La Xina renuncia a establir un objectiu de creixement anual pel coronavirus

PequínPer primera vegada en la història, la Xina no estableix un objectiu anual de creixement del PIB per poder fer front amb més llibertat a l'efecte de la crisi econòmica que desencadena la pandèmia del covid-19. Era una mesura esperada, però que mostra com el coronavirus ha canviat el present i les perspectives de futur de la segona economia mundial. Una realitat que afectarà la resta del món.

En el seu discurs d'obertura de la sessió anual del Parlament, el primer ministre, Li Keqiang, ha desplegat una àmplia bateria de mesures d'estímul per reactivar l'economia i no s'ha oblidat de la política al marcar amb claredat que la Xina no permetrà la independència de Taiwan, ni la desestabilització de Hong Kong.

Pequín pretén aprovar en els pròxims dies una llei de seguretat nacional per a l'excolònia que prohibeixi la sedició i eviti les interferències estrangeres o el terrorisme.

Des de Hong Kong, el moviment pro democràcia ja l'ha qualificat com la fi de les llibertats que han permès la prosperitat del territori i la imposició del control polític de la Xina sota el nou principi d'"un país, un sistema".

Li Keqiang ha anunciat un catàleg d'iniciatives que inclouen estímuls fiscals, incentius per reactivar el consum, suport a les pimes i fons addicionals per als governs locals. Ha justificat la decisió de no marcar un objectiu de creixement del PIB degut a les incerteses sobre l'economia i el comerç internacional. L'any passat l'economia xinesa va créixer un 6,1% i enguany havia de créixer al voltant d'un 5,8% per aconseguir l'objectiu, marcat en el pla quinquennal, de doblar el PIB en relació amb el 2010, una de les promeses de Xi Jinping per reduir la pobresa i aconseguir una "societat moderadament desenvolupada".

Però el covid-19 va provocar en el primer trimestre la primera contracció de l'economia xinesa des del final de la Revolució Cultural. Molts analistes pronostiquen que, encara que la Xina sortirà abans de la crisi que la resta de països, creixerà en el millor dels casos només un 3%.

El primer ministre ha anunciat que es permetrà un augment del dèficit de fins al 3,6% del PIB, per sobre del 2,8% de l'any passat. Una dada que indica que es recorrerà a l'endeutament per reactivar l'economia.

La Xina va respondre a la crisi financera del 2008 amb una multimilionària inversió en infraestructures i va ser motor de l'economia mundial. La situació actual és diferent: el país ja ha construït grans obres, com línies ferroviàries d'alta velocitat, carreteres o aeroports, acumula un gran deute i les exportacions es ressentiran per la paràlisi mundial. I fins i tot és possible que a nivell internacional hi hagi un replantejament per evitar la dependència amb la Xina per al subministrament de productes clau, com els sanitaris. A més, Pequín ha de fer front a la guerra comercial amb els Estats Units. Previsiblement permetrà als governs locals endeutar-se per desenvolupar equipaments, però amb menys alegries que en altres temps.

L'atur és una de les principals preocupacions del govern, ja que pot desencadenar descontentament social. Li ha anunciat que l'objectiu per al 2020 és que la taxa de desocupació no superi el 6%, enfront del 5,5% del 2019. La legitimitat del Partit Comunista se sosté en el fet que ha aconseguit millorar, de manera inqüestionable, el nivell de vida de la majoria de la població. La falta de feina i d'ingressos pot generar desestabilització. L'economia es va paralitzar durant més de dos mesos i encara que l'administració assegura que més del 90% de les empreses han reprès l'activitat, un simple passeig per la capital permet constatar com moltes botigues i restaurants no tornaran a apujar la persiana. El sector serveis, inclòs el turisme, ha quedat molt afectat. També la indústria que treballa per a l'exportació. El banc Nomura preveu la pèrdua de 18 milions de llocs de treball en aquest sector, que fins ara era essencial per a l'economia xinesa.

Li Keqiang ha promès la creació de 9 milions de llocs de treball urbans, dos menys que l'any passat. I ja s'havien anunciat mesures per absorbir els graduats universitaris contractant més professors, funcionaris i obrint la via d'entrada a l'exèrcit. Unes solucions que malauradament no mostren confiança en el sector privat. Estimular la demanda interna i invertir en R+D per desenvolupar tecnologia pròpia i evitar la dependència de l'exterior és un dels objectius exposats.

El pressupost militar creixerà un 6,6% el 2020, un percentatge més baix que altres anys, però així i tot bastant alt, tenint en compte que el PIB es reduirà. S'esperava que es mantingués la inversió en defensa a causa de la situació geoestratègica. El deteriorament de les relacions amb els Estats Units fa que es parli d'una nova "Guerra Freda" i la tensió amb els veïns al mar de la Xina pot augmentar.

En aquesta ocasió, doncs, el tradicional discurs d'obertura de la sessió anual de l'Assemblea Nacional Popular no ha comptat amb grans anuncis, ni bones notícies.

El minut de silenci respectuós per les víctimes, les mascaretes que portaven tots els delegats, menys la cúpula del poder, al costat de les mesures de control sanitari per accedir al Palau del Poble han deixat clar que el covid-19 marca l'agenda política i econòmica. Encara que Pequín dona per controlada l'epidèmia, la nova normalitat no s'assembla a la vella, la que es vivia al país abans del brot al gener.