La difícil sortida dels animals salvatges dels menús xinesos

PequínLes rates del bambú van treure a Mao Zuqin de la pobresa. Ara, a causa de la pandèmia del coronavirus, la pobresa el torna a amenaçar. Mao ha construït durant els últims cinc anys una granja que donava beneficis al sud de la Xina, amb 1.100 rates del bambú, un rosegador gras i comestible que és una exquisidesa a la regió. Al febrer, el govern va suspendre la venda i el consum de fauna salvatge, criada o capturada, i això ha provocat l'aturada brusca d'un comerç identificat com a probable font del brot.

Mao ha d'alimentar les bestioles però no té manera de cobrir els costos ni les inversions. "Estic endeutat fins al capdamunt", diu. La Xina ha rebut elogis per haver suspès aquest tipus de comerç, però aquesta mesura ha deixat milions de treballadors com Mao a la misèria. La seva sort econòmica, juntament amb importants desfasaments en les restriccions del govern, amenacen de minar el compromís de la Xina d'imposar una prohibició permanent.

El legislatiu xinès, el Congrés Nacional del Poble, va ajornar la decisió durant la seva sessió anual a finals del mes passat, de manera que no va adoptar cap llei per posar fi a aquest comerç de forma definitiva. En lloc d'això, el congrés va emetre una directiva per estudiar l'aplicació de les normes actuals mentre redacta la legislació, un procés que pot trigar un any o més.

El precedent del 2003

El retard fa créixer els temors que la Xina pugui repetir l'experiència de l'epidèmia del SARS del 2003, quan el país va prohibir les vendes d'un animal relacionat amb el brot, la civeta de palmera, només per deixar que el decret desaparegués pocs mesos després de la crisi.

Amb l'intent de restringir el comerç de la fauna salvatge, el govern lluita contra tradicions culinàries molt arrelades, incloent-hi un cànon de literatura antiga que lloava els beneficis medicinals del consum d'animals com óssos, tigres i rinoceronts. La pandèmia del covid-19 es va escampar des d'un mercat de Wuhan on es venien els animals en gàbies i se sacrificaven allà mateix, en unes condicions sanitàries molt millorables. Si bé les directives del lideratge del Partit Comunista rarament es qüestionen obertament, la prohibició permanent té molts interessos en contra i s'aprecien debats interns.

Algunes ciutats han tirat endavant la prohibició permanent de caçar i vendre caça salvatge, incloent-hi Pequín la setmana passada. Wuhan també va anunciar una prohibició de cinc anys. Però a les regions rurals, on viu el granger Mao, les autoritats pressionen per obtenir exempcions, en part per poder assolir l'objectiu marcat pel líder de la Xina, Xi Jinping, d'erradicar la pobresa extrema aquest any.

El ministeri d'Agricultura la setmana passada va treure els gossos de la seva "llista blanca" de bestiar domesticat homologat, una victòria per als que han fet campanya contra la tradició de menjar carn de gos. Però també hi ha afegit dues espècies noves que abans es consideraven salvatges –l'emú i l'ànec mut–, cosa que permetrà que encara se'n venguin. No s'hi han inclòs les rates del bambú, malgrat les peticions dels ramaders a la regió de Mao, Guangxi. Les rates són dins d'una altra llista independent de 54 animals salvatges aprovats per a la captura, venda i consum, que reflecteix la infinitat de lleis que se solapen en aquesta matèria.

"És decebedor que la Xina hagi perdut aquesta rara oportunitat de prendre el lideratge i donar un gran exemple al món aprovant una legislació progressiva per prevenir futures pandèmies", lamenta Pei Su, que dirigeix ACTAsia, una organització internacional pels drets dels animals. El govern ja ha fet excepcions per a l'ús d'animals salvatges per a pells i medicina tradicional xinesa, cosa que ha creat llacunes que podrien alimentar el comerç il·lícit d'animals salvatges. N'hi ha una per als pangolins, un animal en perill d'extinció que s'ha identificat com el possible transmissor del coronavirus. La seva carn –considerada per alguns font de virilitat– és un valor apreciat en el mercat il·legal, però, per contra, és legal comprar medicaments elaborats amb les seves escates.

Una botiga a quatre passes de la plaça de Tiananmen mostra escates de pangolí i els anuncia com un dels 28 ingredients d'una càpsula anomenada Guilingji, que la companyia ofereix com a tractament per a la impotència, la fatiga i la pèrdua de memòria, entre altres afectacions. El govern va anunciar fa pocs dies que eleva el pangolí al màxim nivell de protecció per a les espècies en perill d'extinció, però no es refereix al seu ús en la medicina tradicional.

El Centre de Control de Malalties de la Xina va assenyalar que els seus investigadors havien trobat el coronavirus en mostres ambientals preses al mercat de Wuhan, tot i que no s'hi ha pogut vincular cap animal concret. Però la principal hipòtesi és que es va originar en ratpenats, com va passar amb la pandèmia del SARS, per saltar a un altre mamífer i finalment als humans.

Zhong Nanshan, un important científic xinès implicat en la lluita contra el brot, va identificar dos possibles intermediaris: els teixons i les rates del bambú. Tots dos estaven en venda a Wuhan. A finals de gener el govern va ordenar que els mercats deixessin de vendre animals vius, tot i que va eximir-ne el peix, els crancs i altres mariscs. Un mes després, quan el nombre de morts augmentava, va anunciar que suspendria el comerç de tots els animals salvatges terrestres.

El mateix Xi Jinping va demanar la fi de la tradició. "Fa temps que reconeixem els riscos de consumir fauna salvatge –va dir al febrer– però la indústria de la caça continua sent enorme i suposa un perill important per a la salut pública". Les seves declaracions reflectien una crítica creixent cap a la indústria de la fauna salvatge exòtica, sovint per beneficis medicinals no demostrats. En el seu informe anual, el primer ministre Li Keqiang va prometre el mes passat "castigar severament el comerç i el consum il·legals de fauna salvatge”, sense detallar quines mesures s'haurien de prendre per regular el que era legal fins fa dos mesos.