La Xina torna al 2020
El govern de Xi Jinping respon amb les mesures més dures a la tardana expansió de l'òmicron al país
PequínCiutats confinades, hospitals provisionals, centres de quarantena, proves massives i la previsió de contracció de l'economia tornen la Xina a l'escenari dels primers temps de la pandèmia, el 2020. El tancament de fronteres i l'estricta política de covid zero no han aconseguit frenar l'arribada de la variant òmicron, que ara s'ha estès gairebé per totes les províncies. Divendres el ministeri de Sanitat anunciava més de 7.200 nous casos positius a tot el país i durant el mes de març el nombre de contagis ha superat els 56.000. Són xifres ridícules comparades amb Europa o els Estats Units, però altíssimes per als estàndards xinesos. Durant el primer brot a Wuhan mai es van registrar més de 4.600 nous casos diaris i amb prou feines hi va haver contagis fora de la província de Hubei. El confinament de Xangai, executat en dues fases, ha sigut el cop més dur, pel que representa tancar la capital econòmica del país i per les més de 25 milions de persones que hi viuen.
El tancament, tot i ser esglaonat, ha provocat escenes de caos amb ciutadans intentant fugir dels confinaments, supermercats amb prestatges buits i queixes que les compres per internet no arriben als domicilis per manca de repartidors. Però el que més preocupa les autoritats són els problemes sanitaris, que disparen les crítiques. S'ha denunciat que pacients de diàlisi o quimioteràpia no han pogut sortir del domicili i seguir el tractament als hospitals. I s'ha confirmat que com a mínim dos pacients de diàlisi i dos més amb asma han mort sense ser atesos. També s'han situat al centre de la polèmica les instal·lacions de quarantena, on s'acumulen milers de persones que no tenen símptomes. S'han utilitzat recintes firals, com el del Saló de l'Automòbil, que acull més de 15.000 llits sense cap privacitat i amb condicions d'higiene més que qüestionables. El govern municipal s'ha afanyat a demanar perdó i reconèixer que no estaven preparats per a l'alt nombre d'infectats. El servei d'ambulàncies s'ha vist desbordat i s'ha hagut d'augmentar un 50%.
Però el que passa a Xangai no deixa de ser un exemple del que s'ha viscut en altres ciutats xineses amb menys repercussió mediàtica, com Shenzhen, Jilin o Xian. I aquesta situació ha provocat una tendència: tenint en compte que la variant òmicron no sol desencadenar en casos greus, cada cop més població xinesa es pregunta fins a quin punt cal continuar seguint mesures tan estrictes per combatre el virus. Diversos experts ja apunten que cal relaxar les directrius i començar a conviure amb el covid-19.
Xi Jinping, que continua fent bandera de la seva gestió de la pandèmia, s'hi nega. Aquesta setmana, un editorial de l'agència de notícies Xinhua tancava taxativament qualsevol debat elogiant una estratègia suposadament elaborada de manera directa pel president Xi Jinping. El ministre de Sanitat, Ma Xiaowei, reforçava la idea assegurant que fins i tot una taxa baixa de mortalitat significaria, en una població de més de 1.400 milions d'habitants, moltes defuncions que no es podien permetre. Les autoritats basen el seu rebuig a flexibilitzar les mesures en la idea que la immunitat col·lectiva és feble i el sistema sanitari no està preparat per tractar el covid-19 com una malaltia endèmica.
200 milions de passaports
La Xina ha aconseguit controlar el covid durant dos anys amb quarantenes obligatòries per a totes les persones que entren al país, proves PCR constants, confinaments a les zones on es detecten casos i hospitalització de tots els positius, a més del seguiment, a través d'aplicacions mòbils, de tots els contactes. Són mesures que provoquen cansament en la població, ja que coincidir en el transport o en un centre comercial amb un cas positiu implica ser sotmès a proves i confinament durant uns dies.
Però la majoria dels xinesos hi estan conformes perquè els han permès portar una vida gairebé normal des de la primavera del 2020. També hi ha les dificultats per sortir a l'estranger, però això afecta una petita part de la població, ja que només uns 200 milions de xinesos –d'un total de 1.400 milions– tenen passaport.