Zelenski: "La guerra ha d'acabar amb l'alliberament de Crimea"

BarcelonaCom ja ho va ser l'any 2014, Crimea torna a ser aquests dies el centre del conflicte entre Rússia i Ucraïna. Després de les explosions registrades dimarts en una base aèria russa de la regió, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha declarat que la guerra russa contra el seu país "va començar a Crimea i ha d'acabar amb el seu alliberament".

Segons Zelenski, la presència d'ocupants russos a Crimea des del 2014 suposa una amenaça per a tot Europa i per a l'estabilitat global. "La regió del mar Negre no serà segura mentre aquesta zona estigui ocupada i no hi haurà una pau estable fins que Rússia deixi d'utilitzar la nostra península com a base militar", ha dit en el seu discurs diari davant mitjans oficials. Per aquest motiu, el govern ha impulsat una plataforma diplomàtica "clau" per a l'alliberament de Crimea, annexionada il·legalment amb Rússia des de fa vuit anys.

Tot i ser reconeguda internacionalment com a part d'Ucraïna, la península del mar Negre està sota control rus des del febrer del 2014, quan una onada de protestes entre pro-russos i europeistes va derivar en l'enderrocament del llavors president ucraïnès, el pro-rus Viktor Ianukóvitx, i en el posterior referèndum d'annexió que la comunitat global considera il·legítim.

Crimea es va convertir així en el focus d'una de les pitjors crisis entre Rússia i Occident des de la Guerra Freda, en el que molts consideren el començament de l'actual escalada bèl·lica iniciada el febrer passat. De fet, el mateix Zelenski ha denunciat aquest dimarts que Rússia ha convertit la península "en un dels llocs més perillosos d'Europa". "Rússia ha provocat una repressió a gran escala, problemes ambientals, desesperança econòmica i la guerra", ha assegurat.

Explosions en una base aèria russa

Després del bombardeig de divendres passat a la planta nuclear de Zaporíjia, també en mans russes a la zona sud del país, diverses explosions van provocar dimarts almenys un mort i una quinzena de ferits a la base aèria de Saki, a l'oest de Crimea. Situat als afores de la ciutat de Novofedorivka i a unes 100 milles de la posició militar més pròxima de l'exèrcit ucraïnès, l'aeròdrom és utilitzat per l'exèrcit rus com a base militar d'aviació.

Les explosions també van provocar danys a més de 60 edificis residencials i una vintena d'establiments comercials. El líder de la regió, Serguei Aksiónov, ha declarat l'estat d'emergència i ha anunciat el tancament temporal de subministrament de gas en diverses localitats de la regió.

Tot i que, segons fonts locals, les detonacions (se'n van sentir fins a dotze) no van ser causades per cap atac, sinó per l'incendi de municions emmagatzemades, s'ha estès la hipòtesi que hagin estat provocades per Ucraïna. En cas de confirmar-se, es tractaria del primer atac ucraïnès contra un objectiu important de Crimea des del 2014. I és que qualsevol ofensiva de Kíiv a la regió seria considerada una "agressió directa" per a Moscou, que podria revaluar la seva estratègia bèl·lica.

L'administració de Zelenski, que no ha mencionat els fets a les seves declaracions, nega haver provocat les explosions i acusa Rússia de sabotejar l'exèrcit ucraïnès. "No és la primera vegada que el Kremlin intenta fer passar per accidents els èxits militars de míssils ucraïnesos", ha recordat el ministre d'Interior ucraïnès, Viktor Andruiv. En canvi, en declaracions al New York Times, un alt funcionari ucraïnès ha assegurat que l'atac va ser provocat "per un dispositiu de fabricació ucraïnesa".

Per la seva banda, des del ministeri de Defensa rus asseguren que l'atac suposa una violació dels requisits de seguretat antiincendis i han demanat a l'OIEA un informe sobre la destrucció de plantes. Les forces russes controlen la central nuclear ucraïnesa de Zaporíjia i, segons Petro Kotin, president d'Energoatom (l'empresa propietària), buscarien ara connectar la central amb la xarxa elèctrica de Crimea. Davant aquesta situació, l'OEIA ja va advertir del risc d'un desastre nuclear i va demanar el cessament de qualsevol acció militar pròxima a la central.