Els carrers de Pequín, de Xangai i de desenes de ciutats i universitats xineses s’han omplert de ciutadans demanant la fi de la política de covid zero. És la protesta més important a la Xina en dècades. Malgrat el tòpic que el país està controlat pel govern i la propaganda, a la Xina es produeixen desenes de protestes cada any. Però gairebé totes responen a problemes laborals, mediambientals, de corrupció o d’expropiacions de locals. Les protestes que tenen lloc ara al país són més crucials perquè han aconseguit saltar d’una qüestió local, les restriccions a Urumqi –on hi va haver un incendi amb 10 morts–, a una reivindicació col·lectiva nacional: l’eliminació de la política de covid zero i el retorn a les llibertats socials i de moviment prepandèmia.
Quan es produeixen protestes locals, el govern hi sol respondre amb dues eines: la repressió, detenint els líders de les manifestacions, i l’acceptació de part de les demandes dels manifestants, per rebaixar la tensió social i apagar el moviment de protesta. Aquesta estratègia sol ser efectiva. Amb el moviment nacional contra el covid zero que estem veient, això serà més difícil d’aplicar. Aquesta política no és un afer local, sinó una mesura nacional que el president xinès Xi Jinping ha associat fortament amb la seva figura. Eliminar de cop el covid zero no sembla viable. Però tampoc allargar-lo indefinidament.
La repressió dura també sembla un camí complicat per al govern. No estem a Tiananmen el 1989. Tots els amics xinesos amb qui he parlat estan seguint les protestes al minut, enviant-se missatges, fotos i vídeos. Els censors de xarxes socials no donen l’abast. Hi ha hagut algunes detencions, però si la violència policial augmentés podria desencadenar encara més protestes. El Partit no vol repetir la situació que es va viure a Hong Kong fa tres anys. A més, la demanda d’acabar amb la política covid zero no és cosa només d’estudiants o de sectors liberals, és més transversal. Hi ha gent gran, obrers, funcionaris del govern, empresaris i membres del Partit a qui també està afectant personalment i econòmicament. Malgrat alguns crits contra el Partit i Xi Jinping, la majoria de manifestants estan demanant la fi d’una política restrictiva, no una reforma política o la caiguda del sistema.
El govern ara ha reduït les restriccions de covid a Urumqi, la ciutat on va començar tot. Fins fa poc, també semblava que relaxaria les mesures a escala nacional, fins que van pujar de manera accelerada les infeccions. La poca efectivitat de les vacunes xineses, el baix percentatge de gent gran vacunada i el baix nombre d'UCIs per habitant preocupen al govern. Xi Jinping pot esperar que les protestes s’apaguin per si soles. Però segurament haurà de reduir restriccions abans del que voldria, durant un hivern on tot apunta que augmentaran les onades de covid al país.
