La Xina perd població per primer cop en 60 anys

PequínEl 2022 la Xina va veure com la seva població disminuïa en 850.000 persones i quedava en 1.411 milions d'habitants. Actualment, una sisena part de la població mundial viu a la República Popular, però és molt possible que a finals d'any l'Índia, que ara té 1.380 milions de ciutadans, superi el gegant asiàtic.

Les dades les ha facilitat l'Oficina Nacional d'Estadística i mostren com s'aguditza la crisi demogràfica, que representa un risc per a l'estabilitat econòmica del país. Neixen menys nens i la població envelleix. Cada vegada hi haurà menys persones en edat de treballar i, en canvi, més ancians que necessitaran atenció mèdica i pensions.

A finals del 2022, la Xina tenia més de 280 milions de persones més grans de 60 anys, el 19,8% de la població, mentre que les persones en edat de treballar –de 16 a 59 anys– només sumaven el 62% dels ciutadans, mig punt menys que l'any anterior. El 2035 s'espera que el nombre de més grans de 60 arribi als 400 milions.

Massa de treballadors

Fins ara, gran part de l'èxit econòmic del desenvolupament xinès s'havia sustentat sobre la gran massa de treballadors, que feia el país molt competitiu. En el futur no es podrà comptar amb els “dividends demogràfics” com a motor estructural per al creixement econòmic i caldrà impulsar factors com la productivitat. El gegant asiàtic ha d'avançar en un canvi de model econòmic que deixi enrere l'alta producció per a l'exportació per primar-ne el consum intern.

Segons les estadístiques, el 2022 s'han registrat 10,41 milions de morts. El Global Times, òrgan oficial, adverteix que l'enquesta de població es va tancar al novembre i no comptabilitza les morts per covid-19 registrades al desembre, que, segons fonts xineses, són unes 60.000. Així doncs, el descens real de la població encara pot ser més ampli.

Des del 2016 el govern xinès ha advertit que el creixement de la població s'ha alentit. L'ONU preveu que la població del gegant asiàtic es redueixi fins als 1.313 milions d'habitants el 2050 i caigui per sota dels 800 milions el 2100. Altres projeccions escurcen fins als 587 milions el nombre de ciutadans xinesos en aquesta data.

La població xinesa s'ha duplicat des de la dècada del 1960, malgrat la “política del fill únic” instaurada el 1979. L'última vegada que la Xina va perdre població va ser el 1961 durant el Gran Salt Endavant, una política d'industrialització promoguda per Mao Zedong que va provocar una gran fam. Es calcula que uns set milions de xinesos van morir de desnutrició.

Fracàs de les polítiques de natalitat

La reducció de la població evidencia el fracàs de les polítiques per incentivar la natalitat. El govern haurà de fer molt més que aixecar la prohibició de tenir més de tres fills i donar algunes petites ajudes econòmiques per convèncer les parelles que ara la natalitat és el que convé al país després de dècades de “política de fill únic”.

El 2022 el nombre de naixements ha caigut fins als 9,56 milions, dels 10,62 milions que es van registrar el 2021. Això significa que la taxa de naixements per cada miler d'habitants se situa en 6,77, la xifra més baixa des de la fundació de la República Popular de la Xina, el 1949.

El 2016 es va relaxar la política del “fill únic” i se'n va permetre tenir dos i des del 2021 es va ampliar a tres fills. Però aquesta possibilitat no sembla seduir els xinesos. I és que la crisi econòmica que ha portat la pandèmia i els costos de criar un fill, especialment a les ciutats, desincentiven la maternitat.

Per contrarestar-ho, nombroses províncies han implantat plans per promoure la natalitat que han inclòs augment dels dies de baixa per maternitat, ajuts econòmics i fins i tot regals. A la província de Shandong s'ofereix fins a 158 dies de baixa maternal, 60 dies més que l'estàndard nacional.

A la ciutat del sud de Shenzhen acaben d'instaurar subsidis per naixement: les parelles rebran 410 euros quan neixi el seu primer nadó i si tenen tres fills poden arribar a sumar 5.150 euros en ajudes. A Changsha, la capital de la província de Hunan, situada al centre del país, es premiarà les famílies amb dos o tres fills amb la possibilitat de comprar un habitatge addicional. En molts llocs de la Xina s'ha començat a limitar la compra d'habitatges a una per família per evitar l'especulació.

Contra les dones

El govern també ha reformat les lleis per impedir l'acomiadament de dones embarassades i s'ha compromès a crear serveis públics de guarderia. Després d'anys d'obligar les dones a avortar, fins i tot en estat avançat de gestació, per mantenir a ratlla la natalitat, ara el govern ha deixat de sufragar els avortaments que no siguin terapèutics. Així està d'allunyat Pequín de les necessitats de les dones.

A les dificultats econòmiques s'hi afegeix que cada cop més les dones decideixen prioritzar la seva carrera professional a la maternitat i retarden els embarassos o renuncien a ser mares. Les profundes arrels patriarcals de la societat xinesa converteixen les dones en les principals encarregades de la criança dels fills i la cura dels pares i avis. Un rol del qual moltes dones fugen.