Zuma acata i dimiteix
El ja expresident plega amb crítiques a la intromissió del seu partit per sobre del Parlament
BarcelonaTocat per la corrupció i enfonsat per la solitud en què l’han deixat els seus, Jacob Zuma ha acatat aquest dimecres els designis del seu Congrés Nacional Africà (CNA) i ha presentat la dimissió de la presidència de Sud-àfrica amb efectes immediats.
Zuma plega perquè, ha afirmat, continua sent un militant “disciplinat” però ha deixat clar que està en “desacord” amb què el partit hagi passat per alt el procediment marcat per la Constitució per a les destitucions presidencials. “Gràcies, ens veiem en un altre lloc”, ha atinat a dir per acomiadar-se dels periodistes que havien hagut d’aguantar el retard de mitja hora per escoltar la compareixença des de la seu del govern a Pretòria, prevista a les 10 de la nit, un horari intempestiu per a una societat acostumada a viure al ritme solar.
És que la d'aquest dimecres ha estat una jornada llarga al país, pendent de qui es proclamaria guanyador en aquesta lluita interna que des de fa mesos l’enfronta obertament al seu partit pel qui va anar a la presó i a l’exili a l’apartheid. Però la Sud-àfrica actual ja no pensa en Zuma com el vell lluitador per un país igualitari, sense discriminacions racials. Pesen massa les acusacions de corrupteles, de despeses milionàries en reformar la seva residència i afavorir amics milionaris, mentre l’economia i la divisa no aixequen cap, com tampoc milloren els índexs de pobresa, que fan de Sud-àfrica un dels països amb més desigualtats dels món.
Sense motius
Zuma, de 75 anys, plega i acata però amb retrets. Pel matí, en una entrevista a la cadena estatal SABC havia rebutjat dimitir al·legant que el CNA no l’havia donat “motius” per fer-ho i afirmava ser víctima d’una injustícia. Per la tarda, i en una compareixença oficial i televisada, ha insistit en què no comparteix la decisió del seu partit i ha afirmat que no temia sotmetre’s a una moció de censura al Parlament, que era l’alternativa que li quedava si finalment no hagués renunciat.
Durant els seus nou anys en el càrrec, la folgada majoria del CNAa la cambra va poder salvar Zuma de vuit votacions. Però aquest cop, els diputats del vell moviment d’alliberament nacional en què va militar Nelson Mandela, no estaven disposats a continuar-li el joc i s’haurien alineat amb l’oposició per fer-lo caure. Zuma ha indicat que no hagués estat cap “humiliació” per a ell perquè, va indicar, “cap governant hauria de buscar una sortida fàcil”.
En joc hi ha la pèrdua de pes electoral, incontestable en les dues dècades de democràcia. En un any, Sud-àfrica celebrarà eleccions legislatives i als dirigents del CNA encara els fa mal la pèrdua de les tres grans alcaldies del país –Johannesburg, Pretòria i Port Elisabeth– enfront de l’Alternativa Democràtica, un partit tradicionalment de votants blancs i benestants.
El final de la carrera política de Zuma comença a escriure’s el 2014 quan la Defensora del Poble l’acusa d’haver gastat de l’erari públic 18 milions d’euros en la reforma de la seva residència particular per acollir la seva extensa família. Gairebé alhora sorgeix l’escàndol d’afavorir la família d’origen indi Gupta i fins i tot el Tribunal Constitucional l’assenyala per haver “violat” la Carta Magna. Un altre tribunal acaba de demanar que es reobrin les 700 causes per corrupció que es van arxivar el 2009. El cop de gràcia va arribar al desembre. El seu vicepresident, Cyril Ramaphosa, es va fer amb el lideratge del CNA, des d’on ha criticat sense nomenar-lo la corrupció.
Tancada amb presses l’era de Zuma comença la de Ramaphosa, de 60 anys i també un veterà lluitador contra l’apartheid. El Parlament el nomenarà aquest dijous, per alleujament del CNA, nou president de Sud-àfrica, complint-se la llei no escrita que uneix el partit i el país.e