La Xina ha separat mig milió de nens uigurs de les seves famílies

Hotan (Xina)Aquella alumna de primer era bona estudiant i estimada pels seus companys de classe, però semblava inconsolable, i el seu mestre tenia clar per què. “El més dolorós és veure com sovint es deixa caure sobre la taula i es posa a plorar sola -va escriure el mestre al seu blog-. He preguntat i em diuen que plora perquè troba a faltar la seva mare”. La mare, explica el mestre, ha estat enviada a un camp de detenció per a les minories ètniques musulmanes de la Xina. El pare de la nena és mort. Però en lloc de deixar que altres familiars es facin càrrec d’ella, les autoritats xineses l’han ficat en un internat públic, un dels centenars que s’han obert en aquest regió a l’extrem occidental de la Xina, Xinjiang.

Fins a un milió d’uigurs (minoria musulmana d’origen turc) i kazakhs han estat enviats a camps d’internament i presons de Xinjiang en els últims tres anys, un repressió indiscriminada destinada a debilitar la devoció d’aquesta població per l’islam. Tot i que aquestes detencions massives han provocat indignació mundial, el govern xinès ha tirat endavant una acció similar dirigida als nens d’aquestes minories.

Prop de mig milió de nens han estat separats de les seves famílies i reclosos en internats, segons un document de planificació publicat en una web del govern, i el Partit Comunista Xinès s’ha fixat l’objectiu de tenir en funcionament una o dues d’aquestes escoles a cadascun dels municipis de més de 800 habitants de Xinjiang a finals de l’any vinent.

El partit presenta les escoles com una forma de lluitar contra la pobresa i argumenta que faciliten que els nens vagin a classe quan els seus pares viuen o treballen en zones remotes o no poden tenir cura d’ells. I és cert que moltes famílies rurals desitgen enviar els seus fills a aquestes escoles, sobretot quan són grans. Però els centres estan dissenyats per assimilar i adoctrinar els nens a una edat primerenca, allunyats de la influència de les seves famílies, segons el document de planificació, publicat el 2017. Els estudiants sovint es veuen obligats a matricular-s’hi perquè les autoritats han detingut els seus pares i altres parents, o perquè se’ls ha ordenat anar a treballar lluny de casa o se’ls ha considerat tutors no aptes.

Els mitjans estatals i els documents oficials descriuen l’educació com un component clau de la campanya del president Xi Jinping per eliminar la violència extremista a Xinjiang. La idea és utilitzar els internats com a incubadores d’una nova generació d’uigurs seculars, més lleials tant al partit com a la nació xinesa. Per dur a terme aquesta assimilació cultural, les autoritats de Xinjiang han reclutat desenes de milers de professors de tota la Xina, sovint de l’ètnia majoritària han, alhora que destacats educadors uigurs han estat empresonats.

Enclaustrats en un entorn quasi militar i immersos en una cultura desconeguda, als nens dels internats només se’ls permet visitar les famílies cada una o dues setmanes, una restricció destinada a “trencar l’impacte sobre els nens de l’atmosfera religiosa de casa seva”, en paraules del document de planificació.

El nen de 4 anys desaparegut

Abdurahman Tohti va emigrar a Turquia el 2013, deixant enrere la seva vida com a agricultor del cotó a Xinjiang per anar a vendre cotxes usats a Istanbul. Però quan fa uns anys la seva dona i els seus dos fills van tornar a la Xina per fer una visita, van desaparèixer. Va saber que la seva dona havia estat enviada a la presó, com molts uigurs que han viatjat a l’estranger i han tornat després a la Xina. Però el destí dels seus fills era un misteri.

Al gener, de sobte, va veure el seu fill de quatre anys en un vídeo penjat a les xarxes socials xineses que aparentment havia estat gravat per un mestre. El noi semblava estar en un internat estatal i parlava xinès, un idioma que la seva família no utilitza. Tohti, de 30 anys, estava entusiasmat de veure el seu fill sa i estalvi, però alhora abatut. “El que més por em fa -diu- és que el govern xinès li ensenyi a odiar els seus pares i la cultura uigur”.

D’escola primària a presó

En un poblat polsegós a prop de la ciutat de Hotan, al sud de Xinjiang, s’hi alça una escola primària reconvertida en internat. Està envoltada per un alt mur de maó amb dues capes de filferro de punxes a sobre, càmeres a cada cantonada i un vigilant a la porta. No sempre havia estat així. Kang Jide, professor de llengua xinesa de l’escola, va descriure el frenètic procés de transformació al seu blog públic online. L’any passat, en pocs dies, tots els estudiants van ser traslladats, es van reorganitzar les aules, es van posar lliteres i van arribar 270 nens nous, cosa que va deixar l’escola amb 430 internats, de sisè de primària cap avall.

El govern diu que als nens dels internats de Xinjiang se’ls ensenya higiene i també les habilitats xineses i científiques que els ajudaran a tenir èxit a la Xina moderna. Però Kang explica que viure separats de les seves famílies té un impacte sobre els nens. Alguns no reben mai visites i es queden al centre durant les vacances. Molts dels seus alumnes li demanen sovint que els deixi el mòbil per trucar als seus pares.

“De vegades, quan senten la veu a l’altre extrem de la línia, els nens comencen a plorar i s’amaguen perquè no volen que els vegi -va escriure el mestre-. I no són només ells, els pares també els troben a faltar i en sentir-los se’ls trenca el cor”. Abans de la reconversió en internat, Kang ja va publicar la foto d’una carta que una nena de 8 anys havia escrit al seu pare, reclòs en un campament. “Papa, on ets? Papa, per què no tornes?”, escrivia la nena amb traç desigual, i afegia: “Ho sento, papa, tu també has d’estudiar molt”.

Copyright The New York Times