Amnistia Internacional ha denunciat avui que les tàctiques de les forces ucraïneses per defensar-se de la invasió russa posen la població civil en situacions de risc i violen el dret internacional humanitari. Segons la organització, l'exèrcit ucraïnès posa en perill la població de zones poblades al utilitzar infraestructures públiques com escoles o hospitals per a objectius militars. "Hi ha alternatives viables que no posarien en perill la població civil, com instal·lar bases militars a zones densament boscoses a les proximitats", ha dit Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. A l'exèrcit ucraïnès també se l'acusa de no evacuar els civils que podrien quedar atrapats als bombardejos. Per la seva part, des del Ministeri de Defensa ucraïnès creuen que "des d'Amnistía distorsionen la imatge real de la guerra i no entenen la situació sobre el terreny.
Zelenski demana parlar "directament" amb Xi Jinping per posar fi a la guerra
El president ucraïnès veu clau la influència política i econòmica de la Xina sobre Rússia
Ucraïna veu en Xi Jinping la solució per acabar amb la guerra. Així ho ha reconegut el seu president, Volodímir Zelenski, que assegura que vol parlar "directament" amb el mandatari xinès per demanar-li que faci servir la seva influència sobre Rússia per posar fi al conflicte.
"M'agradaria parlar amb ell, és un dels pocs líders mundials que ha visitat Ucraïna almenys una vegada", ha afirmat Zelenski en una entrevista amb el diari hongkonguès South China Morning Post, on ha recordat la conversa que va mantenir fa un any amb el governant asiàtic. "Xina és un país molt poderós amb una gran influència econòmica i política sobre Rússia", ha dit el president ucraïnès.
Ucraïna i la Xina formen part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. "Per què tenim un Consell de Seguretat si alguns països poden decidir violar les regles per la via militar?", es pregunta Zelenski, que lamenta no haver mantingut cap conversa amb Xi Jinping tot i haver-ho demanat oficialment "en comptades ocasions" des que va iniciar-se la invasió russa el 24 de febrer.
La Xina es manté neutral
I és que la Xina ha mantingut una postura ambigua des de l'esclat del conflicte. D'una banda, Xi Jinping ha demanat sempre respecte per a la integritat territorial, però al mateix temps insisteix que es tinguin en compte les "preocupacions legítimes de tots els països", referint-se a Rússia i la suposada intenció de Kíiv d'entrar a l'OTAN. Tot i així, el gegant asiàtic ha reiterat també als últims mesos que les sancions contra Moscou no tenen base en el dret internacional i que no són la solució als problemes entre Rússia i Ucraïna. "L'aliança sense límits" entre Pequín i Moscou sembla que cada cop és més visible, i Xi Jinping mai condemnarà l'ofensiva iniciada pel seu "amic" Vladímir Putin.
En aquest sentit, tot i que entén que la Xina es mostri neutral envers la guerra, Zelenski ha assegurat que perdre l'accés al mercat xinès suposaria un aïllament econòmic total per a Rússia. "Són els invasors, i esperem que la Xina revisi la seva actitud envers ells".
Ucraïna, diu Zelenski, sempre ha buscat llaços amb la Xina, i per això espera que les relacions entre els països se segueixin reforçant cada any. Sense anar més lluny, la Xina va ser –segons xifres de l'ambaixada ucraïnesa a Pequín– el principal soci comercial d'Ucraïna durant el 2021, coincidint amb el 30è aniversari de l'inici de les relacions entre els dos països. A principis de febrer, però, Xi Jinping i Vladímir Putin van proclamar l'"amistat sense límits" entre Rússia i la Xina, una mostra més de la camaleònica política exterior –i comercial– que caracteritza el govern de Pequín.
Continua el setge rus a Donetsk
Sobre el terreny, les forces russes continuen colpejant les regions del sud i l'est d'Ucraïna. Durant les últimes hores, s'han registrat atacs contra civils en nou regions del país, especialment a la província de Donetsk. Segons han confirmat les autoritats ucraïneses a través de Telegram, almenys vuit persones han mort i quatre més han resultat ferides aquest dijous després que les bombes hagin impactat contra una parada de transport públic on hi havia diversos passatgers esperant. A Mikolaiv, al sud del país, s'han registrat noves explosions fruit d'un atac de 60 coets que hauria causat almenys quatre morts.