Xina

La Xina retalla Hong Kong: només "els patriotes" hi podran governar

Pequín aprova la reforma de la llei electoral per controlar l'excolònia britànica

Els delegats durant la sessió de clausura del plenari anual de l'Assemblea Nacional Popular de la Xina

PequínSense cap tipus de por a les sancions internacionals, la Xina ha conclòs la sessió anual del Parlament impulsant la reorganització del sistema polític de Hong Kong per imposar la “democràcia amb característiques" a l'excolònia britànica. Amb llargs minuts d'aplaudiments en senyal d'unanimitat, el Parlament xinès ha celebrat l'aprovació de la reforma de la llei electoral per tutelar políticament Hong Kong i garantir que només els “patriotes” fidels a la Xina hi puguin governar. Com és tradició en el plenari anual de l'Assemblea Nacional Popular (APN), la resolució s'ha adoptat per unanimitat: 2.895 delegats han votat a favor de la reforma, cap en contra i s'ha registrat una solitària abstenció.

La nova llei introduirà els canvis més radicals en l'organització política de l'excolònia des del 1997 i obliga a reformar la Llei Bàsica, la Constitució de Hong Kong. El Comitè Electoral que nomena el cap del govern d'aquest territori ampliarà la seva composició amb 300 membres, fidels a Pequín, fins a arribar a 1.500. I s'eliminen 117 electors triats pels regidors de districte de la ciutat. Les eleccions a regidors són les poques que es fan per sufragi universal i l'oposició demòcrata les va guanyar àmpliament el 2019. El Legco, el Parlament autònom, passarà de tenir 70 diputats a 90, i almenys la meitat podran ser nomenats pel Comitè Electoral.

Però el punt que marca la ingerència directa de Pequín en el govern autònom és que es crea un comitè de selecció de candidats. Els aspirants que no demostrin el seu “patriotisme”, és a dir, la seva lleialtat al govern del Partit Comunista Xinès, no es podran presentar a les eleccions del Legco o integrar el Comitè Electoral. Les mesures pretenen silenciar l'oposició demòcrata perquè ni tan sols pugui tenir representació política.

L'ANP ha aprovat les línies mestres i a partir d'ara es redactarà la legislació detallada que es promulgarà a Hong Kong en els pròxims mesos. És el mateix procés que es va seguir l'any passat amb la Llei de Seguretat Nacional, que ha portat a la presó gran part de l'oposició.

Resposta internacional

El gegant asiàtic no titubeja a l'hora d'imposar el que ja ha batejat com a “democràcia amb característiques de Hong Kong”, que representa tota una esmena al principi d'“un país, dos sistemes” amb què es va negociar la recuperació de la sobirania xinesa sobre la colònia britànica. La promesa de celebrar eleccions democràtiques amb sufragi universal no s'ha complert, ni es complirà en el futur, ja que els candidats seran preseleccionats per Pequín.

La reforma també deixa el missatge clar que la Xina no es deixa intimidar per la comunitat internacional. La setmana passada els Estats Units, la Unió Europea i el Regne Unit van advertir que el pla xinès retallava l'autonomia i les llibertats de Hong Kong i van amenaçar amb represàlies. Aquest dijous, després de la votació, el ministre d'Afers Exteriors britànic, Dominic Raab, s'ha afanyat a emetre un comunicat en què assenyala que la reforma “només pot minar més la confiança que la Xina compleixi les seves responsabilitats internacionals i les seves obligacions legals com a membre destacat de la comunitat internacional”.

Segons l'ONG Hong Kong Watch, un grup d'activistes ha enviat una carta als líders de les institucions europees per demanar que no ratifiquin l'acord comercial amb la Xina. "La UE ha d'establir línies vermelles clares i condicionalitat quan es tracta de la flagrant violació dels tractats internacionals per part de la Xina, del seu terrible historial en matèria de drets humans i de la creixent agressió cap als seus veïns, inclòs Taiwan. En cas contrari, el Partit Comunista Xinès sabrà que pot continuar abusant del seu poder sense control”, afirma el text.

Mirada al futur

Durant la reunió anual del Parlament també s'ha aprovat el nou pla quinquennal (2021-2025) i l’“informe de treball anual” que fixa un creixement del PIB superior al 6% per al 2021. La “circulació dual” és el nou paradigma amb el qual la Xina pretén sustentar el seu creixement econòmic. L'objectiu és desenvolupar el seu mercat intern sense renunciar a les exportacions, però reduint la dependència de l'exterior. Pequín vol avançar cap a l'autosuficiència i per això l'aposta és desenvolupar la tecnologia amb importants inversions en R+D.

En la roda de premsa de clausura, el primer ministre Li Keqiang ha reconegut la preocupació per la creació d'ocupació i ha assegurat que és una “prioritat”. La meta és crear 11 milions de nous llocs de treball el 2021 i millorar l'atenció mèdica i l'educació, especialment per als treballadors migrants a les ciutats. La Xina mira el futur reivindicant no només la força de la seva economia, sinó també els seus valors. El capitalisme, els drets humans o ara la democràcia no són universals: tenen “característiques xineses”.

Primera trobada amb l'administració Biden

Sobre les tibants relacions amb els Estats Units, el primer ministre xinès, Li Keqiang, ha assegurat que espera que es puguin reconstruir “sobre la base del respecte mutu, la cooperació i la no interferència en els assumptes interns”. En aquest sentit, aquest dijous s'ha anunciat que el 18 de març els dos països mantindran la primera trobada d'alt nivell des de l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca.

A la cita, que se celebrarà a Anchorage, la ciutat més gran d'Alaska, hi participaran, per la part nord-americana, el secretari d'Estat Antony Blinken i l'assessor de seguretat nacional Jake Sullivan; i, per la part xinesa, el ministre d'Afers Exteriors, Wang Yi, i el seu antecessor, Yang Jiechi.

"Serà una oportunitat per abordar un ampli ventall de qüestions, incloses algunes en què tenim desavinences profundes", ha explicat la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki.

stats