La Xina torna a la realitat després de 60 dies de batalla contra el coronavirus

PequínAquesta setmana la Xina ha viscut la notícia que esperava des de fa dos mesos i que ara Europa somia tenir ben aviat: la constatació que no hi ha contagis locals i que l’epidèmia de la Covid-19 està sota control. Els habitants de la ciutat de Wuhan, que des del 23 de gener que estan confinats a casa seva, comencen a veure el final de la crisi que ha trastocat les seves vides i les de tot el país. De manera lenta i esglaonada recuperaran una mica de llibertat.

El govern de la ciutat, origen del brot, ha anunciat que es permetrà sortir als veïns de complexos residencials on no s’han registrat casos nous en els últims set dies. Les reunions de diverses persones, però, no estan permeses. La ciutat continua tancada, però a la resta de la província de Hubei s’han anat relaxant les restriccions de trànsit i de moviment per facilitar una tornada gradual a la feina.

A Hubei i a zones d’altres regions com Zhejiang s’ha aplicat una dura quarantena. En moltes ciutats només es permetia sortir a una persona per família cada dos o tres dies a fer compres de primera necessitat. A la resta del país el consell general era mantenir-se en aïllament i sortir com menys millor. I la mesura s’ha complert rigorosament.

Esclat primaveral

A Pequín l’anunci que el pitjor ha passat i que l’epidèmia està sota control ha arribat al mateix temps que la primavera, i ha canviat l’aspecte i el ritme de la ciutat. El bon temps i els arbres en flor han sigut una injecció de vida. I després de 60 dies de confinament es noten les ganes de recuperar la normalitat.

Han reaparegut els nens -sempre amb mascareta- jugant en parcs o zones comunitàries. Alguns grups de dones han tornat a sortir al carrer o als parcs per reprendre el costum de fer exercici ballant. Mantenen les distàncies disciplinadament i van protegides amb guants i mascareta.

També els restaurants han començat a obrir, amb moltes limitacions. Sempre amb controls de temperatura a l’entrada. Les taules s’han espaiat a un metre de distancia i com a màxim permeten tres comensals per taula. Algunes cadenes obliguen a seure en taules separades i tota mena de cartells adverteixen que només es pot prescindir de la mascareta quan s’està bevent o menjant. Alguns petits negocis comencen a aixecar la persiana, però mantenint les mesures d’higiene i distanciament social. No pot haver-hi gaires clients alhora a l’interior.

Els nens i els joves “desapareguts” porten quatre setmanes fent classes online, un repte per al sistema educatiu. No s’ha informat d’una data definitiva per tornar a les aules. Tot sembla indicar que serà a mitjans d’abril, tot i que -com tantes coses a la Xina- es farà per etapes. Per exemple, a la província de Guizhou, al sud-oest, han obert algunes escoles. La televisió ha mostrat aules amb tots els nens amb mascareta i mesures de prevenció que inclouen rutes d’accés preestablertes prèviament desinfectades.

La quarantena es va imposar durant les celebracions de l’Any Nou Xinès i això va ajudar a paralitzar el país, perquè empreses i negocis ja estaven tancats. Molta gent havia anat de vacances o viatjat als seus llocs d’origen per celebrar les festes, entre els quals els més de 250 milions d’immigrants de les zones rurals. Són els que treballen en fàbriques, en la construcció i en serveis com la restauració.

Les vacances es van prolongar, es va controlar el transport i es van limitar els desplaçaments. Després es van anunciar quarantenes per a tots els que tornessin a les ciutats. La població ho ha fet esglaonadament, sotmesa a controls de temperatura i seguiment mèdic.

Com a la resta de la Xina, excepte Hubei, a Pequín no s’ha prohibit sortir al carrer, però l’ús de la mascareta és obligatori i els controls de temperatura -moltes vegades acompanyats amb dades de contacte- s’han estès per tota la ciutat: transport, botigues, zones per als vianants i entrada als habitatges. La població ha actuat amb responsabilitat i s’ha enclaustrat, però sempre sotmesa a molta vigilància.

El costum de viure en complexos de nombrosos edificis amb patis o jardins comunitaris ha ajudat molt. Ha sigut fàcil tancar-ne els accessos i limitar l’entrada només als residents. Totes les finques disposen d’un equip per gestionar la seguretat i els serveis, que al seu torn està en contacte amb la policia local i les autoritats del districte. La corretja de transmissió per aplicar les noves regulacions resulta molt efectiva: des de l’obligació de desinfectar tres vegades al dia els ascensors fins a informar de qui ha tornat d’un viatge.

La vigilància s’ha reforçat amb el desplegament d’un exèrcit de voluntaris formats per militars jubilats i membres afins a associacions del partit comunista. Armats amb termòmetres electrònics, controlen els accessos a barris, comunitats de veïns, espais públics... Les carpes per protegir-los que han escampat per tota la ciutat suggereixen que no es relaxarà el control de la població.

Des de fa més de dues setmanes, l’administració central treballa per recuperar la productivitat. Oficialment asseguren que el 95% de les grans companyies i el 60% de les petites i mitjanes empreses de fora de Hubei han reobert amb normalitat. El baix consum d’energia genera dubtes sobre la veracitat de les dades.