Yezid Arteta: "Tots els colombians hi guanyen si hi ha pau amb les FARC"

El govern colombià i les FARC oficialitzen avui a Oslo l'inici de les negociacions de pau i Yezid Arteta (Barranquilla, 1959) hi serà com a observador. Ha estat part implicada durant tot el procés, ja que durant 13 anys va ser guerriller de l'organització. Va pagar la seva lluita amb 10 anys de presó i el 2006, quan va sortir-ne, es va establir a Barcelona. Ha treballat durant tot aquest temps per aconseguir acabar amb la lluita armada com a investigador a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB.

¿El procés de pau que s'inicia formalment avui a Oslo és decisiu?

Jo crec que sí. En 14 anys, quan es va tancar el capítol de la negociació del Caguán, han canviat moltes coses. Per primera vegada es pacta un document molt avançat abans de les negociacions, en què s'abordaran temes com la desmilitarització, el futur dels guerrillers, la reparació de les víctimes i la memòria. Aquests temes estaven gairebé vetats per les mateixes FARC en negociacions anteriors. L'estructura de la taula de negociacions és senzilla en els termes. La pedra angular és el tema de desenvolupament rural, justament el pal de paller del discurs de les FARC des de la seva fundació.

Quin context ha permès arribar a aquest punt del procés de pau?

Aquest procés es va començar a gestar fa quatre anys, amb Alfonso Cano com a comandant de les FARC, l'artífex del viratge de la guerrilla. Després de la seva mort, el seu successor, Timoleón Jiménez, no ha fet més que executar uns mandats que ja havien estat acordats prèviament pel secretariat de l'organització. A banda, cal tenir en compte el desgast patit durant els quatre anys de legislatura d'Álvaro Uribe.

Qui hi guanya amb un acord?

Tots els colombians hi guanyen, en aquest procés. En primer lloc, el govern pot superar els obstacles que impossibiliten el desenvolupament del país, ja que la guerra es menja un alt percentatge del PIB. En segon lloc, la guerrilla hi guanya perquè Uribe va desplaçar-la a llocs remots del territori i ara aconsegueix tornar a impactar sobre l'opinió pública. I, finalment, la societat. Segurament amb un acord de pau es pot recuperar progressivament certa normalitat .

Com s'ha pres la societat colombiana la notícia? ¿Els mitjans, de cop, han redescobert la pau?

L'opinió pública colombiana és com una bola de plastilina, és molt fàcilment modelable. I n'és una prova que en poc temps s'ha desenvolupat una estratègia mediàtica que ha posat el tema de la pau i la solució política en l'imaginari dels colombians. De la mateixa manera, l'opinió es pot capgirar en qualsevol moment.

¿Hi pot haver divergències a les FARC durant les negociacions?

Jo vaig estar a les FARC durant 13 anys i conec bé l'estructura d'aquesta organització. I les FARC poden tenir un historial de desencerts, però hi ha un aspecte que és la seva fortalesa: la unitat de comandament. Et puc assegurar que si el secretariat ha pres aquesta decisió és perquè totes les parts hi estan d'acord.

Com es passa de la lluita armada a la lluita política?

Primer de tot cal deixar clar que el govern i la guerrilla poden arribar a pactar, però que si aquest acord no s'implementa, no serveix de res. En aquest aspecte crec que, més enllà de l'esforç dels països observadors -Veneçuela, Noruega i Cuba-, hi juguen un paper crucial l'Unasur i l'Acelac, les organitzacions regionals. És el seu primer gran examen, i crec que poden complir un paper molt important en la implementació i la verificació. D'altra banda, el futur polític de les FARC crec que passa per sumar-se a un projecte d'esquerres com el que està engegant la Marcha Patriótica, un moviment polític i social de defensa de la terra, present en àrees rurals.