El suïcidi va matar més que el covid-19 a Corea del Sud

PequínProp de 40.000 persones es van treure la vida entre el 2020 i el 2022 a Corea del Sud, una xifra que supera en un 22,7% el nombre de morts per covid-19 durant aquests mateixos tres anys. Les malalties mentals són més letals que el coronavirus i han esdevingut una gran epidèmia en aquest país asiàtic. L'administració alerta que s'està davant una emergència nacional.

És especialment preocupant l'increment de suïcidis i intents de suïcidi entre persones de menys de 30 anys. Demostra els greus problemes de salut mental entre el col·lectiu juvenil. El 2022, el suïcidi va ser la causa de la defunció del 50,1% de joves entre els 9 i 24 anys. Dins el col·lectiu adolescent la taxa de suïcidi va augmentar de 5,8 persones per cada 100.000 habitants registrada el 2018 a 7,2 del 2022. I, en el mateix període, la taxa de casos entre persones de 20 a 30 anys ha passat de 17,6 a 21,4.

Les dades han estat exposades per un estudi del ministeri de Salut i de l'Agència de Prevenció i Control de Malalties sud-coreans. Baek Jong-hean, diputat del partit al govern, va presentar davant la premsa l'informe afirmant que "el govern hauria de declarar el suïcidi com un desastre nacional i fer tots els esforços possibles per combatre'l", segons recull l'agència de notícies Yonhap. Fins a 39.453 persones es van suïcidar entre el 2020 i el 2022, mentre que el nombre de morts per covid-19 va ser més baix, 32.156 persones.

El govern és conscient d'un problema que gairebé és sistèmic. L'abril passat va llançar el cinquè pla de prevenció amb la intenció de reduir un 30% el nombre de suïcidis en cinc anys. Cal veure si mesures com fer controls de salut mental cada dos anys en comptes de deu o prohibir la venda de productes utilitzats en els suïcidis poden ser efectives si no s'aborden canvis estructurals a la societat i la salut mental entra dins els serveis sanitaris.

Una epidèmia de suïcidis

La primavera passada el suïcidi de l'ídol del K-pop Moobin, de 25 anys, va commocionar la societat sud-coreana. Però no va ser un cas aïllat, sinó que se sumava a una llarga llista d'estrelles de la indústria de l'entreteniment que s'han tret la vida els darrers anys (Goo Hara, Sulli, Minwo, Jonghyun, Yohan, Ahn So-jin...).

Moobin era integrant de la famosa banda masculina Astro i la informació que va transcendir sobre la seva mort deia moltes coses dels problemes de la societat sud-coreana per fer front al greu problema del suïcidi. La seva discogràfica es va limitar a informar a través de Twitter que “Moonbin, membre d'Astro, ha abandonat inesperadament el nostre món i s'ha convertit en una estrella al cel”. La paraula suïcidi es resisteix a sortir als mitjans de comunicació, que solen utilitzar eufemismes com decisions extremes. També s'esquiva en les converses socials.

La majoria de les estrelles del K-pop comencen les seves carreres quan encara són nens i reben molta pressió per triomfar. Conviuen amb la depressió i altres trastorns que provoca una cursa competitiva i una vida exposada públicament. Les campanyes d'assetjament a les xarxes socials són darrere del suïcidi d'alguns d'aquests ídols juvenils.

Competitivitat, pressió familiar i atur

Els problemes de les estrelles del K-pop es poden extrapolar a la resta de la societat. La competitivitat del sistema educatiu sud-coreà i les expectatives que els pares posen sobre els fills fan que estiguin sotmesos a una gran pressió des de ben joves. L'escola prioritza els resultats davant la socialització dels estudiants. El resultat és una joventut amb estrès i depressió que busca l’aïllament i no sap canalitzar les emocions.

La pressió continua quan s'entra al mercat laboral, en aquests moments molt inestable a causa de la crisi econòmica. Són els joves els més desafavorits amb l'augment de l'atur que els aboca a contractes temporals, salaris baixos i facilitat d'acomiadament. A les periòdiques enquestes que es fan al país, la desigualtat salarial, que es va ampliant any a any, i la bretxa generacional apareixen com els principals problemes per als joves.

Corea del Sud té la taxa de suïcidis més alta dels països de l'OCDE i entre els joves de 15 a 29 anys duplica la mitjana dels altres 38 estats membres.