Zelenski demana ajuda al món jueu davant la invasió russa
El govern de Naftali Bennett envia ajuda humanitària i condemna l’agressió russa, però manté una postura ambigua davant el conflicte
Jerusalem“El nazisme neix en el silenci”. Amb aquestes paraules s'ha adreçat aquest dimecres el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a tot el poble jueu, i per extensió al govern d’Israel, en un missatge a Facebook escrit en hebreu. “Em dirigeixo ara a tots els jueus del món. No veieu què passa? Per això és molt important que milions de jueus d'arreu del món no es mantinguin en silenci ara mateix”, ha escrit el president ucraïnès, després d’una nova nit de bombardejos a ciutats com Kíev o Khàrkiv.
El missatge arriba un dia després del bombardeig rus contra la torre de telecomunicacions de Kíev, que va afectar l’adjacent cementiri jueu i el memorial de l’Holocaust de Babi Iar, escenari de la massacre d’entre 100.000 i 150.000 jueus, gitanos i presoners polítics a mans dels nazis l’any 1943. "Tots vam ser bombardejats ahir a la nit a Kíev, i tots vam morir de nou a Babi Iar per l'atac amb míssils", ha afegit el president, que és jueu i va perdre tres germans del seu avi durant el nazisme. Rússia està "matant de nou les víctimes de l'Holocaust", ha dit Zelenski.
En un comunicat, el Yad Vashem, el Museu de l’Holocaust de Jerusalem, ha "condemnat vehementment" el bombardeig i ha criticat "el mortal atac rus" que, a més de malmetre el memorial -lloc de peregrinació per a milers de jueus de tot el món- també es va cobrar la vida de cinc persones. Per la seva banda, el ministre d’exteriors israelià, Yair Lapid, ha dit que Israel "denuncia els danys" soferts pel cementiri i el memorial i s'ha compromès a finançar la reconstrucció del lloc, però s'ha abstingut de citar Rússia com a causant de les destrosses.
L’ambigüitat d’Israel
El govern de Naftali Bennett ha mantingut un paper ambigu davant al conflicte entre Ucraïna i Rússia des de l’inici de les hostilitats. D'una banda, Israel ha votat a favor de la resolució no vinculant de l’Assemblea General de l’ONU que condemna la invasió i s'ha situat al costat dels seus aliats occidentals i dels Estats Units, i també ha enviat tres avions d’ajuda humanitària a Ucraïna i ha promès que n’enviarà més. De l’altra, ha evitat entrar en un conflicte diplomàtic amb Rússia, peça clau a la veïna Síria, i ha declinat enviar armes a l’exèrcit ucraïnès, tal com va demanar el president Zelenski a Bennett en una trucada telefònica.
La d'aquest dimecres ha sigut la segona conversa entre el líder ucraïnès i el primer ministre israelià des de l’inici del conflicte. En la primera, dissabte passat, Zelenski també va demanar a Bennet que fes de mediador entre el seu país i Rússia i albergués una conferència de pau a Jerusalem, tal com va confirmar l’ambaixador ucraïnès a Tel Aviv, Yevgen Korniychuk, a mitjans locals i internacionals. "Creiem que Israel és l'únic estat democràtic del món que té excel·lents relacions tant amb Ucraïna com amb Rússia", va dir Korniychuk.
Bennett s’ha mostrat obert a actuar com a àrbitre en el conflicte i, de fet, aquest dimecres ha mantingut una conversa telefònica amb Vladímir Putin. Segons han informat mitjans israelians, el primer ministre hauria fet saber al president rus la seva decisió de votar a favor de la resolució de l’ONU, però també s’hauria proposat com a mediador, sense que aquesta oferta obtingués cap resposta. El que sí que ha contestat el president rus, segons ha informat el Kremlin, és que la clau per acabar amb la crisi a Ucraïna seria un acord que protegeixi els interessos defensius de Rússia.
El factor sirià
L’actitud israeliana respecte a Rússia respon a l’interès per conservar la bona relació amb Putin iniciada durant el govern de Benjamin Netanyahu i, sobretot, per mantenir l’statu quo a Síria, on Rússia encara té presència militar. El govern rus va decantar la balança a favor del règim de Baixar al-Assad amb la seva intervenció a la guerra civil siriana l’any 2014 i encara controla l’espai aeri del país i té soldats a la frontera amb els Alts del Golan, ocupats per Israel des del 1967.
Segons l’acord de coordinació entre Israel i Rússia, el Kremlin fa els sord davant dels bombardejos israelians contra milícies proiranianes al sud de Síria, alhora que evita que es produeixin enfrontaments entre els respectius exèrcits. El mateix Bennett definia així la posició d’Israel en el conflicte entre Ucraïna i Rússia dimarts passat: "Des del principi, l'Estat d'Israel ha adoptat un enfocament moderat i responsable, que ens permet no només protegir els nostres interessos sinó també ser útils".