Un míssil "de fabricació russa" cau a Polònia i mata dues persones

BarcelonaDues persones han mort en una explosió a Przewodow, una localitat a l'est de Polònia, a només sis quilòmetres de la frontera ucraïnesa, a causa de l'impacte d'un "projectil de fabricació russa", segons ha informat a última hora d'aquesta nit el ministeri d'Afers Exterios polonès en un comunicat. L'explosió a Polònia, que s'ha conegut a la tarda, coincidia amb un atac massiu amb míssils russos sobre Ucraïna, que han caigut també a Lviv. Ja llavors una font anònima de la intel·ligència dels Estats Units assegurava a l'agència Associated Press que els morts els han provocat míssils russos desviats, que haurien caigut accidentalment en territori de Polònia, membre de l'OTAN. El Pentàgon, però, no ho ha confirmat oficialment, ni tampoc la Casa Blanca o la secretaria d'Estat dels EUA, que han dit que seguien de prop els fets però "no podien confirmar les informacions o els detalls".

El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, ha convocat una reunió urgent del seu consell de seguretat i defensa nacional. A la porta de la trobada, el portaveu del govern, Piotr Müller, i el cap de seguretat nacional no han volgut donar detalls sobre l'impacte, però han anunciat que activarien l'article 4 de l'OTAN per convocar "consultes amb tots els membres de l'aliança per debatre una resposta adequada". Fonts diplomàtiques europees asseguraven a Reuters que aquest mateix dimecres es convocarà una reunió de tots els embaixadors de l'OTAN a petició de Polònia. I és que l'article 5 de l'Aliança, que activaria militarment tots els aliats, no està pensat per respondre atacs accidentals -la hipòtesi més probable en aquest cas-, sinó per a atacs intencionats.

"L'exèrcit s'ha activat i està preparat arreu de Polònia", deia també el portaveu polonès en una atenció als mitjans, i ha detallat que els serveis d'emergència treballaran tota la nit en la zona de l'impacte per investigar què ha passat exactament. El president polonès, Andrzej Duda, ha parlat aquest vespre ja amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, i també amb el president dels Estats Units, Joe Biden. Poc després, un comunicat del ministeri d'Exteriors polonès confirmava que es tractava d'un míssil "de fabricació russa", però no donava gaire més detalls. Anunciava, això sí, que havia convocat a consultes l'embaixador rus a Polònia.

D'acord amb les poques imatges i dades que han transcendit de l'impacte, analistes militars apunten que es tractaria d'un míssil S-300 de defensa antiaèria. Ucraïna té sistemes d'aquest tipus, però també en té Rússia que "els està fent servir com a míssils d'atac, una funció secundària de l'S-300, perquè el seu arsenal d'atac està ja gairebé buit", explicava a aquest diari Pol Molas, de la Societat d'Estudis Militars de Catalunya. Un membre del parlament ucraïnès, Oleskí Gontxarenko, ha negat a la televisió polonesa que es tracti d'un artefacte ucraïnès i el president, Volodímir Zelenski, ha sentenciat que és un atac de Rússia "contra la seguretat col·lectiva". "És una escalada significativa que demana una acció de resposta", ha afegit el mandatari ucraïnès. L'impacte va tenir lloc en una assecadora de gra a pocs quilòmetres de la frontera amb Ucraïna, on van morir dues persones.

Moscou ho nega

Des de Moscou, però, es nega rotundament. El ministeri de Defensa rus ha evitat qualsevol implicació i ha assegurat que totes aquestes informacions són "una provocació deliberada amb l'objectiu d'escalar la situació", segons informa l'agència russa Interfax. Diversos països veïns de Polònia, com Lituània, República Txeca i Eslovàquia, han sortit ja a expressar la seva "solidaritat" amb Polònia i remarcar, ni que sigui preventivament, que "cada centímetre de l'OTAN ha de ser defensat". Fonts de l'OTAN deien també que estaven "vigilant les informacions" que sortien de Polònia i "coordinant-se amb el govern polonès" per aclarir els fets. El president del Consell Europeu, Charles Michel, es mostrava consternat en un tuit per "la notícia que un míssil o una altra munició ha matat persones en territori polonès". "Estem al costat de Polònia", deia. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, era més cauta i parlava d'"informacions d'una explosió a Polònia", però també destacava la seva "solidaritat" amb Polònia i Ucraïna.

Moldàvia, que també fa frontera amb Ucraïna, també s'ha vist afectada pels atacs russos, que han afectat el subministrament elèctric perquè han deixat sense funcionament una línia que alimenta el país. A més, el subministrament de petroli per l'oleoducte Druzhba, que transporta cru a Europa a través d'Ucraïna, ha quedat interromput pels atacs, segons la petroliera hongaresa MOL. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, també ha convocat el consell de defensa del país.

Un centenar de míssils

Aquest dimarts, Moscou ha llançat un atac massiu amb míssils a una dotzena de ciutats ucraïneses, moltes de les quals lluny del front. A Kíiv les bombes han caigut sobre dos edificis residencials i han deixat almenys un mort, segons l'alcalde de la capital, Vitali Klitxkó. També s'han produït explosions en altres ciutats ucraïneses, com ara Lviv (a l'oest), Khàrkiv (nord-est) i Jitómir (uns 140 quilòmetres a l'oest de Kíiv), i diverses localitats s'han quedat sense electricitat.

L'atac ha coincidit amb una proposta de noves condicions de pau del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. "Estic convençut que ara és el moment que la guerra destructora russa es pot acabar i s'ha d'acabar", ha dit el Zelenski als líders mundials reunits a Bali per la cimera del G-20, just abans de traçar noves condicions per a la pau. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, representant del país davant l'absència de Vladímir Putin, ha titllat la proposta de Zelenski d'"irreal i inadequada".

"Rússia respon a la potent conferència de Zelenski al G-20 amb un nou atac amb míssils", ha denunciat Andrí Iermak, cap de l'oficina del president ucraïnès, a través de Twitter. En la mateixa línia s'ha expressat el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken: "Zelenski ha demostrat un altre cop el seu lideratge deixant clar que està preparat per a la diplomàcia cap a un final just de la guerra que Rússia va començar. La resposta de Rússia ha sigut una altra onada de míssils".

Segons l'exèrcit ucraïnès, Rússia ha llançat aquest dimarts al voltant d'un centenar de míssils sobre Ucraïna. Ha superat així la pluja de coets del 10 d'octubre, que llavors es va considerar l'atac massiu més important des de l'inici de la guerra. La majoria dels bombardejos s'han dirigit contra infraestructures energètiques i altres objectius civils. L'alarma antiaèria s'ha activat a tot el país i la situació a les instal·lacions energètiques és "crítica", segons ha informat el portaveu de la força aèria ucraïnesa, Iuri Ignat.

"La fórmula ucraïnesa per a la pau"

Després de la seva intervenció a la cimera de Bali, Zelenski ha penjat al seu canal de Telegram un pla detallat del que ha descrit com "la fórmula ucraïnesa per a la pau", que consta de deu punts. "Ucraïna ofereix als estats líders del món ser cocreadors de la pau juntament amb nosaltres", ha dit. El pla recull només al sisè punt la retirada de les tropes russes (sense explicitar la condició que havia posat fins ara: que es retiressin de tot el territori, inclòs l'ocupat per Moscou des del 2014) i no reclama la sortida del poder de Vladímir Putin ni tampoc parla de la incorporació d'Ucraïna a l'OTAN.

Entre les condicions també hi ha la retirada de les tropes russes i la fi de les hostilitats. Justament aquest dimarts, les Nacions Unides han constatat que els soldats russos han torturat sistemàticament els presoners de guerra capturats a Ucraïna, mentre que les forces ucraïneses han torturat presoners russos en algunes circumstàncies i llocs.

"Si Rússia suposadament vol acabar aquesta guerra, ho ha de demostrar amb accions. No li permetrem una pausa per reconstruir les seves forces per tornar a començar una sèrie de terror i desestabilització global. No hi haurà Minsk 3", ha dit Zelenski, en referència als acords de Minsk (1 i 2) que Ucraïna i Rússia van signar després de l'annexió de Crimea i l'ocupació del Donbass per Moscou el 2014, i que no van servir per evitar la nova invasió.

En les últimes setmanes s'havia especulat amb les pressions dels Estats Units sobre Kíiv –que depèn de l'ajuda militar de Washington– per acceptar un acord de pau després de la retirada de les tropes russes de Kherson. Per a Vitali Dudin, portaveu del Moviment Social d'Ucraïna, "després de l'alliberament de Kherson, Ucraïna ha quedat en una posició més estable i havia de fer sentir la seva veu abans que Rússia o Occident presentessin el seu pla de pau". Dudin considera que la proposta de Zelenski "sembla realista i pragmàtica i demostra que l'estat ucraïnès s'allunya de posicions russòfobes o xenòfobes: els deu punts són les temes que els ucraïnesos volem sentir, i alhora la idea que tot això també és en l'interès del poble rus".

El G-20, Rússia inclosa, deplorarà l'impacte econòmic del conflicte d'Ucraïna, segons un esborrany de comunicat final, i "la majoria" dels membres també condemnaran la guerra. L'esborrany assenyala que hi ha "altres punts de vista" i que "el G-20 no és el fòrum per resoldre els problemes de seguretat", tot i que admet que la guerra podria "tenir conseqüències importants per a l'economia global". Lavrov ha reaccionat acusant Occident de voler "polititzar" el comunicat final amb la menció a Ucraïna. També ha explicat que ha discutit amb el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron, que va ser occident qui va engegar la guerra híbrida contra Ucraïna, que, segons el ministre rus, és responsable de prolongar el conflicte.

Rússia, més aïllada

Rússia està tenint dificultats en aquesta reunió del G-20 amb relació a Ucraïna: la Xina i l'Índia, dos dels principals aliats de Moscou que no han condemnat la invasió russa, tampoc li estan donant un xec en blanc. El primer ministre indi, el populista Narendra Modi, ha reiterat la crida a la diplomàcia per acabar la guerra: "He dit repetidament que cal trobar el camí per a l'alto el foc i la diplomàcia", ha dit Modi en el seu discurs a la cimera. El president xinès, Xi Jinping, ha alertat que cal "oposar-se a la politització, la instrumentalització i l'ús del menjar i l'energia com a armes". Xi i Macron, com a dirigents de potències nuclears, han rebutjat en una comunicació conjunta l'ús d'armes nuclears.

El govern d'Indonèsia, amfitrió de la reunió, ha estat intentant que es fessin les mínimes referències a Ucraïna, argumentant que no es tracta d'un fòrum sobre seguretat, i que repetir el que hi ha ja ha dit cada país sobre el tema només seria un obstacle per arribar a acords en temes clau com el deute o la recuperació postpandèmia. La cimera de Bali ha sigut la primera trobada dels líders de les 20 principals economies del món des de l'inici de la invasió russa, al febrer.