La UE exigeix a la Xina "reequilibrar" la relació davant un Xi més conciliador
Von der Leyen, Michel i Borrell viatgen a Pequín per intentar reduir riscos amb el govern xinès i reconstruir la confiança
PequínNo hi ha hagut declaració conjunta ni acords destacables, però la cimera entre la Unió Europea i la Xina celebrada aquest dijous a Pequín ha estat un pas més per normalitzar les relacions de dos importants socis comercials que miren d'entendre's malgrat un context global hostil per aconseguir-ho. El president Xi Jinping i el primer ministre Li Qiang han exercit d'amfitrions amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Tots tres han viatjat a la capital xinesa, mostra de la rellevància que Brussel·les ha volgut donar a la trobada.
Xi Jinping ha anat al gra i ha aprofitat per rebutjar el fet que la UE consideri el gegant asiàtic un “rival sistèmic”, una expressió que s'ha utilitzat sovint en els últims anys a les institucions europees. L'argument del líder xinès: Europa és un soci clau en la cooperació comercial i tecnològica i tots dos es necessiten per créixer. El president xinès, doncs, ha demanat "respondre junts als desafiaments globals" i, en clara referència als Estats Units, que pressiona la UE perquè li faci costat en la seva pugna contra Pequín, ha exigit "eliminar tota mena d'interferències" en les relacions.
En roda de premsa, Ursula von der Leyen també ha optat per un to conciliador. Taxativa, ha assegurat que la UE no es desacoblarà de la Xina, com sí que ho ha fet de Rússia a causa de la invasió d'Ucraïna. Tot i així, ha admès que un dels grans reptes i objectius dels Vint-i-set és reduir els riscos de la dependència comercial, ja que, com es va demostrar durant la pandèmia o arran del retorn de la guerra a Europa, la manca d'independència pot jugar-li en contra.
L'economia i el comerç
En els últims anys la UE, seguint el camí de Washington, ha anat refredant les relacions amb el seu principal soci comercial, la Xina. Entre els greuges exposats –històricament i també en aquesta reunió–, el desequilibri comercial entre els dos socis ha estat un dels principals. El dèficit comercial de Brussel·les amb la Xina és de 400.000 milions d'euros i, per tant, la UE exigeix reduir-lo i que es millori l'accés de les empreses europees al mercat xinès. Ras i curt: Pequín ven tota mena de productes al mercat europeu, al qual té un accés fàcil que sovint va en contra de les empreses autòctones; en canvi, l'entrada dels productors europeus al gegant asiàtic és molt més complicada i el govern xinès no el facilita.
"És necessari reequilibrar la nostra relació econòmica. La nostra relació comercial és molt important, però veiem que no està equilibrada. Així és insostenible", ha dit Von der Leyen, que ha reiterat que la UE "necessita més accés al mercat xinès".
Des del 2019, les relacions s'han enrarit encara més a causa de la congelació de l'acord bilateral d'inversions entre la Xina i la UE i la posició més proteccionista de Brussel·les per defensar les empreses del que considera pràctiques comercials deslleials de Pequín. L'últim exemple és la investigació iniciada per la Unió Europea sobre els suposats subsidis estatals que reben els fabricants xinesos de vehicles elèctrics, que els permetrien ser més competitius.
Ucraïna, Gaza i Taiwan
Però les diferències entre potències no només són comercials: els representants de la UE han tornat a demanar a la Xina que exerceixi la seva influència sobre el president rus, Vladímir Putin, per aturar la invasió d'Ucraïna. Brussel·les mira amb recel la sintonia que Pequín i Moscou han exhibit en els últims anys, també després que el Kremlin decidís envair el país veí. Von der Leyen ha reiterat a Xi que “és imprescindible posar fi” a la guerra. El conflicte a Gaza també ha estat tractat a les reunions, tot i que Pequín opta per una posició encara més distant que amb la guerra europea.
La violació dels drets humans al Xinjiang i al Tibet també separa Pequín i Brussel·les. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ho destacava a l’inici de la reunió: “Promourem els nostres valors europeus, inclosos els drets humans i la democràcia”. I també la posició sobre Taiwan, escenari de tensions creixents entre Pequín i Washington, que ja ha advertit que defensarà els interessos dels taiwanesos en cas d'un possible atac de Xi.
Malgrat respectar la política d'una sola Xina, la delegació europea ha mostrat preocupació per l'escalada que s'està vivint a l'estret de Taiwan i el mar de la Xina Meridional, i ha advertit a Pequín “de les greus conseqüències de qualsevol esclat en aquesta regió”.
Eleccions clau, també per a Xi
És la primera cimera UE-Xina que se celebra presencialment des de la pandèmia i segurament ha estat l'última oportunitat dels representants europeus de reunir-se cara a cara amb el president Xi Jinping. Les eleccions al Parlament Europeu previstes per a l'any que ve impliquen possibles canvis en els lideratges de les institucions i els equilibris de poder a la Unió Europea. Tot i això, no s'espera que el discurs des de Brussel·les pugui variar en excés.
En canvi, l'any que ve també se celebren eleccions als Estats Units, que sí que poden modificar les relacions amb la Xina i, per tant, tornar a fer trontollar la geopolítica mundial. Si Donald Trump acaba arribant a la Casa Blanca, el rumb serà encara més incert. A Pequín, Xi, que vol ser la primera potència mundial, ja l'espera.