Rebel·lió o sedició? María José Segarra versus Consuelo Castro

MadridA hores d'ara del judici, després de la declaració testifical de l'autor i supervisor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena, i diferents agents del cos al llarg d'aquesta setmana, la pregunta és: quina acusació va guanyant la batalla en el judici del Procés? La rebel·lió de la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, o la de sedició de l'Advocada General de l'Estat, Consuelo Castro?

La pregunta té un problema inicial pel costat de la Fiscalia General de l'Estat: es pot parlar de "la qualificació de María José Segarra"?

En altres paraules, reflecteix la qualificació de rebel·lió el convenciment de l'actual fiscal general de l'Estat?

María José Segarra va prendre possessió del càrrec el 4 de juliol de 2018. Fonts judicials assenyalen que per a aquestes dates "tot el peix estava venut" pel que fa a la qualificació jurídica dels esdeveniments del Procés.

Els quatre fiscals -Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Jaime Moreno- ja havien fet pinya des del principi de la instrucció en la defensa del criteri que els fets encaixaven en el delicte de rebel·lió.

Aquest front únic es va sotmetre a una prova inesperada el 20 de març de 2018. El fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, va suggerir que era convenient proposar la llibertat de Joaquim Forn a la vista de la Sala de Recursos sobre l'excarceració sol·licitada pel que llavors era el seu advocat, Cristóbal Martell. El fiscal Cadena, que va rebre el suggeriment de Sánchez Melgar, es va oposar i va plantejar en la vista que proposava la llibertat per imperatiu legal, és a dir, per instruccions del seu superior jeràrquic. D'altra banda, l'acusació popular de Vox sol·licitava mantenir la situació de presó provisional per Forn, opció per la qual es va decantar la Sala de Recursos.

El fet va servir per fer més indestructible la pinya, si era possible, dels quatre fiscals al voltant de la qualificació de rebel·lió. A part de la presó provisional, aquest delicte implicava una altra mesura: l'aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal que fixa la suspensió de la seva condició de diputats del Parlament una vegada que l'ordre de processament de l'instructor Llarena adquirís fermesa.

I encara que la nova fiscal general Segarra tingués els seus dubtes sobre la qualificació, fonts jurídiques consultades assenyalen que va comprendre d'entrada una cosa evident: era molt difícil reobrir el meló per part d'una fiscal que procedia de la Fiscalia de Sevilla davant de quatre fiscals de sala - generals de divisió de la carrera- que havien participat en la instrucció i que, a més, acumulaven una experiència en posicions molt rellevants de la seva històrica trajectòria.

Seria rebel·lió o revolta. El sol suggeriment de plantejar una qualificació alternativa en l'escrit d'acusació va ser rebutjada de ple, en consultes informals o intercanvis, perquè es va dir, no sense raó, que seria interpretat com una admissió de debilitat i inseguretat. En tot cas, sempre hi ha temps per introduir aquesta possibilitat en les conclusions definitives.

Pel costat de l'Advocacia General de l'Estat, en canvi, la situació va ser una altra. Consuelo Castro va prendre possessió més tard que la FGE. Va ser el 5 de setembre de 2018. En principi, el govern de Mariano Rajoy havia sol·licitat la personació en la causa del Procés pel delicte de malversació. Durant la instrucció tampoc va tenir l'advocat de l'Estat una especial intervenció -més enllà d'alguna pregunta-en relació a determinar el perfil dels fets, és a dir, si es podien traduir en una qualificació de rebel·lió o sedició.

La nova advocada general, segons fonts jurídiques, ha considerat que la tipicitat del delicte de rebel·lió exigia l'alçament violent, segons resa la llei. I des d'un principi, segons aquestes fonts, no va trobar aquesta violència o la intensitat superior a desordres públics i tumultuaris en els fets a enjudiciar. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, per la seva banda, mai va veure el delicte de rebel·lió i es va inclinar per la sedició.

Quin era el trumfo de l'instructor Llarena i de la Fiscalia del Tribunal Suprem? Els informes del tinent coronel Baena.

No obstant això, aquests atestats, segons ha assenyalat el president del tribunal, Manuel Marchena, "van servir per al que van servir" -és a dir, per processar- i no es tindran en compte per a la sentència perquè la mateixa es basarà en el que s'hagi escoltat en el plenari. Amb tot, en aquestes paraules es pot apreciar un deix de desvalorització dels atestats encara que no hagin estat pronunciades en aquest sentit.

Fa l'efecte que Consuelo Castro va guanyant clarament el partit a María José Segarra, encara que no sigui del tot just atribuir a la fiscal general de l'Estat l'aposta pel delicte de rebel·lió al cent per cent.