Migrants de coll blanc abandonen la Xina per rutes noves i perilloses

PequínSón immigrants de coll blanc que busquen rutes per sortir de la Xina i arribar als Estats Units o a Europa. Al contrari que molts dels seus compatriotes, que han marxat seguint els passos de familiars o coneguts per anar a treballar als negocis d'altres xinesos, ara ha sorgit una nova classe d'emigrants que bàsicament busquen una vida nova i que no volen tornar.

La pandèmia va servir de catalitzador per a moltes persones que creuen que no és possible un futur a la Xina de Xi Jinping. Els estrictes confinaments van posar de manifest la facilitat del govern per controlar els moviments de la població i interferir en la seva vida privada. La retallada de llibertats, unida a l'alentiment de l'economia, impulsa molts xinesos a buscar una vida a fora del país que ofereixi més possibilitats.

Els més afortunats opten per solucions que passen per visats d'estudiants o per invertir en altres països per establir-s'hi. A Espanya, la majoria dels beneficiaris del visat d'or (per als que inverteixin 500.000 euros, normalment en la compra d'un habitatge) són xinesos. El govern de Pedro Sánchez, però, n'ha anunciat l'eliminació.

En tot cas, els que tenen menys recursos s'arrisquen a llargues rutes per aconseguir entrar als Estats Units, la Unió Europea o el Canadà. Però, malgrat això, no són emigrants pobres a la recerca de feina, són classe mitjana baixa, però que tenen prou diners per pagar-se un viatge car.

Runxue és el terme que s'ha popularitzat per parlar d'aquest nou fenomen a la Xina, que es pot definir com el desig de sortir del país. És un terme que les autoritats ja han censurat a les xarxes socials. Però, malgrat tot, és possible trobar informació i autèntics tutorials sobre les rutes per arribar a la destinació desitjada.

La frontera Mèxic - Estats Units

Cada cop més xinesos s'atreveixen a arriscar-se a entrar als Estats Units per la frontera mexicana seguint la mateixa via que els migrants llatinoamericans. Des del 2023, els Estats Units n'han detectat més de 55.000, que van travessar il·legalment la frontera de Mèxic; una xifra que multiplica per 14 els 3.813 del 2022. És un llarg viatge, ja que primer han de trobar un vol que els porti a l'Amèrica Llatina. La ruta més habitual fins fa poc era l'Equador, que permetia als ciutadans xinesos entrar-hi sense visat. L'allau d'arribades ha fet que el govern equatorià hagi suspès l'excepció. Una altra opció és volar amb visat a Nicaragua, El Salvador, Panamà o fins i tot a Mèxic, on el gegant asiàtic té importants parcs industrials.

La ruta està plena d'escales i els migrants s'enfronten al perill de creuar la selva panamenya seguint el corredor del Darién, que connecta l'Amèrica Central amb l'Amèrica del Sud. Fins i tot hi ha un nom en xinès per a aquest viatge: Zouxian, caminar per la línia.

L'augment de migrants xinesos demostra que hi ha rutes organitzades específiques per a ells amb contrabandistes que els acompanyen fins a la frontera. El preu del viatge sencer, des de la Xina, pot arribar a costar 60.000 dòlars.

L'opció il·legal també es deu que els Estats Units han restringit dràsticament els visats per a ciutadans xinesos a causa de les tensions amb Pequín. El 2016 Washington va atorgar més de 2,2 milions de visats temporals, mentre que el 2022 la xifra només va arribar als 160.000. Per contra, l'avantatge és que la política d'asil es manté. Segons les estadístiques, el 2023 més del 50% de les sol·licituds van ser aprovades. La majoria dels xinesos al·leguen motius de persecució política o religiosa per demanar asil. L'any passat l'agència dels refugiats de l'ONU va comptabilitzar més de 137.000 sol·licituds d'asil de ciutadans xinesos a tot el món.

Tot i que menys concorreguda, la ruta dels Balcans també és una altra de les opcions per emigrar i aconseguir entrar a la Unió Europea. El primer destí és Bòsnia i Hercegovina o Sèrbia, països que no demanen visat als xinesos. Des d'aquest punt poden intentar entrar a Croàcia o Romania per ser ja a la UE. Bielorússia també pot ser una opció i, des d'allí, el salt es fa cap a Polònia.

Una investigació de diari The Guardian ha documentat la presència de xinesos als campaments d'immigrants a la frontera de Bòsnia amb Croàcia. També augmenta el nombre de sol·licitants d'asil una vegada s’aconsegueix entrar a la UE. Per exemple, a Alemanya s'han registrat 569 peticions els primers vuit mesos de l'any, més del doble que el 2022.

Buscant un pla B

Tailàndia i el Japó són les destinacions pròximes més apreciades pels xinesos. En Yue, de 38 anys, casat i amb un fill, s’ho està pensant. Els seus pares tenen dos pisos a Pequín i està pensant amb la possibilitat de vendre’ls per poder comprar dos apartaments al Japó, un per viure-hi i un altre per llogar-lo a turistes xinesos com a complement al sou d'una possible feina d’informàtic. Creu que estarien més segurs i que el seu fill tindria accés a una educació millor i amb menys pressió que a la Xina.

Un altre cas és el del Yi, que va tornar d'estudiar a Europa abans de la pandèmia i té clar que vol marxar. La seva família el pot mantenir. De moment busca un visat per entrar als Estats Units. Ho ha demanat en dues ocasions sense èxit. Al·lega motius mèdics, ja que en totes dues ocasions va demanar visita a la Clínica Mayo perquè li donessin una segona opinió sobre un problema de salut que té. Després del fracàs, assegura que ara ho intentarà al Canadà.

A les xarxes socials també abunden el nombre de dones de més de 32 anys que busquen informació per estudiar un màster a l'estranger. És un primer pas per sortir del país i buscar feina, asfixiades per les poques perspectives laborals i la pressió de la maternitat.