Reputació i credibilitat

Dona de Quim FornLa reputació i la credibilitat són valors que es construeixen a poc a poc, són prestigis difícils de guanyar i enormement fràgils i fàcils de perdre. Avui em refereixo al Parlament Europeu: n’hem rebut notícies alarmants que em motiven la reflexió següent.

Amb la creixent repressió, una instrucció mal feta, l’abús de la presó preventiva, la permanent denúncia de vulneració de drets i l’inici del judici, sembla que els fets ocorreguts abans i durant l’1-O s’hagin fos. El tancament de webs, l’obertura de correus sense ordres judicials, els escorcolls, la violència de l’Estat, els detinguts emmanillats davant del jutge i tants altres fets terribles han quedat emboirats davant les atzagaiades del jutge Pablo Llarena. Un procés que els màxims representants de l’Estat definien com “la decapitació del moviment independentista”.

Però la realitat és que el moviment independentista, com qui no vol la cosa, ja ha fet caure dos governs a l’Estat en un temps rècord. El tarannà pacífic, dialogant i tant de “bona gent” dels catalans, amb les manifestacions més grans d’Europa dels darrers anys, les protestes en forma de poemes, conferències i altres expressions culturals, presos que escriuen llibres i fan classes a les presons, al final han acabat sent una eina pedagògica de primer ordre tot i l’aparent ceguesa de les institucions europees. Però Europa ha anat tastant, també, el xarop espanyol: les pressions dels seus diplomàtics cada vegada que els “pesats” dels catalans volien presentar un llibre en qualsevol país o fer un acte en qualsevol universitat han culminat aquesta setmana en la monstruositat, per part d’Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels presidents Puigdemont i Torra al Parlament Europeu, al·legant raons de seguretat. Quina seguretat? ¿La dels poders de sempre per sobre de les llibertats i els drets i per sobre de la intel·ligència dels seus ciutadans?

Tant Espanya com Europa podrien ser realitats pròsperes i atractives, però sembla que vagin enrere com els crancs. Si el prestigi de la vella i culta Europa, bastit a poc a poc, es posa en risc real per la seva manca de valentia, la fallada en credibilitat pot arrossegar-ne la supervivència. Confiem que el projecte europeu, que tantes il·lusions havia generat, no esculli també el camí de l’“A por ellos ” i acabi per oblidar que sovint s’arriba més lluny amb la pedagogia que amb la llei de l’embut, probablement una de les favorites del mateix president de la Comissió Europea.