La Xina té un problema gros amb la natalitat (i Xi Jinping no sap solucionar-lo)
El 2023, el país ha perdut més de dos milions de persones i el nombre de naixements s'ha reduït fins a nivells preocupants
PequínLa Xina perd població i veu més a prop l'amenaça de l'envelliment. Per segon any consecutiu, el balanç demogràfic porta males notícies per al gegant asiàtic: el 2023, el país ha perdut més de dos milions de persones i la xifra de naixements s'ha reduït fins a 9,02 milions.
El govern de Xi Jinping haurà d'estudiar més a fons com estimular la natalitat perquè, de moment, les seves polítiques impulsades per revertir aquesta tendència no han convençut la població, especialment les dones.
Xiaoyan, de 27 anys, assegura taxativament que no vol tenir fills. Per a ella significaria perdre la llibertat i dedicar tot el temps a la criança, segurament sota la supervisió de la sogra. Reitera que no li val la pena. En canvi, la seva amiga, que es fa dir Helen i té 28 anys, ja té planificat que només vol tenir un “únic fill”: el tindrà abans dels 35, amb el seu xicot actual, d'aquí a uns anys. No es plantegen tenir la parelleta perquè l'esforç econòmic i personal que suposa criar un nen és massa gran per fer-lo dues vegades.
Totes dues són un exemple de com les joves xineses encaren la maternitat.
La Xina és, al costat de Corea del Sud, un dels països asiàtics on resulta més car criar un fill. A les dificultats econòmiques cal afegir-hi una cultura patriarcal que fa recaure les cures del fill en la mare. La majoria de dones redueixen la jornada laboral o directament deixen de treballar uns anys quan tenen una criatura. Però en moments de crisi com l'actual, la dificultat per reincorporar-se a la feina desincentiva la maternitat. Un altre obstacle és la competitivitat del sistema educatiu, que obliga a un sobreesforç de tota la família en forma de temps i diners que s’inverteixen en classes particulars.
Fins ara el govern ha reformat la legislació laboral per augmentar els períodes de baixa maternal, s'ha compromès a crear escoles bressol públiques –ara la majoria són privades–, i ha promès incentius fiscals i subsidis per a la compra d'habitatge. En algunes províncies s'ha anat més enllà: s'ha permès inscriure els fills de mares solteres amb els mateixos drets que els dels matrimonis; les dones solteres poden congelar òvuls i s'ha promès el permís de residència als fills d'immigrants d'altres regions de la Xina.
Feminisme i Xi Jinping
Però el resultat que es constata és que són mesures insuficients. El gran problema de les mesures de Xi Jinping és que no pensen en les necessitats de les dones i tampoc suposen cap avenç cap a la igualtat de gènere. Més aviat el contrari.
Xi ha estat molt clar amb la idea de recuperar les tradicions confucianes. Per primera vegada des de la Revolució, el president ha convidat les dones a tornar al paper de cuidadores de la llar. El 2023 fins i tot va assegurar que el desenvolupament nacional depenia de la necessitat de desplegar “activament una nova cultura del matrimoni i la maternitat”.
L'envelliment de la població és una bomba demogràfica per a la segona economia del món. La gran massa de treballadors joves va ser precisament la base del seu desenvolupament econòmic i la clau perquè aconseguís convertir-se en la fàbrica global. Però aquesta població s'ha envellit. Actualment, el nombre de persones de més de 60 anys ja frega els 300 milions, prop del 21,1% de la població. Es calcula que el 2035 la població més gran de 60 anys superarà els 400 milions. Actualment, la Xina té 1.409 milions d'habitants.
Un altre problema de què adverteixen investigadors de l'Acadèmia de Ciències de la Xina és que en aquesta mateixa data no hi haurà pensions per a tothom. Pequín es proposa recórrer a la robòtica per pal·liar la falta de treballadors a les fàbriques i per ajudar en la cura de la gent gran. El covid, que es va estendre àmpliament per tot el país a principis del 2023 després de l'aixecament de les restriccions, va provocar un augment de defuncions del 6,6%: 11,1 milions de persones. No es registrava un nombre tan alt de morts des del 1974, en temps de la Revolució Cultural.
Les morts, juntament amb la baixa natalitat –es registren 6,39 naixements per cada 1.000 persones–, han provocat que la població s'hagi reduït en 2,08 milions d'habitants. De fet, el descens significa un petit percentatge, el 0,15% del total, però marca una tendència clara: és el segon any consecutiu que la Xina perd habitants, un fet que si el posem en relació amb xifres històriques no passava des del 1961, durant la gran fam provocada pel Gran Salt Endavant, a l'època de Mao.
