Els càlculs estratègics de la Xina a Ucraïna: la tardor decisiva
L’enquistament de la invasió russa facilita el sorgiment d’un moviment multipolar que Pequín vol aprofita
PequínLa Xina ha premut l'accelerador en la seva activitat diplomàtica amb la mirada posada en diferents bandes, enfrontades entre si. El cap de setmana passat, el màxim responsable de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, es va entrevistar a Malta amb el conseller de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, i la invasió russa d'Ucraïna i les tensions amb Taiwan van ser el centre de les converses. El diplomàtic xinès va viatjar després cap a Moscou per reunir-se amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, i amb el president Vladímir Putin, que va aprofitar per anunciar que viatjarà a Pequín a l'octubre.
Paral·lelament, el plenari anual de l'Assemblea General de Nacions Unides a Nova York va propiciar la trobada entre el vicepresident xinès, Han Zheng, i el secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken. El rol geopolític de la Xina, de fet, es va plantejar com un dels punts clau de la reunió anual de l'ONU, tot i que, una vegada més, Ucraïna va ser la protagonista.
Si l'ofensiva ucraïnesa no avança al ritme desitjat i la guerra s'estanca, pot ser el moment d'intentar noves iniciatives per a la pau. Les mirades es tornen a dirigir cap a la Xina i el paper que pot jugar per pressionar Moscou. Pequín oficialment s'ha mantingut neutral, però, tot i que fa equilibris i respecta les sancions, hi ha pocs dubtes que la seva posició és al costat de Rússia. La Xina sempre ha repetit el missatge que cal entendre les preocupacions de seguretat de Moscou i secunda la narrativa russa que ha estat Occident, especialment les pressions dels Estats Units i l'OTAN, el responsable de la invasió.
El pla de pau de dotze punts que Pequín va presentar al març va decebre pràcticament tothom, ja que es limitava a una sèrie de propostes massa ambigües. Tot i que defensava respectar la sobirania dels estats i rebutjava l'ús de les armes nuclears, no condemnava la invasió.
Un satèl·lit de la Xina?
La Unió Europea és l'actor que pressiona més Pequín perquè s'impliqui en la recerca d'una sortida al conflicte. Mentre els Estats Units tenen una agenda bilateral amb la Xina que inclou principalment la influència a l'Indo-Pacífic i la guerra comercial, per a la UE pacificar Ucraïna és una prioritat.
A hores d'ara a la Xina li pot interessar mediar per aconseguir un alto el foc que es prolongui en el temps i oferir ajuda per a la reconstrucció. És una proposta controvertida, ja que pot beneficiar Putin i donar-li temps per rearmar-se. A la Xina, el conflicte no es veu com una guerra territorial entre Ucraïna i Rússia, sinó com un conflicte amb els Estats Units que intenta aïllar Pequín.
De moment, la Xina no ha sortit perdent amb el conflicte. S'ha convertit en un soci indispensable per a la supervivència de Rússia, que pot passar de potència mundial a ser un satèl·lit de la Xina. Tot i que ha perdut encant per a altres socis, com la UE, la República Popular continua mantenint-hi fortes relacions comercials. Quan arribi la pau, la reconstrucció d’Ucraïna serà una oportunitat per a les empreses xineses. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha esforçat a mantenir obert el diàleg amb Pequín malgrat que no hagi condemnat la invasió.
Objectiu: liderar el Sud Global
El conflicte i les sancions han obligat la Xina a obrir-se a buscar nous socis al Pacífic i a impulsar l'ampliació dels BRICS. La invasió també ha facilitat que creixi un moviment multipolar que exigeix la creació d'un nou ordre mundial en què Occident perdi poder. Aquest moviment beneficia la Xina, que aspira a liderar el que ja s'anomena el Sud Global i crear una contra aliança postoccidental.
La Xina fa equilibris. Li convé que la guerra a Ucraïna finalitzi per recompondre les seves relacions amb la UE i deixar de ser criticada als fòrums internacionals per la seva proximitat a Moscou. Tot i això, no està disposada a acceptar que el preu sigui una derrota de Rússia. La possibilitat que el règim de Putin caigui, que a Rússia s'hi instal·li un govern prooccidental o que el país es desintegri són una amenaça per al gegant asiàtic.
Diferents experts han assenyalat que si la Xina realment volgués acabar amb el conflicte i tingués poder per fer-ho pressionant Putin ja ho hauria fet. La proposta de pau també xoca amb els interessos de Putin, que espera que Occident es cansi davant d'una guerra llarga.
Un possible eix Rússia-Xina-Corea del Nord
El gegant asiàtic té la seva pròpia agenda internacional. La visita de Wang Yi a Moscou oficialment estava programada per participar en converses sobre “estratègies de seguretat”. Però presumiblement també va servir perquè els russos l'informessin sobre els acords aconseguits amb Corea del Nord. Precisament la creació d'un nou eix tripartit Rússia-Xina-Corea del Nord és una de les incògnites de futur.
Vladímir Putin viatjarà a Pequín a l'octubre i participarà en el Fòrum de Cooperació Internacional de la Franja i la Ruta, la iniciativa estrella en matèria de política exterior de Xi Jinping. Serà el primer viatge de Putin a l'estranger des que el Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre una ordre de detenció contra ell per crims de guerra. A la Xina, però, no hi corre cap risc, perquè el país asiàtic no reconeix la jurisdicció del TPI. La visita de Putin pot mostrar la sintonia amb Xi Jinping, però també facilitarà la trobada del mandatari rus amb altres països.
S’ha de veure si també hi assistirà Kim Jong-un, tal com diuen els rumors. Si es produís una reunió tripartida Xi-Putin-Kim es visualitzaria una aliança entre els tres règims autoritaris amb armes nuclears. Representaria un canvi en la geopolítica regional, ja que fins ara la Xina ha jugat a ser neutral i a intentar no accentuar les diferències amb el Japó i Corea del Sud.