La Xina abandona la "diplomàcia del panda" i abraça la dels "llops guerrers"

PequínAjudes econòmiques per evitar la crisi social, fortalesa exterior i grans dosis de nacionalisme és la recepta de la Xina per superar la crisi del covid-19. Tot plegat acompanyat per la irrupció d'una nova diplomàcia més agressiva, batejada com la dels "llops guerrers".

Pequín ha aprofitat el ple de la sessió anual del Parlament xinès per reivindicar l'èxit de la seva gestió sobre la pandèmia i presentar el full de ruta per superar la crisi. Malgrat els riscos, el gegant asiàtic ha mostrat confiança en la seva capacitat per reactivar l'economia. La principal preocupació és l'augment de l'atur, però el president Xi Jinping s'ha encarregat d'assegurar que la prioritat serà desenvolupar el benestar dels ciutadans. El missatge suggereix que la nació es bolcarà en els problemes interns, desenvoluparà més serveis públics i apostarà per la tecnologia pròpia.

Possiblement el que ha sorprès més de la reunió és la decisió d'imposar una llei de seguretat per a Hong Kong que retallarà la seva autonomia. La mesura ha estat un cop d'efecte que mostra la fermesa de Xi Jinping i la voluntat d'acabar amb les protestes pro democràcia a l'excolònia. Transmet el missatge que la Xina no es deixarà intimidar per les crítiques internacionals. Els Estats Units ja han anunciat que revisaran l'estatus especial que mantenen amb Hong Kong i la Unió Europea s'ha mostrat preocupada.

L'avís a Taiwan també ha estat contundent. Enguany el discurs del primer ministre, Li Keqiang, ha eliminat el terme "pacífic" de la voluntat de reunificació. I des de l'exèrcit s'ha advertit que la Xina està preparada per fer ús de la força contra qualsevol moviment separatista de l'illa.

Taiwan ha sortit enfortida per la ràpida resposta a l'epidèmia. La seva bona gestió li ha valgut suports internacionals per reclamar la tornada com a observador a l'OMS, una opció que la Xina veta. I la presidenta, Tsai Ing-wen, s'ha afanyat a obrir les portes de l'illa als demòcrates de Hong Kong que vulguin escapar per la falta de llibertats.

La contundència amb què la Xina demostra que no permetrà ingerències estrangeres sobre Taiwan i Hong Kong es complementa amb una acció exterior molt més agressiva des de l'inici de la pandèmia. En previsió d'un clima internacional hostil i de ser culpada de l'expansió de la pandèmia, la Xina ha fet un gir diplomàtic i respon desafiadora a les crítiques.

Una actitud molt diferent a l'estil assossegat practicat durant dècades, el que es coneixia com a panda-diplomàcia, en referència als regals d'óssos panda a altres països com a mostra d'amistat.

Ara portaveus d'exteriors i personal d'ambaixades s'expressen amb agressivitat i amenaces davant qualsevol qüestionament. Algunes de les intimidacions s'han fet realitat. Per exemple, les advertències de l'ambaixador xinès a Austràlia perquè el país no doni suport a una investigació internacional independent sobre l'origen del coronavirus. El resultat, és que la Xina ha bloquejat importacions de carn australiana i ha elevat els aranzels a productes agrícoles.

Un dels exponents d'aquesta nova diplomàcia, batejada com la dels "llops guerrers", és el portaveu d'exteriors Zhao Lijian, que no ha dubtat a utilitzar Twitter –prohibit a la Xina– per escampar rumors i atacar amb sarcasme altres països.

El nom de llops guerrers fa referència a una saga de pel·lícules d'acció molt taquilleres a la Xina. Les protagonitzen un comando d'elit de l'exèrcit que lluita contra els enemics del país i du a terme rescats d'ostatges a l'estranger. El missatge que destil·len és que la Xina està preparada per fer-se respectar al món i imposar la seva justícia.

Tot i que està qüestionada per algunes figures del partit, el ministre d'exteriors, Wang Yi, ha beneït aquest to agressiu de la diplomàcia. En roda de premsa durant la sessió del Parlament, va assegurar: "Contraatacarem qualsevol insult deliberat, defensarem amb resolució el nostre honor i dignitat nacionals i refutarem tota calúmnia infundada amb fets".

Els missatges d'aquests diplomàtics guerrers semblen dirigits més al consum intern que a millorar la imatge internacional de la Xina. El sentiment nacionalista creix i és alimentat com a element de cohesió davant els possibles enemics exteriors. Qualsevol crítica es converteix en un atac a la Xina.

I la prova de l'auge del nacionalisme són algunes curioses propostes presentades al Parlament, com la d'eliminar la traducció a qualsevol idioma en les rodes de premsa del govern per impulsar el coneixement i el respecte de l'idioma xinès. També s'estudia permetre als ciutadans xinesos la presentació de demandes contra governs estrangers.