hi anaven per “substituir” els Mossos. Va intentar agafar a contrapeu l’exvicepresidenta, que va assegurar que no, que la idea era fer una tasca d’“auxili” a la policia catalana. Tal com marcaven les instruccions judicials i van expressar els caps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya en el moment dels fets, el pla A era el de col·laborar i esperar un possible requeriment de suport. Però va ser reveladora la distribució territorial que els cossos estatals van planificar, explicada pel màxim responsable de l’institut armat, Ángel Gozalo: cadascun assumiria les demarcacions que ja controlaven anys enrere, abans del desplegament dels Mossos. Tal com van deixar clar Gozalo i Sebastián Trapote, aleshores cap de la Policia Nacional, el pla B estava preparat des d’almenys deu dies abans del referèndum, davant la possible “inacció” dels Mossos i la desconfiança en el fet que atenguessin les resolucions judicials. “Teníem la preocupació des de feia molt temps”, va afirmar De los Cobos.

Al llarg dels interrogatoris els advocats han provat de posar en qüestió la tasca del coordinador dels cossos policials. Els compareixents han coincidit en el fet que els plans d’actuació de cada cos no es posaven en comú, i que simplement es traslladaven al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que va demanar que els Mossos incrementessin efectius, i així ho van fer. Una a una, s’han repassat les instruccions del fiscal els dies previs a l’1-O, sobretot les que obligaven la policia catalana a advertir que no es podien desenvolupar activitats vinculades al referèndum als centres de votació primer, i a clausurar-los amb un precinte després. Un dels punts conflictius han estat les conseqüències que va tenir la interferència de la magistrada del TSJC Mercedes Armas a l’hora d’assumir la tasca d’impedir l’1-O i cessar el fiscal de les seves funcions. ¿Quina ordre prevalia? ¿Deixaven de tenir vigència les instruccions del fiscal?

Melero s’ha agafat a un buit que deixava la interlocutòria de la jutge del 27 de setembre: encomanava als Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional -amb prioritat per a la policia catalana- que tanquessin abans de l’1-O aquells centres on es fessin actes de preparació del referèndum, però puntualitzava que no s’havien d’afectar la resta de serveis que s’hi estiguessin desenvolupant. Els concerts, els tallers i les activitats que es van organitzar als col·legis els dies previs complicaven el compliment d’aquest punt, fet que cap dels interrogats ha negat, malgrat criticar que l’objectiu de les iniciatives fos esquivar l’actuació policial. Així, els Mossos no van desallotjar-los, ¿però la Guàrdia Civil i la Policia Nacional hi van fer alguna cosa?, han qüestionat les defenses. Els responsables policials espanyols s’han escudat en la idea que els Mossos sempre havien d’actuar en primera instància.

El testimoni de De los Cobos, Gozalo i Trapote ha servit per deixar clar que la prioritat era l’eficàcia. “¿S’assumien danys personals i materials per sobre de votar?”, va preguntar Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa, a De los Cobos. “No es va tenir aquest debat”. En canvi, els interrogats van apuntar que els Mossos, tot i el compromís amb complir l’ordre judicial, havien advertit que preservarien la convivència ciutadana, tal com indicaven la jutge i la instrucció del secretari d’estat José Antonio Nieto del 28 de setembre. Per això, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van activar el pla B a primera hora l’1-O, al veure les parelles de mossos als col·legis, i aleshores es va produir el trencament de la coordinació.

En aquest escenari, les tesis d’uns i altres són incompatibles, amb la ciutadania com a punt de desacord: uns situen la violència en els votants i ressalten la xifra d’agents ferits -amb contradiccions-, i els altres apunten al nombre d’investigacions obertes per la desproporció policial i les lesions als votants. “Era insuficient”, va concloure l’excomissari de Mossos Manel Castellví en relació al dispositiu dels tres cossos, amb la qual cosa va donar a entendre que el debat policial està esgotat: si no s’havia fet abans, era impossible aturar el referèndum el mateix dia 1. Castellví, amb un testimoni que va ajudar més les acusacions que no pas les defenses, continuarà dilluns el debat sobre el dispositiu policial de l’1-O.

Les diferències entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional

Desconfiança

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenien preparat un pla autònom per suplir els Mossos en cas d’“inacció”. La desconfiança en la policia catalana es va tenir des del principi, va admetre De los Cobos al Suprem.

Descoordinació

Els cossos policials no coneixien els plans d’actuació d’uns i altres i la premissa d’auxiliar els Mossos la van trencar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a primera hora de l’1-O, quan van decidir actuar autònomament sense esperar un requeriment.

Criteris

El compromís de complir l’ordre judicial era comú, però els Mossos van optar per la mediació i per evitar l’ús de la força, mentre que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van assumir l’alteració de la seguretat ciutadana per accedir als col·legis electorals.

Resultat

El referèndum no es va poder aturar a causa de la gran mobilització: els Mossos van tancar uns 200 col·legis, mentre que la Policia Nacional -no en va tancar cap- i la Guàrdia Civil van intervenir el material electoral en la meitat de centres.