Rècord d'estudiants a la selectivitat a la Xina tot i les males perspectives laborals dels joves

PequínGairebé 13 milions d'estudiants s’han presentat aquesta setmana al gaokao, l'examen per accedir a la universitat a la Xina. És el nombre més gran d'aspirants en la història del país, malgrat que la possessió d'un títol universitari ha deixat de ser un passaport directe a una bona feina i a un bon salari. L'atur juvenil ha esdevingut un dels grans problemes per al govern de Xi Jinping. L’economia s'estanca per primer cop després de tres dècades de creixement continu. Ara, la generació més ben preparada de la història i que ja ha crescut en una Xina desenvolupada s'enfronta a un futur incert i creu que no viurà millor que la dels seus pares. L’ascensor social s’ha aturat.

Les xifres oficials del mes d'abril situaven la taxa d'atur urbà en el 5,2%, però per primera vegada l'atur juvenil es disparava per sobre del 20%. Concretament, al grup d'edat d'entre 16 i 24 anys s'arribava al 20,4%, una xifra rècord i difícil de pair per al govern. I el pitjor és que mostra una tendència a l'alça.

A grans ciutats com Pequín, molts fins i tot creuen que l'atur és més alt després dels tres anys de paràlisi per la pandèmia. És el cas de la Zhao, una professora de secundària de 54 anys que posa l'exemple del seu nebot. “Ha trigat un any a trobar feina des que va tornar d'estudiar tres anys al Regne Unit. Té una carrera universitària i estudis de postgrau. Fa uns anys, aquest currículum, unit al domini de l'anglès, li hauria assegurat automàticament una bona feina,” explica.

Però el nebot ha trigat 12 mesos a tenir el seu primer contracte, amb el qual cobra un salari baix, d'uns 1.200 euros. Fa broma sobre la visió pragmàtica que tenen els xinesos i assegura que els pares no han fet una bona inversió. Entre rialles afirma que "els diners invertits a pagar-li els estudis a l'estranger els haurien donat més interessos al banc, tenint en compte que després d’un any d’atur, el fill cobra poc". Es queixa que hi ha tota una generació de fills únics a qui s'ha sotmès a molta pressió amb els estudis i se'ls han creat unes altes expectatives que no es compliran.

Cada cop més funcionaris

Aquest estiu, 11,6 milions d'estudiants es graduaran i s’incorporaran al mercat laboral. La falta d'oportunitats els empeny a buscar cada vegada més una feina segura al sector públic, mentre que fa uns anys amb prou feines es cobrien les places. La decisió del govern d'intervenir en sectors com ara l'immobiliari, el tecnològic i el de classes privades de reforç ha provocat la pèrdua de milions de llocs de treball. D'altra banda, la pressió del govern sobre les empreses privades no incentiva els joves a ser emprenedors.

Un sector de la joventut també reacciona amb frustració i ha aparegut el moviment conegut com els ajaguts (tang ping en xinès), una metàfora del seu rebuig a l'entorn tòxic i ultracompetitiu de moltes feines. Reclamen una vida més simple, i el moviment preocupa el govern pel desafiament al sistema que suposa. La frustració també té respostes desesperades i han començat a aparèixer notícies, ràpidament censurades, de pactes de suïcidi entre joves.

L'executiu de Xi Jinping ha multiplicat els estímuls a les empreses estatals i ha ofert subsidis al sector privat per promoure l'ocupació juvenil. També s'ha començat a parlar de la necessitat de canvis a l'educació per fomentar la formació professional i adaptar-se a les necessitats reals de l'economia. La tecnologia fa que apareguin nous llocs de treball especialitzats.

'Gaokao', la gran prova

Tot i això, el gaokao, l'examen equivalent a la nostra selectivitat (les PAU), es continua considerant la gran oportunitat per accedir a un futur millor. És el primer any que les proves s'han celebrat sense mesures anticovid. Els alumnes que s'han presentat són els que han estudiat els tres darrers cursos sota l'estricta política de covid zero. Han estat anys difícils, en els quals la majoria han cursat almenys la meitat de les classes de forma online pels continus tancaments d'escoles per prevenir la transmissió del virus.

Al voltant del 85% dels que s'han examinat aconseguiran entrar a la universitat, però amb això no n'hi ha prou. La culminació de dotze anys d’estudis no acaba amb el fet d’aprovar. La competició és per aconseguir treure una puntuació alta i entrar a les universitats d'elit, les que obren més portes al món laboral. Les matemàtiques, el xinès i l'anglès són les assignatures més dures i les que puntuen més.

Les famílies, especialment les mares, també s'examinen. L'èxit del fill culmina un llarg procés d'acompanyament i estímul que per a moltes comença a la primària i implica extenuants activitats complementàries.

L'examen és un esdeveniment nacional que s'ha viscut amb nervis i angoixa a tota la Xina. A l'entrada de les escoles, es repeteix el ritual de pares i mares nerviosos acompanyant el fill o la filla. A Pequín esperaven estoics la seva sortida de cada examen tot i que la temperatura superava els 30 graus. Els rebien amb rams de flors, refrescos i amulets de la sort. Moltes mares es vesteixen de vermell per atraure la bona sort i els darrers anys s'ha popularitzat el qipao, un vestit tradicional xinès.

A l'altra banda de les reixes es practicava un altre ritual, el de la seguretat per evitar fraus i la possibilitat de copiar. Els alumnes havien de passar controls, se'ls escorcollava i fins i tot alguns centres aplicaven sistemes de reconeixement facial. A Pequín s'instal·la un perímetre de seguretat al voltant de les escoles que inclou inhibidors de freqüència per evitar sistemes de transmissió que puguin dictar respostes als alumnes. També es talla el trànsit per evitar sorolls que els desconcentrin.