Zimbàbue negocia amb Mugabe la seva retirada

BarcelonaHores d’incertesa a Zimbàbue, que es prepara per afrontar un escenari post-Mugabe si, com ahir apuntaven algunes fonts, el vell president accepta la dimissió a canvi de seguretat. Els Mugabe -Robert i Grace- han considerat durant dècades Zimbàbue una gran reserva de terres fèrtils i minerals capaç de pagar els seus capricis. Com a bon autoritari dèspota, el president Mugabe havia confós la caixa comuna amb la pròpia. I ha fet de la riquesa pàtria la benzina per tenir una vida de luxes i excessos, amb festes d’aniversaris multitudinàries i compres a les exclusives botigues de mig món. Tant és així que a la seva dona, Grace, se la coneix com la Gucci Grace, perquè és altiva, dèspota i gens empàtica, amant del luxe sense límits. A ella, responsable de la lliga de dones del partit oficialista, se li atribueix la caiguda en desgràcia de la vicepresidenta Joice Mujuru, alhora esposa d’un home cridat a succeir Mugabe, l’any 2014.

Segons les males llengües, també va ser la primera dama qui va assenyalar Emmerson Mnangagwa, vicepresident fins al 6 de novembre, que va ser fulminat. Però es tractava d’una figura massa important i al final ha acabat passant factura a la primera família de Zimbàbue, que aspirava a instaurar una dinastia republicana. Robert té 93 anys i Grace, 52, així que per la llei biològica no hauria sigut estrany el relleu perquè tot quedés en família. Però la parella no comptava -o no ho va calcular- que la destitució de Mnangagwa rebel·lés els influents veterans de la guerra de la independència, companys de lluita durant dècades del mateix Mugabe. Un sector de l’exèrcit va fer dimecres un cop d’estat sense atrevir-se a nomenar-lo i va mantenir sota arrest els Mugabe.

Viratge ideològic

Després de 24 hores d’incertesa i de temors sobre què farien els comandaments no sublevats, van començar les negociacions per, segons apunten algunes fonts, preparar el terreny per a la dimissió del vell Mugabe. El president ocupa el càrrec des de la independència guanyada als britànics el 1980, quan era un heroi amb idees revolucionàries i una visió de justícia social que va fer de Zimbàbue un oasi a l’Àfrica. Però les crisis econòmiques, la repressió contra els dissidents i els abusos contra els drets humans han acabat guanyant la partida per destronar el patriarca dels presidents africans, malgrat que en molts sectors del continent encara li reconeixen la seva “dignitat” per plantar cara als blancs que van decidir quedar-s’hi.

A la veïna Sud-àfrica es calcula que han anat arribant més de dos milions de zimbabuesos que han creuat la frontera fugint de la violència sectària o de la gana. Allà, són una mà d’obra ben valorada per l’alt nivell educatiu d’una escola zimbabuesa que a hores d’ara ja és història. Però al govern de Pretòria també hi ha un altre camarada de lluites contra el colonialisme que mai s’ha plantat en contra del règim de Mugabe. El president sud-africà, Jacob Zuma, ha passat de puntetes per les crítiques que Mugabe havia llançat contra el mític Nelson Mandela, a qui ha retret que acabés deixant el poder econòmic als blancs.

Zuma va enviar ahir una delegació a la Casa Blava, on els Mugabe estan detinguts, amb un general que està sent la veu del cop d’estat que, segons ell, és només una operació contra els criminals de l’“entorn” del president. Mugabe va aparèixer somrient i relaxat , segons unes fotografies aparegudes al diari local The Herald. Tot i que algunes fonts consultades per l’agència Reuters apuntaven que Mugabe es resistia a les pressions i defensava esgotar el seu mandat fins al 2018, periodistes zimbabuesos van assegurar a Twitter que el president, malalt de càncer, hauria acceptat cedir el poder si es garantia una sortida segura per a ell i la seva família. Sense Mugabe, els militars alçats acceptarien un govern de transició amb la participació de l’opositor Morgan Tsvangirai.