Al-Zawahiri, l'ideòleg darrere de Bin Laden

TunisTot i haver-se convertit en el líder d'Al-Qaida després de la mort de Bin Laden el 2011, Ayman al-Zawahiri mai va adquirir la mateixa fama mundial del seu sanguinari company d'armes. Sota el seu lideratge, l'aparició de l'autoanomenat Estat Islàmic va eclipsar Al-Qaida i li va arrabassar el títol d'organització jihadista més influent a l'Orient Mitjà i més temuda a Occident. Tanmateix, l'egipci Al-Zawahiri és potser la figura més influent que ha donat el jihadisme a les últimes quatre dècades, un període en el qual Al-Zawahiri va sobreviure a tota mena de tribulacions: intents d'assassinat, diversos exilis, empresonaments i una recompensa de 25 milions de dòlars sobre el seu cap. Fins que, als 71 anys, la seva sort i el seu afilat instint de supervivència van esgotar-se en un barri residencial del Kabul dels talibans.

Segons experts i antics correligionaris, Al-Qaida no hauria aconseguit convertir-se en un grup terrorista de talla mundial, capaç de marcar la política exterior de la superpotència nord-americana durant dues dècades, si no fos per Al-Zawahiri. De fet, la mateixa creació de l'organització va ser fruit de la fusió de les xarxes de combatents de Bin Laden i Al-Zawahiri l'any 2001. Bin Laden, fill d'un empresari multimilionari establert a l'Aràbia Saudita, va aportar-hi el carisma i els diners; Al-Zawahiri, la doctrina, la capacitat operativa i la disciplina. De fet, es creu que el verdader cervell darrere dels atemptats de l'11 de Setembre als EUA va ser el veterà terrorista egipci.

"Quan l'Ayman va conèixer Bin Laden, va provocar una revolució al seu interior", va explicar a The New Yorker Montasser al-Zayat, un advocat islamista antic company de cel·la d'Al-Zawahiri en una presó egípcia. Els dos dirigents d'Al-Qaida es van conèixer a l'Afganistan als anys vuitanta, durant la guerra entre l'exèrcit soviètic i els mujahidins afganesos, amb el suport de voluntaris islamistes vinguts d'arreu del món. Bin Laden era predicador a l'hospital per al qual Al-Zawahiri treballava. De seguida es van fer amics, i l'egipci es convertiria en el seu metge personal i l'influiria profundament en la seva visió del món. En concret, a ell se li atribueix l'estratègia de convertir Occident, i sobretot els EUA, en el blanc dels atacs jihadistes en lloc dels governants musulmans considerats "infidels".

De metge a líder d'Al-Qaida

Nascut al barri cairota de Maadi l'any 1951 en el si d'una família conservadora i distingida, res semblava encaminar Ayman Mohamed Rabie al-Zawahiri a dur l'atribolada vida d'un revolucionari. El seu pare era professor de farmacologia, i entre la seva família estesa es comptava un gran imam d'Al-Azhar, la més prestigiosa institució teològica de l'islam sunnita, i un ambaixador a l'Aràbia Saudita, a més de president de la Universitat del Caire. El jove Ayman va graduar-se en medicina a la Universitat del Caire com un dels estudiants més brillants de la seva generació, i després de fer el servei militar va obtenir un màster en cirurgia l'any 1978.

Tanmateix, els seus plans de vida no giraven al voltant de bates blanques i hospitals. La lectura de diversos ideòlegs islamistes, sobretot el radical Sayid Qtub, el va marcar profundament, i als 15 anys ja formava part d'una cèl·lula jihadista secreta que tenia com a objectiu fer caure el govern secular de Gamal Abdel Nàsser. La fita del magnicidi va haver d'esperar, però es va fer realitat el 1981 amb l'assassinat del successor de Nàsser, el president Anwar al-Sadat. Al-Zawahiri no va ser un dels executors, però sí que formava part del grup. Per això, va ser arrestat, torturat i condemnat per possessió il·legal d'armes.

La seva imatge en una gàbia amb la resta d'acusats va fer la volta al món. "We are muslims!", cridava de manera repetida i obsessiva un jovenet Al-Zawahiri, que encara no lluïa el seu característic turbant blanc ni la taca al front senyal de devoció pels musulmans més conservadors a Egipte.

Una vida convulsa

Tot i que al seu cor acollia un fanatisme cec al patiment humà, també era capaç de fer exercicis de pragmatisme. Aquesta era la principal característica que el diferenciava d'Abu Musab al-Zarqawi, el responsable de la branca d'Al-Qaida a l'Iraq i el que acabaria portant a l'escissió per donar lloc a l'Estat Islàmic. En una carta que es va filtrar a la premsa, Al-Zawahiri criticava l'assassinat de civils xiïtes i els atemptats a mesquites, ja que creia que això els faria perdre suport entre les masses musulmanes.

Entre els moments decisius a la seva convulsa vida cal també esmentar l'assassinat de la seva dona i almenys un dels seus fills en un atac nord-americà a l'Afganistan el 2001 i el seu arrest per les autoritats russes el 1996 quan intentava infiltrar-se a Txetxènia. Al no reconèixer-lo, van posar-lo en llibertat dies després.