La Xina té oficines parapolicials il·legals a Barcelona, València i Madrid

Barcelona / LondresEls tentacles del règim de Xi Jinping, probablement el més opac del panorama mundial, arriben ben a prop nostre: a la província de Barcelona i a València. I també a Madrid i a Santiago de Compostel·la. I s'estenen per tot el món: des de Quito i Nova York fins a París, Londres, Estocolm, Atenes, Roma, Tòquio i Dar es Salaam (Tanzània). La Xina té almenys 54 oficines parapolicials il·legals en trenta països, segons denuncia un informe de l'ONG Safeguard Defender. Què significa això? Segons l'entitat de defensa dels drets humans, aquestes oficines –camuflades com a restaurants, botigues i associacions de xinesos que facilitarien tràmits administratius– tenen l'objectiu de "persuadir" i forçar suposats delinqüents nacionals a tornar a Pequín perquè els jutgi el règim de Xi. Però sovint aquests suposats delinqüents són simplement activistes i dissidents crítics amb el govern xinès, sempre segons Safeguard Defender.

El document diu que els establiments es van instaurar presumptament per lluitar contra el "frau online massiu": un mal endèmic a la Xina que ha fet que el govern aprovés el mes passat una llei que entrarà en vigor l'1 de desembre i que permetrà als serveis de seguretat perseguir els presumptes delinqüents xinesos allà on es trobin. Però siguin quines siguin les víctimes, aquests operatius ja vulneren el dret internacional i la integritat territorial del país en què es troben perquè, entre d'altres coses, driblen els tràmits d'extradició. "Tant si els objectius són dissidents, funcionaris corruptes o delinqüents de baix nivell, el problema continua sent el mateix: l'ús de mètodes irregulars de Pequín soscava les lleis internacionals i qualsevol dels drets dels sospitosos", subratlla l'informe.

Espanya, amb un total de nou centres il·legals, és el país del món on l'ONG n'ha detectat més. Europa és, amb diferència, el continent on també n'hi ha més. Però pocs països se n'escapen. La policia xinesa mantindria contacte amb totes les oficines.

La informació de Safeguard Defenders posa de manifest els mètodes de "persuasió" amb alguns exemples, com ara amenaces als presumptes sospitosos sobre els problemes que poden tenir les seves famílies a la Xina si no hi tornen. Poden amenaçar amb fer perdre la feina als seus parents o fins i tot amb no admetre les criatures al sistema educatiu xinès. També a través de la pressió d'agents estrangers, que poden arribar a perseguir els sospitosos. En un anterior Informe, publicat al gener es documentaven casos de segrest, la forma més extrema d'aquesta tècnica de persecució a l'estranger. Possiblement, d'acord amb l'ONG, els van dur a terme agents enviats des de la Xina. No hi ha proves sobre la implicació de les estacions parapolicials en segrestos, però l'ONG no descarta que hi hagin participat.

Mentrestant, el govern dels Països Baixos i del Canadà han trobat evidències sobre els casos que s'expliquen en l'informe i ja han iniciat una investigació acusant Pequín. Des del ministeri d'Exteriors xinès, però, neguen les acusacions. Consultades per l'ARA, fonts dels Mossos d'Esquadra asseguren que no tenen cap constància de l'existència d'aquest tipus d'oficines.

Un dels testimonis recollits per l'ONG és el d'una dona, Li Qingqing (pseudònim), que en el moment de recavar la informació dirigia un restaurant de Phnom Penh, a Cambodja. El delicte de Li Qingqing era viure en un dels països considerats prohibits pels seus vincles amb el frau en línia (Cambodja, els Emirats Àrabs Units, les Filipines, Tailàndia, Myanmar, Laos, Malàisia, Turquia i Indonèsia). Com que es va negar a tornar a la Xina, al·legant que no era una criminal i que només feia negocis a Cambodja, la dona va començar a rebre missatges de la policia local demanant-li que tornés. El 5 de maig, la policia la va informar que l'havien inclòs a la llista de sospitosos de telecomunicacions i la va advertir que el domicili de la mare, a la província de Fujian, seria desconnectat de la xarxa elèctrica i de subministrament d'aigua. Posteriorment, la casa de la seva mare va ser pintada amb les paraules "casa de frau en les telecomunicacions". La mare va ser cridada al comitè del poble per declarar i va ser requerida perquè persuadís la filla de tornar. El parador actual de Li, i si ha tornat o no a la Xina, és desconegut.

A la Xina aquests establiments es coneixen com a “centres de serveis policials a l'estranger” i teòricament s'utilitzen per combatre la "delinqüència transnacional", sobretot a internet. El règim es vanta de detenir els presumptes delinqüents de fraus en línia sempre que pot: l'estiu del 2022 fonts oficials es felicitaven d'haver aconseguit que més de 230.000 "fugitius de la justícia xinesa" tornessin al país per ser jutjats entre l'abril del 2021 i el juliol del 2022. D'alguna manera, és una de les obsessions de Pequín, preocupat perquè s'organitzi alguna mena de resistència o dissidència a l'estranger.

Un dels responsables d'aquest informe, de fet, coneix bé com funciona la repressió de Pequín. És el soci fundador Peter Dahlin, de nacionalitat sueca, que el 2016 va ser detingut, juntament amb la seva parella, durant una onada de persecució contra les ONG i altres moviments socials. Dahlin havia creat el 2009 l'organisme China Action, que donava suport al moviment d'advocats de drets humans al gegant asiàtic. Va passar 23 dies en un centre de detenció on va ser interrogat, torturat i obligat a gravar una confessió en què admetia haver violat les lleis xineses. Aquesta gravació va ser retransmesa per la televisió pública xinesa. Després va ser expulsat del país.

Persecució i repressió

Espanya és un dels pocs països que autoritzen extradicions a la Xina. I el sistema jurídic del gegant asiàtic no ofereix cap garantia. El 99% dels processos acaben en condemna, els jutges no són independents i durant la investigació policial poden mantenir l'investigat detingut sense presentar càrrecs durant almenys sis mesos. A més, qualsevol pot ser detingut sense ser informat dels càrrecs de què se l'acusa i per descomptat no existeix la figura de l'habeas corpus, que protegeix els ciutadans contra les detencions arbitràries.

També hi ha el que es coneix com la Vigilància Residencial en Lloc Designat, un eufemisme per dir que el sospitós és detingut i enviat a un lloc desconegut mentre se l'investiga. Per aquest sistema han passat des d'estrelles famoses com l'actriu de cinema Fan Bingbing fins a dissidents o periodistes. La sino-australiana Chen Lei, presentadora del canal en anglès de la televisió xinesa, va ser detinguda a Pequín l'agost del 2020 i jutjada el març passat a porta tancada per delictes contra la seguretat de l'estat. La seva família encara no l'ha pogut veure.