Pequín estudia tancar el consolat dels EUA a tocar del Tibet com a represàlia a Trump
La clausura recíproca d’aquests nuclis diplomàtics tensa més la corda entre les dues potències
BarcelonaDes de l'esclat de la pandèmia del coronavirus, que als Estats Units ja compta amb gairebé 4 milions de contagiats i més de 143.000 víctimes, l'executiu encapçalat per Donald Trump ha apostat pel missatge antixinès. El díscol president nord-americà ha ordenat el tancament del consolat diplomàtic que la Xina té a Houston (Texas) abans de divendres, sota l'acusació d'espionatge nacional i intent de robatori d'investigacions científiques per part de l'exèrcit xinès. Un pas més en l'escalada de tensió entre els dos gegants després que dimarts els EUA acusessin la Xina de ciberatacs a l'administració Trump.
Pequín, que ha qualificat la mesura d'il·legal, es va comprometre ràpidament a adoptar represàlies. En aquest sentit, segons apunta el rotatiu amb seu a Hong Kong South China Morning Post, una de les primeres respostes del govern de Xi Jinping passaria per tancar el consolat nord-americà a Chengdu, la capital de la província de Sichuan, situada al sud-oest de la Xina, limitant amb el Tibet.
A banda del de Chengdu, els EUA tenen quatre consolats més a la part continental de Xina: Guangzhou, Xangai, Shenyang, i Wuhan, així com un consolat general per a Hong Kong i Macau. Algunes especulacions apunten que Pequín podria clausurar el de Wuhan, que ja va ser evacuat durant el brot de covid-19 a la ciutat, però segons l'esmentat rotatiu hongkonguès, el focus estaria més aviat en el de Chengdu per la seva importància estratègica i proximitat amb la regió autònoma del Tibet.
En declaracions recollides per South China Morning Post, Long Xingchun, president de l'Institut d'Assumptes Mundials de Chengdu, afirma que "tancar el consolat a Wuhan no afectaria gaire els Estats Units, però clausurar el de Chengdu sí que suposaria un major impacte, ja que el Tibet, així com la regió de Xinjiang, estan entre les preocupacions d'aquest consolat". Al llarg de la història, la posició estratègia del Tibet, així com els recursos naturals de les seves terres, fan que aquesta regió tingui un paper determinant en les relacions entre la Xina, l'Índia i els EUA.
Investigació de l'FBI
L'escalada de tensió entre els dos països compta altres episodis rocambolescos, ja que l'FBI creu que una científica xinesa, acusada de frau per ocultar en el seu visat la seva afiliació a l'exèrcit de la Xina, fa un mes que està refugiada al consolat xinès de San Francisco (Califòrnia). La investigació federal estableix que Juan Tang, que treballava com a biòloga a la Universitat de Califòrnia, segons la cadena CNN, va mentir en la seva sol·licitud de visat dient que no havia servit en l'exèrcit xinès.
Malgrat això, els investigadors van trobar fotos d'ella amb un uniforme militar xinès i van descobrir que havia treballat com a investigadora a la Universitat de Medicina Militar de la Força Aèria de la Xina. L'FBI la va interrogar el 20 de juny i després va tornar al consolat, on els investigadors creuen que està refugiada des de llavors. Juan va ser acusada de frau de visat el 26 de juny.
TikTok, en el punt de mira
Un altre cavall de batalla en l'estira-i-arronsa diplomàtic entre les dues potències està en l'apli de vídeos curts xinesa TikTok, que segueix en el punt de mira de l'administració Trump. "Estem considerant restringir l'accés als usuaris a l'aplicació TikTok per les preocupacions que el govern de Pequín l'estigui utilitzant com un mètode per vigilar els nostres ciutadans", va expressar en una entrevista recent el secretari d'Estat, Mike Pompeo. Segons Pompeo, els usuaris que han descarregat aquesta aplicació "estan posant informació privada en mans del Partit Comunista Xinès". L'exèrcit i l'armada dels Estats Units han prohibit als seus membres descarregar l'aplicació als telèfons mòbils governamentals, i el Senat votarà en els pròxims dies una proposta de llei per prohibir aquesta apli en tots els aparells del govern.
No són poques les veus que asseguren que prohibir TikTok seria una forma més de pressió per castigar les tecnològiques xineses en el pols entre Trump i Xi Jinping; a més d'un episodi que recorda la prohibició al fabricant xinès Huawei d'utilitzar un sistema Android i altres tecnologies amb origen als Estats Units.