Rússia, estat vassall de la Xina

Xi Jinping i Vladímir Putin en una imatge d'aquest mes de setembre a l'Uzbekistan.
3 min

BarcelonaPer entendre les relacions actuals entre Rússia i la Xina, el model de referència no ha de ser la Unió Soviètica o la Rússia tsarista, sinó l’Iran o Corea del Nord. Durant dècades, Putin ha intentat mantenir Rússia com a potència rellevant a escala mundial. Però, amb la invasió d’Ucraïna, s’ha convertit definitivament en un país pària del sistema internacional, assetjat per sancions i desplegant un autoritarisme cada cop més extrem contra els seus propis ciutadans. Malgrat l’eufòria nacionalista de la guerra, els russos se sentiran cada cop més com habitants de Teheran o Pyongyang que no pas de Washington o Pequín. La diàspora russa de joves educats, urbans, polititzats i en alguns casos rics recorda als russos blancs que van fugir del país després de la presa de poder bolxevic.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En aquest context d’acorralament, despotisme i exili, el paper subordinat de Rússia cap a la Xina –que Putin havia intentat evitar durant dècades– va quedar clar a la cimera de l’Organització de Cooperació de Xangai (SCO) a Samarcanda. Putin va donar suport en públic la sobirania de la Xina sobre Taiwan; Xi, en canvi, no va mencionar Ucraïna en cap moment. Malgrat defensar el discurs rus que la invasió d’Ucraïna és causada per l’ampliació de l’OTAN, Pequín no ha donat més suport que el purament discursiu. No ha enviat armes, ni cap suport econòmic a Rússia que xoqués amb les sancions occidentals imposades a Moscou; fins i tot, moltes empreses xineses han marxat preventivament de Rússia per por de ser expulsades del mercat europeu o ser afectades per sancions secundàries dels Estats Units. El dòlar encara té poder de coerció, encara que es tracti de la Xina.

Alhora, des que ha començat la guerra, la Xina i Rússia estan firmant compres i contractes energètics únicament basats en iuans i rubles, deixant el dòlar de banda. L’objectiu de Rússia és estar menys exposada a les sancions occidentals imposades mitjançant la moneda de Washington. La conseqüència és una dependència cada cop major de la Xina, que s’ha convertit en el mercat més important de venda energètica per Moscou després que Putin hagi tancat l’aixeta a Europa. Amb aquest poder de mercat, Pequín pot exigir contractes i vendes cada cop més favorables, sigui d’energia o de disseny d’armes.

Com ha explicat Alexander Gabuev, l’analista de relacions sino-russes més interessant del moment, la Xina té dos interessos principals a Rússia: estabilitat a la seva frontera més gran i matèries primeres i energia barata. Els deliris imperialistes de Putin a Ucraïna són un maldecap per a la Xina, però encara ho seria més un govern prooccidental a Moscou o una Rússia enfonsada en el caos. Encara que sigui una història poc coneguda a Occident, la Xina comunista i la Unió Soviètica van passar dècades de conflicte amb enfrontaments militars a les seves fronteres i amenaces nuclears creuades. A Pequín existeix una ciutat subterrània que el govern va fer construir quan creien que un atac nuclear soviètic era imminent. Que la Xina, amb Putin, hagi aconseguit estabilitzar la seva frontera nord i un dels seus veïns més volàtils és un avantatge geoestratègic que difícilment deixarà perdre. En ple conflicte geopolític amb els Estats Units, el pitjor malson de la Xina seria un derrocament de Putin i l’entrada d’un govern pro-Washington a Moscou.

Paradoxalment, la relació d’estat vassall de Rússia cap a la Xina és la que Putin sempre havia dit que lluitaria per evitar respecte a Occident. Moscou volia ser una potència que marqués la geopolítica eurasiàtica, però s’està convertint en una Corea del Nord que necessita passar per la Xina per connectar-se amb l’economia mundial. L’Índia podria ser una alternativa per no dependre massa de Pequín, però els Estats Units i França ja s’han encarregant de vendre cada cop més armes a Nova Delhi per reduir la seva dependència militar de Moscou. Anem cap a un món on el futur de Rússia es decidirà cada cop més als despatxos de Pequín.

stats