Turull: "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent militaritzada"

MadridSegueix el judici al Procés en directe

Dur i llarg cara a cara –de gairebé tres hores– entre Jordi Turull i el fiscal Jaime Moreno durant el quart dia del judici al Procés al Tribunal Suprem. L'exconseller de Presidència, que ha combinat una defensa tècnica amb un contundent discurs polític, ha defensat el "pacifisme" del moviment independentista, després que el fiscal li preguntés si a partir del 20 de setembre es va generar un clima de "violència". "No, de cap manera", ha apuntat Turull, que ha qualificat d'"operació fracàs" qualsevol intent d'un partit polític que "insinuï que per aconseguir el seu objectiu es necessita violència, encara que sigui passiva". "Per molt relat que es vulgui introduir, per molt que es presenti la societat catalana com a violenta, no només no s'aguanta per enlloc, sinó que és delirant", ha afegit.

Després del torn del fiscal i l'advocada de l'Estat i un recés per dinar, ha pres la paraula l'advocat de Turull, Jordi Pina, que ha fet un breu interrogatori molt tècnic de només un quart d'hora i ha llegit una sèrie de tuits en què l'exconseller demanava una actitud "cívica", "pacífica" i de "serenor". Turull ha acabat llegint les paraules de l'expresident Carles Puigdemont abans de la declaració d'independència, en què torna a apel·lar al diàleg amb l'Estat. Ha recordat que la consigna era "invocar sempre la pau" i el "civisme". L'ha seguit l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, que només ha respost al seu advocat, Andreu Van den Eynde, en un interrogatori que només ha durat una hora i mitja enfront les quatre de Turull.

Les rèpliques i contrarèpliques entre Turull i el fiscal han sigut constants: "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent militaritzada; siguin independentistes o no, tenen criteri". Així, ha censurat que l'acusació hagi volgut construir un relat contra l'independentisme de dalt a baix i no de baix a dalt. Des d'un primer moment ha assegurat que era la ciutadania la que va empènyer els partits polítics al referèndum i ha puntualitzat que les formacions independentistes "sempre van apostar pel diàleg amb l'Estat". Sobre la declaració d'independència del 27 d'octubre, a diferència de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, ha defensat que es va votar en la seva totalitat. Ha evitat, en aquest sentit, dir que no fos efectiva, però sí que ha insistit que es tractava d'una "declaració política".

Turull ha situat el Pacte Nacional pel Referèndum, que buscava una votació pactada amb l'Estat, com "l'única concertació entre 4.000 associacions". En aquest sentit, preguntat per si es buscava augmentar el "nivell de conflictivitat" –segons diu el document 'Enfocats', que Turull ha assegurat no conèixer–, l'exconseller s'ha preguntat retòricament com es pot pretendre buscar "conflictivitat" si s'agrupen 4.000 associacions per trobar una solució amb l'Estat. "A Catalunya la paraula 'resignació' no existeix al diccionari", ha afegit sobre la via pactada. En relació als possibles "dubtes sobre a qui obeirien els Mossos", l'exlíder parlamentari de JxSí ha subratllat que Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat, "sempre va dir" que la policia catalana compliria amb les funcions de policia judicial.

"Això de ser constitucionalista deu ser una ganga"

Turull ha intentat allunyar-se de les acusacions de delicte de desobediència i ha afirmat que el govern espanyol ha incomplert unes "25 vegades" sentències del Tribunal Constitucional "sense rebre cap notificació ni retret penal". "Això de ser constitucionalista deu ser un xollo, perquè et permet desobeir la Constitució quan vulguis –ha assenyalat–. Jo, per una interlocutòria que no té cap retret penal [ha insistit que l'organització d'un referèndum és legal], porto un any a la presó; i després diran que no ens persegueixen per les nostres idees".

Sobre el delicte de malversació, ha insistit que "no es va gastar ni un euro en el referèndum". Moreno li ha mostrat el document del Govern en què s'acordava que tots els consellers assumien de manera "solidària i col·legiada" totes les accions destinades a fer possible l'1-O, entre altres coses "contractacions" i compromisos de despeses. Turull ha advertit, però, que no hi ha cap "element fàctic" que mostri que tot allò es va tirar endavant, i ha precisat també que en aquell moment la llei del referèndum tampoc estava suspesa pel TC. "I totes les resolucions anteriors no ho estaven?", li ha preguntat el fiscal en relació a la comissió d'estudi del procés constituent i d'altres resolucions, que Turull ha assenyalat que "no tenen a veure" amb el referèndum.

L'exconseller de Presidència també ha negat que tinguessin intenció de pagar campanyes publicitàries i les ha volgut desvincular del referèndum, igual que els presumptes contractes amb Unipost. "Les factures ni s'han pagat ni s'han de pagar, perquè la campanya era gratuïta", ha assenyalat sobre els espots de la via del tren a TV3 i Catalunya Ràdio. Ha precisat per primer cop que no es tractava de la campanya oficial per al referèndum perquè la prevista no els va agradar ni a ell ni a Carles Puigdemont: no era prou "neutral" perquè hi apareixia un "ocell dins d'una gàbia".

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha intervingut diversos cops. Però a diferència de la setmana passada, no per blindar l'acusat del fiscal, sinó per demanar a Turull que "no faci servir el torn de l'interrogatori per fer judicis de valor". L'exconseller s'ha mostrat desafiant amb el fiscal i, preguntat per si és soci d'Òmnium, ha recordat que ser-ho no era delicte ni durant el franquisme i que li "sorprenia" la pregunta. A més, ha explicat que també és soci de moltes altres organitzacions socials o humanitàries.

L'exconseller de Presidència ha començat censurant la decisió de Marchena de no permetre la traducció simultània del català durant el judici i li ha retret que l'avalés, en el cas de ser consecutiva, només per una qüestió "emocional". Al seu parer, parlar en català en un judici ha de ser una qüestió de "garanties". En aquest sentit, ha recordat que "tot està inventat" avui dia perquè per televisió es pugui sentir al moment en castellà. "No miri el tema dels auriculars entre el públic com una despesa, sinó com una inversió", ha assenyalat.

La previsió del tribunal és que aquesta setmana ja puguin declarar tots els acusats perquè ja ha posat calendari a les compareixences dels testimonis. Un dels primers testimonis serà l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, dimarts vinent a la tarda.

Suport d'una comitiva del PDECat i d'ERC

Una comitiva del PDECat i d'ERC ha donat suport als presos a les portes del Suprem. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha parlat del "judici de la vergonya" i ha reivindicat la manifestació de dissabte a Barcelona per demostrar que l'independentisme no necessita "imatge falses" per ensenyar com es mobilitza. "La gent sempre hi és", ha afirmat. Sobre el viatge del president Quim Torra a Brussel·les, ha atribuït la negativa del govern espanyol a posar-li escortes al fet que l'independentisme no aprovés els pressupostos.

Per part de la delegació d'ERC, la parella de Romeva i número dos del partit en les eleccions europees, Diana Riba, ha assegurat que l'exconseller d'Exteriors afronta amb "molta tranquil·litat" la seva declaració avui al Suprem. "Demanem que els problemes polítics tornin a la política", ha reclamat. Al seu torn, el conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, ha assenyalat que "avui s'està celebrant un judici injust contra presos polítics que van exercir la democràcia fins a les últimes conseqüències". Bosch ha apuntat que Romeva "demostrarà la seva integritat i valentia en defensa dels drets humans".