La Xina inventa la capa de la invisibilitat: "Aviat serà un element essencial als nostres armaris"

PequínNo és màgia, és ciència, però la posada en escena del científic xinès Chu Junhao per presentar el que va anomenar la capa d'invisibilitat s'assemblava més a un truc de màgia que no pas a un avenç científic. Fins i tot Chu es va permetre fer broma davant l'auditori assegurant que la capa per fer-se invisible de les pel·lícules de Harry Potter “aviat serà un element essencial a les nostres vides, als nostres armaris”.

En realitat, el físic Chu Junhao presentava durant el que es coneix com la Supernit de la Ciència el seu nou invent: un panell creat a partir de metamaterials que reflecteixen la llum i impedeixen que es vegi el que queda al darrere. Amb la col·laboració de dos ajudants, el científic va mostrar com el panell feia desaparèixer les seves cames al posar la capa al davant. És un prototip que ens acosta a un dels desitjos presents a l'imaginari col·lectiu a través dels contes infantils i, especialment, les històries de ciència-ficció, com el clàssic de H.G. Wells L'home invisible.

Un desig que a través de la ciència i la tecnologia és més a prop de fer-se realitat gràcies al treball de Chu Junhao, un destacat físic, director de la Facultat de Ciències de la prestigiosa Universitat Donghua de Xangai. Chu, de 78 anys, també és membre de l'Acadèmia de Ciències de la Xina.

L'equip del doctor Chu ha creat un material nou, una reixeta lenticular que permet que la llum es refracti regularment. Utilitza metamaterials, estructures creades al laboratori que poden alterar les propietats físiques en resposta a corrents elèctrics. Quan la llum travessa la reixeta lenticular, formada per làmines transparents de diminutes lents cilíndriques convexes, produeix una refracció que elimina la imatge del camp visual. Segons Chu, l'aposta pels metamaterials permet avançar en la creació d’equips d'invisibilitat que esquivin els diferents sistemes de detecció, des de l'ull fins a la llum infraroja, passant pel radar i el làser.

El científic també va mostrar altres maneres d'assolir la invisibilitat, com l'ús de dues substàncies amb índexs de refracció similars. La presentació de l'invent, en un fòrum molt popular organitzat per Bilibili –la principal plataforma xinesa per compartir vídeos–, estava adreçada a aficionats a les ciències i no a experts.

Abans, la indústria militar

En realitat es tracta d'un treball amb una llarga trajectòria. Fa una dècada que Chu Junhao investiga els metamaterials, i no és l'únic a la Xina que ho fa, ja que hi ha diferents equips científics que hi treballen. I la realitat és que en un futur pròxim l'aplicació de la invisibilitat tindrà un desenvolupament directe en la indústria militar abans que arribi als nostres armaris.

A Nanjing, l'equip del professor Cui Tiejun també treballa amb metamaterials que s'han començat a provar a la coberta d'avions militars xinesos perquè no siguin detectats per radars o satèl·lits espia. El disseny de capes d'invisibilitat que es puguin aplicar a avions i vehicles militars per no ser detectats és un dels objectius d'aquesta investigació. Diferents fonts creuen que la Xina experimenta des del 2018 amb metamaterials a la seva flota d'avions de combat.

Pequín i Washington també competeixen per aconseguir aquesta tecnologia. Als Estats Units hi ha acords entre el departament de Defensa i diverses institucions –com la Universitat de Duke i la de Maryland– per desenvolupar tecnologia que permeti la invisibilitat. La competència entre les dues potències també arriba, doncs, a la cursa del desenvolupament científic i tecnològic. Tot i que la Xina partia amb el desavantatge de ser un país menys desenvolupat, l'esforç i la gran inversió que s'ha fet, especialment des del 2013, li ha permès fer un salt de gegant.

Actualment la Xina ja és capdavantera en sectors com la intel·ligència artificial i la digitalització i el tractament de dades. En el seu darrer pla quinquennal, aprovat el 2021, el gegant asiàtic va establir com a objectiu prioritari el desenvolupament de “set tecnologies de frontera” per evitar la dependència exterior. La intel·ligència artificial, la informació quàntica, els semiconductors i el sector aeroespacial apareixen als primers llocs. La Xina invertirà prop de 14.700 milions de dòlars al sector de la IA aquest any i preveu que el 2026 la xifra pugi a 26.000 milions de dòlars. El govern aspira a ser líder mundial en IA el 2030, i que el sector ajudi a crear milions de nous llocs de treball.