Xi Jinping arriba a Moscou: què n'espera Putin?
El president xinès protagonitza una visita carregada de simbolisme polític
PequínXi Jinping ha arribat aquest dilluns a Moscou en una visita d'estat de tres dies a Rússia per entrevistar-se amb Vladímir Putin, la primera després de l'inici de la invasió d'Ucraïna. S'espera que al final del viatge el president xinès mantingui una conversa telefònica amb el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. Moviments importants i inèdits.
Des de Pequín s'ha presentat el viatge com una visita de pau i amistat, mentre que Rússia prefereix destacar que la trobada impulsarà la cooperació estratègica entre les dues potències. La imatge de Xi Jinping amb Putin a Moscou es pot interpretar com una mostra del suport xinès al règim rus, amb què comparteix una visió multipolar de les relacions internacionals. Però Xi també es presenta com un mediador i es reuneix amb Putin després d'haver presentat un pla de pau de dotze punts en què demana un alto el foc a Ucraïna i converses de pau.
La iniciativa xinesa no ha convençut Occident perquè, tot i que el document exigeix respectar la sobirania nacional de tots els països, no demana la retirada de tropes russes de territori ucraïnès. La Xina demana fugir de la mentalitat de la Guerra Freda, rebutja l’ús de les armes nuclears i reclama aixecar les sancions a Rússia. Pequín, que no ha condemnat la invasió russa d'Ucraïna, es vol presentar com un mediador que busca una solució pacífica davant la decisió dels Estats Units i els seus aliats d'armar Kíiv.
El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers xinès, Wang Wenbin, quan va confirmar el viatge en una roda de premsa divendres, va defensar que el seu país “ha mantingut una posició justa i objectiva sobre la crisi d'Ucraïna”. Va definir el viatge com una “visita de pau” i va assegurar que la Xina “exercirà un paper constructiu en la promoció de les converses de pau”.
Trucada a Kíiv
Després de la trobada amb Putin, és molt possible que Xi Jinping tingui una conversa telefònica amb el president ucraïnès. Xi no ha mantingut contactes amb Zelenski des de l'inici de la invasió russa, mentre que amb Putin ha fet almenys quatre entrevistes per videoconferència i una conversa personal en el marc de la cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai, celebrada a l’Uzbekistan.
Des d'Ucraïna, l'oficina del president Zelenski va confirmar que es treballava en els preparatius per a la conversa, però oficialment no s'ha confirmat. Tot i això, tot indica que la maquinària diplomàtica funciona a ple rendiment. L'anunci oficial del viatge de Xi Jinping a Moscou es va fer públic l'endemà que els titulars d’Afers Estrangers xinès i ucraïnès mantinguessin una conversa telefònica.
El canceller xinès, Qin Gang, va transmetre la por que “la crisi s'agreugi i es torni incontrolable”, segons el comunicat de Pequín. El seu homòleg Dmitró Kuleba va utilitzar Twitter per explicar que havien conversat sobre la importància del principi de la integritat territorial.
El fantasma de les armes
Xi, que busca reforçar el paper de líder en l'escena internacional, ha elegit Moscou per fer el seu primer viatge oficial després de ratificar el seu tercer mandat com a president a la sessió anual del Parlament. Però Xi arribarà en terra de Putin després d'una campanya dels Estats Units advertint, sense presentar-ne proves, que la Xina preveu enviar armes a Rússia. Unes acusacions negades per Pequín.
La revista Politico ha publicat que empreses xineses haurien estat enviant a Rússia rifles d'assalt, drons i armilles antibales. Les dades provenen de les duanes i el material s'hauria enviat a Rússia a través de Turquia i els Emirats Àrabs. Però el digital reconeix que són poques quantitats i el material es pot catalogar com a “doble ús”, militar i civil. Fins ara la Xina ha estat curosa de no saltar-se les sancions per evitar problemes a les seves empreses i enfrontar-se al seu principal soci comercial, la Unió Europea.
Ara, no hi ha dubte que la Xina s'ha convertit en un salvavides econòmic per a Rússia. El 2022 el comerç bilateral es va incrementar més del 34% i Pequín ara és un dels principals destinataris del gas, el petroli i el carbó russos.
