Les defenses subratllen extralimitacions en els escorcolls policials previs a l’1-O

MadridCapgirar l’acusació i passar a l’atac forma part de l’estratègia de defensa que estan exposant alguns dels advocats al judici del Procés. No només s’ha constatat en el marc de l’actuació policial a les portes dels col·legis de l’1-O, sinó també en l’allau d’escorcolls que la Guàrdia Civil va practicar els dies previs a la votació. Aquest dilluns es va posar de manifest durant l’interrogatori a tres extreballadors de l’empresa Unipost, on l’institut armat va interceptar 43.000 cartes postals en les quals es notificava als destinataris la seva responsabilitat de constituir les meses electorals. Els tres testimonis, a part de coincidir a dir que no es van arribar a enviar ni tampoc facturar les remeses, van explicar a preguntes de les defenses que la Guàrdia Civil es va presentar sense ordre judicial als escorcolls del 19 de setembre a Barcelona i Terrassa.

Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, un dels principals assenyalats per la presumpta malversació com a exconseller de Presidència, va centrar les seves preguntes ahir en el desenvolupament dels escorcolls. El director de producció d’Unipost a Catalunya en el moment dels fets, Albert Planas, va assegurar que els investigadors de l’institut armat a la localitat vallesana li van demanar el mòbil i fer un duplicat del contingut del seu ordinador sense que se li hagués mostrat l’ordre judicial, sense haver-li notificat anteriorment si tenia condició d’investigat -no la té- i sense que se li haguessin llegit els drets. “Al cap d’una estona el secretari judicial ens en va informar, però ja l’havíem donat [el mòbil]”, va explicar Planas. En la mateixa línia, el cap de logística de l’empresa a Catalunya i Balears, Francisco Juan Fuentes, va afegir que li va “estranyar” quan li van explicar que no es necessitava ordre judicial.

També va confirmar aquesta pràctica el que va ser director de producció de la delegació de Barcelona i Badalona, Antonio Santos Falcón, que no va posar objeccions a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu de l’empresa del carrer Filipines de Barcelona, a la Sagrera, malgrat que els agents no fessin referència a cap instrucció judicial. Segons van dir, l’institut armat s’escudava en la instrucció de la Fiscalia Superior de Catalunya d’intervenir tot el material relacionat amb l’1d’Octubre, però cal l’autorització d’un jutge per fer l’escorcoll. És per això que els investigadors no van obrir les cartes interceptades a la nau d’Unipost a Terrassa fins que van rebre el vistiplau d’un jutjat del municipi. Va ser en seu judicial que es va constatar que el contingut de les cartes era la designació dels membres de les meses, tal com va relatar ahir Planas.

Els advocats dels encausats ja havien incidit en aquesta suposada extralimitació dels cossos de seguretat de l’Estat en les seves investigacions quan va comparèixer la secretària judicial del jutjat número 13 de Barcelona pels escorcolls a la conselleria d’Economia el 20 de setembre, així com en l’intent d’accedir a la seu de la CUP sense ordre judicial de la Policia Nacional.

Les cartes, “retingudes”

Els compareixents van explicar que les 43.000 cartes estaven “retingudes” a l’espera de rebre l’albarà i l’ordre de treball per fer l’enviament. Com que no va arribar, no es va facturar res. Fuentes, però, va apuntar a una operació poc habitual quan va assegurar que ell mateix va agafar una furgoneta per recepcionar un dissabte tot el material per mitjà de dos transportistes. La indicació li havia donat una persona que respon al nom de Toni, que la Fiscalia identifica com l’exsecretari de difusió Antoni Molons i que està citat dijous. Les acusacions no van aconseguir ahir aclarir la suposada malversació i es troben amb dificultats, entre altres coses perquè molts dels testimonis estan investigats en la macrocausa del jutjat 13 i s’acullen a la dispensa de declarar.