"Desinfecten el terra que trepitgem": crònica d'una arribada a la Xina més paranoica

PequínEl codi de salut de Pequín no es posa verd fins al 30 de setembre, al final de l'última setmana de quarantena afegida per sorpresa i després d'acumular 14 PCR negatives en 19 dies. Així acaba un llarg viatge de tornada a la Xina, una cursa d'obstacles que té molt més a veure amb controls administratius que amb mesures reals de prevenció sanitària.

La Xina ha convertit la seva estratègia de covid zero en una directriu política inqüestionable. L'arribada de la variant òmicron ha posat en evidència mesures que són discutibles per la seva efectivitat mèdica i van en contra del benestar de la població, com ara les llargues quarantenes. Tot i això, són aplicades amb zel pels funcionaris davant la por de patir represàlies si els contagis s'estenen a la seva demarcació.

Des que va començar la pandèmia, viatjar a la Xina és una missió gairebé impossible. El govern va tancar les fronteres el març del 2020, fins i tot per als residents. Al llarg d'aquests dos anys, Pequín ha anat relaxant els requisits d’entrada, però el país continua tancat als turistes. I tota persona que arriba a la Xina –la majoria xinesos residents a l’estranger– sap que haurà de fer una quarantena obligatòria.

Però no és l’únic problema. El primer condicionant són els vols. Amb la Xina tancada, n'hi ha pocs, els preus són cars i els anul·len força sovint. Per pujar a l'avió cal un codi verd de l'ambaixada xinesa a Espanya autoritzant el viatge. Per obtenir-lo, cal presentar certificat de vacunació i dos PCRs negatives realitzades en les 48 i 24 hores abans del vol i en laboratoris diferents.

Vols internacionals fora de Pequín

Superats els obstacles, aconsegueixo arribar a Tianjin, a uns 150 km de la capital, ja que des de l'inici de la pandèmia els vols internacionals són desviats a altres ciutats i no aterren a Pequín. A l'aeroport et fan una prova PCR i t'has de registrar en una sèrie d'aplicacions de mòbil per controlar d’on vens i el destí final dins del país. El rastreig per big data a la Xina és exhaustiu.

A partir d'aquí, perds el control sobre la teva vida: et fan pujar a un autobús després de ruixar les maletes amb desinfectant i només saps que vas a un hotel de quarantena, però no a quin. No es pot triar. En el meu cas, el viatge va durar més de dues hores. I aquí és on comença a ser evident que les decisions administratives s'imposen a les sanitàries. Costa de creure que no es pugui trobar un hotel més a prop, en un país tancat al turisme. Tampoc no s'entén que famílies amb nens petits o una àvia en cadira de rodes siguin sotmesos a aquest llarg viatge, després de les dotze hores d'avió.

Arribats a l'hotel, en un antic complex turístic a les muntanyes, ens rep personal enfundat en vestits EPI que ens tracten com si fóssim altament contagiosos. Els protocols freguen el ridícul: el registre a l'hotel es fa individualment, les parelles no poden compartir habitació. L'ascensor tampoc es pot compartir i cada cop que puja un viatger, és escrupolosament desinfectat. En arribar a la teva planta una persona, evidentment embossada en el seu EPI, t'acompanya fins a la teva habitació desinfectant el terra que trepitges. El mateix procés es farà a la sortida. La Xina continua mantenint que el covid-19 es pot contagiar pel contacte amb superfícies, tot i que l'Organització Mundial de la Salut considera que és una possibilitat remota.

Un cop aïllada a l'habitació, la porta només s'obrirà per recollir els tres àpats diaris, moment en què cal aprofitar per treure les escombraries. Gairebé cada dia ens fan una prova PCR i ens controlen la temperatura. Afortunadament, la Xina ha reduït la durada de la quarantena a set dies al centre de quarantena i tres més a casa, si el comitè del barri ho autoritza. Però a l'hora d'aplicar la decisió sanitària ens trobem amb les mesures administratives. A Pequín exigeixen els 10 dies de confinament. Els afortunats que tenen el seu destí en altres províncies poden sortir als set dies, però aleshores apareix un nou problema: el transport.

Una setmana més

La pressió per mantenir a zero els casos de covid, especialment abans de les festes de l'1 d'octubre i del Congrés del Partit Comunista, provoca que els funcionaris extremin les mesures per reduir els viatges. Per això es cancel·len vols i s'impedeix la compra de bitllets amb origen a zones on hi ha contagis. Hi ha viatgers que han de perllongar la quarantena mentre esperen el bitllet.

I durant el confinament, un nou canvi: m’adverteixen que a Pequín hauré de sumar una setmana més de quarantena domiciliària, precisament per venir des de Tianjin, on hi ha un petit brot. No serveix de res explicar que hem estat tancats en quarantena i no hem trepitjat la ciutat.

Al control d'autopista per entrar a Pequín, la policia truca a la comunitat del meu barri per avisar de l'arribada. Al mòbil, el codi de salut assenyala que vinc d'una zona de risc (Tianjin ha registrat una cinquantena de casos diaris durant un parell de setmanes). Al final, acabo tancada a casa meva amb un sensor de moviments a la porta del pis. He d'avisar cada vegada que l'obro per recollir la compra o treure les escombraries. També pengen un paper a la porta per advertir els veïns que és un pis en quarantena. I uns sanitaris apareixen cada dos dies per fer més proves PCR. Al setè dia, el desitjat codi de salut es torna verd i recupero la llibertat després d’un llarg viatge que sembla dissenyat per desincentivar al màxim l’arribada a la Xina.