Alarma a la Xina per l'augment del patriotisme extrem a internet (que ja provoca morts)

PequínLes publicacions a Internet de missatges xenòfobs i populistes reivindicant un patriotisme que exclou tot el que és estranger han proliferat a l'internet xinès. Al fenomen se l'ha anomenat nacionalisme digital i fins i tot s'ha titllat els internautes de ser un exèrcit de “petits rosats”, en referència directa als “guàrdies rojos” que van protagonitzar la Revolució Cultural per dirigir campanyes d'assetjament contra tot allò que consideraven antipatriòtic. Però el fenomen ha esdevingut un problema per al govern quan l'odi que expandeixen arriba a la vida real i fins i tot provoca morts.

L'assassinat d'un nen japonès a les portes d'un col·legi ha posat contra el mirall la societat xinesa. La crueltat de triar un nen de deu anys com a víctima simplement pel fet de ser japonès ha impactat a la societat. La criatura va ser atacada a les portes del col·legi a la ciutat de Shenzhen per un home armat amb un ganivet i va morir a l'hospital l'endemà. Pequín assegura que actuarà contra aquest tipus de continguts xenòfobs, que fins ara havia tolerat, ja que les xarxes socials estan totalment monitorades per la censura xinesa.

Tot i que en un primer moment el govern va assegurar que era un incident aïllat, la commoció social i també la pressió diplomàtica del Japó han obligat a reconèixer el problema de l'odi i el fanatisme que difonen els ciberpatriotes a les xarxes socials. L'atac es va produir en una data assenyalada, el 18 de setembre, aniversari de l'incident que va provocar la invasió japonesa de la Manxúria el 1930.

Però no era la primera acció violenta que es perpetrava contra estrangers. Al juny, una mare i el seu fill japonesos van ser atacats en una parada d'un autobús escolar. Aquesta vegada la víctima mortal va ser una dona xinesa que va intentar protegir-los de l'agressor. Setmanes abans, quatre professors de nacionalitat nord-americana van ser apunyalats en un parc a la ciutat de Jilin.

El sentiment antijaponès és present a la societat xinesa a causa del trauma provocat per l'ocupació nipona abans i durant la II Guerra Mundial. Malauradament, juntament amb els missatges de solidaritat amb la família del nen a les xarxes socials, també es van publicar mostres de suport a l'assassinat. Un informe del centre de recerca Carnegie explica com les plataformes i les xarxes socials generen beneficis gràcies al tràfic pels continguts de retòrica antijaponesa i ultranacionalista. També són freqüents fabulacions com que els col·legis japonesos a la Xina són centres per formar espies.

Campanyes patriòtiques

Internet ha esdevingut un canal de difusió del patriotisme extrem, però els missatges estan sustentats pel rearmament nacionalista que ha imposat el lideratge de Xi Jinping. A l'escola s'han intensificat els continguts patriòtics: el període l'anomenat “segle d'humiliació” –quan les potències colonials van obligar la Xina a obrir els ports– és molt present al currículum escolar. Per altra banda, els mitjans de comunicació presenten un univers d'animadversió general contra la Xina. Qualsevol crítica internacional al gegant asiàtic és presentada com un atac i una notícia falsa. Fins i tot hi ha campanyes oficials del govern advertint les universitàries que vagin amb compte de relacionar-se amb estrangers perquè segurament són espies que intenten utilitzar-les.

El ciberassetjament nacionalista no es limita als estrangers. S'han orquestrat autèntiques campanyes contra empreses per no ser prou patriòtiques, basades en fets que es poden qualificar de ridículs, però que han provocat grans pèrdues econòmiques. Un exemple és el cas de Nongfu Spring, l’empresa xinesa líder de venda d’aigua embotellada, que va ser acusada d’utilitzar dissenys d’inspiració japonesa per a les seves etiquetes. Les xarxes van promoure un boicot que va tenir molt de seguiment.

També s'han produït campanyes d'assetjament contra glòries nacionals com l'escriptor i Premi Nobel de Literatura Mo Yan. Un conegut influencer el va acusar de donar una visió massa agradable dels soldats japonesos a les seves novel·les i, per tant, de ser antipatriota. Fins i tot va arribar a posar-li una denúncia.

Aquest tipus de campanyes han fet saltar les alarmes. Conegudes figures mediàtiques com Hu Xijin, exeditor en cap del diari oficial Global Times, han advertit del perill. Hu és conegut pels seus tuits crítics amb els Estats Units i Occident, però malgrat això va afirmar que aquests atacs poden tenir un efecte paralitzant entre els creadors xinesos. Tot i això, fins ara sembla que les autoritats han preferit avivar el sentiment nacionalista per desviar l'atenció dels problemes interns buscant un enemic exterior.