La Xina és el país del món on més persones són executades

BarcelonaEn cap país del món es condemnen a mort ni s’executen tantes persones com a la Xina. El govern xinès, però, ho fa en silenci i de portes endins. Malgrat que, des de fa anys, el gegant asiàtic se situa com el principal país executor del planeta, no hi ha dades oficials que puguin deixar intuir la magnitud d’aquesta pràctica. Principalment, i de manera totalment intencionada, perquè Pequín ho considera secret d’estat i, per tant, no en parla. Tot i això, algunes organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional (AI), s’esforcen per intentar quantificar aquestes morts. I les dades són esfereïdores: es calcula que cada any milers de ciutadans xinesos són executats per les autoritats del país. També durant el 2017, com adverteix Amnistia Internacional en el seu informe anual sobre la pena de mort arreu del planeta.

La posició capdavantera de la Xina en aquest rànquing és només un dels punts que tracta el document d’Amnistia Internacional —publicat aquest dijous—, que analitza l’evolució de la condemna de mort a escala internacional. Que durant el 2017 es duguessin a terme almenys 993 execucions a tot el món —sense comptar les de la Xina— o que, ara mateix, unes 22.000 persones d’arreu del planeta estiguin condemnades a mort són xifres que també apareixen a l'informe.

La Xina, el principal executor

La situació que es viu a la Xina, doncs, és determinant i peculiar a la vegada. En primer lloc, perquè, com apunta el document d’Amnistia Internacional, el nombre d’execucions que hi tenen lloc podria ser equivalent o superior a totes les penes de mort executades en la resta de països del món. De fet, com detalla el dossier, durant el 2017 es van dur a terme 993 execucions registrades en un total de 23 països.

Per tant, si se sumessin les morts que van tenir lloc en territori xinès durant el 2017 —es parla de milers—, la xifra total podria, com a mínim, duplicar-se. En segon lloc, perquè tot i les promeses del govern de ser més transparents i de trencar amb el secretisme judicial, el nombre de persones executades i condemnades segueix sent impossible de concretar. Com apunta AI, entre el 2014 i el 2016 van aparèixer als mitjans de comunicació xinesos un total de 931 d’execucions. La dada, però, és només la punta de l’iceberg.

Dels pocs detalls que han transcendit sobre la situació que es viu al país liderat per Xi Jinping, se sap que entre els delictes castigats, els més freqüents són el tràfic de drogues, la corrupció, l’espionatge, la conspiració, els assassinats, la violació o el tràfic de persones. I, com explicava l’informe de l’any passat, els mètodes d’execució que s’utilitzen són dos: l'afusellament i la injecció letal.

Almenys 23 països executen

Sense comptar la Xina, el 84% de les execucions conegudes del 2017 van tenir lloc en només quatre països: l’Iran, l’Aràbia Saudita, l’Iraq i el Pakistan, que per aquest ordre se situen com els principals estats executors.

A l’Iran, per exemple, es van executar almenys 507 persones, un 60% del total d’execucions registrades al Pròxim Orient i al nord d’Àfrica i un 11% menys que l’any passat. L’Aràbia Saudita va executar com a mínim 146 persones, un 17% del total de la regió. A l’Iraq, almenys 125 persones van perdre la vida per la pena capital, i al Pakistan, on hi va haver un 31% menys d’execucions que l’any passat, es calcula que en van morir unes 60.

La resta d’execucions conegudes durant el 2017 es reparteixen entre divuit països. A la llista hi trobem, Singapur, Bangladesh, Bahrain, Jordània, Palestina, Kuwait, el Iemen, els Emirats Àrabs Units, Bielorússia —l’únic país europeu on se’n van registrar—, el Sudan del Sud i Somàlia —els únics de l’Àfrica subsahariana—, i el Japó i els Estats Units, que són els dos únics estats del G-8 on hi va haver execucions.

Com apunta l’organització, el nombre total d’execucions a tot el món ha disminuït respecte a recomptes anteriors per segon any consecutiu. Les 993 execucions de l’any passat suposen una reducció del 4% respecte al 2016 —quan se’n van registrar 1.032—, i del 39% si es comparen amb les del 2015 —quan se’n van comptar 1.634, la xifra més elevada des del 1989—.

Les dades, però, no són completes. Aquests són els casos coneguts, els que s’han pogut registrar, però com adverteix Amnistia Internacional, la xifra real seria considerablement superior. El silenci i la repressió de molts governs, la sovint clandestinitat d’aquests procediments, la inexistència de dades de certs països —com Síria o Líbia— o la manca d’estructures reguladores expliquen que part d’aquestes morts quedin oblidades.

Una tendència a la baixa

Amnistia Internacional apunta que en la majoria de països executors es va experimentar durant el 2017 un descens notable. A Bielorússia, per exemple, del 50%, i en països com el Pakistan o Egipte, prop del 30%. I, malgrat que el nombre de països on s’han viscut penes de mort segueix sent el mateix que el 2016 —23—, l’organització no va registrar execucions en estats com Botswana, Indonèsia, Nigèria i el Sudan que sí que n'havien dut a terme fa dos anys. Mongòlia, per exemple, també va abolir la pena capital per a tots els delictes. Ara, doncs, el nombre de països abolicionistes ha augmentat a 106.

Però si es pensa en positiu, l’Àfrica subsahariana és la millor notícia de l’any passat. Guinea s’ha convertit en el vintè estat subsaharià abolicionista, i en tota la regió s’ha viscut un descens considerable en el nombre de condemnes a mort. “Els avenços a l’Àfrica subsahariana han reforçat la posició de la regió com a far d’esperança per a l’abolició. El lideratge dels països d’aquesta regió permet concebre de nou l’esperança que l’abolició de la forma més extrema de càstig cruel, inhumà i degradant estigui al nostre abast”, ha dit Salil Shetty, secretari general d’Amnistia Internacional.

No obstant això, països com Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Jordània i Kuwait van reprendre les execucions el 2017. I en països com Palestina, Singapur i Somàlia les morts per pena capital es van duplicar o gairebé. Els Estats Units va seguir sent l'únic país d'Amèrica que va ordenar execucions per novè any consecutiu. El nombre d'execucions —23— i condemnes a mort —41— al país nord-americà va augmentar lleugerament respecte al 2016, però, segons AI, “segueix formant part de les tendències històricament baixes dels últims anys”.

Penes de mort per tràfic de drogues

Una de les tendències que més preocupa és l’estreta relació que s’ha forjat entre la pena de mort i el tràfic de drogues. Malgrat que el dret internacional ho contradiu, en 15 països es va condemnar a pena capital o es van executar persones per delictes relacionats amb la droga. Almenys en quatre estats —l’Aràbia Saudita, la Xina, l’Iran i Singapur— es van poder registrar execucions per qüestions de drogues. Països com Malàisia o el Vietnam també en són sospitosos, però el secretisme que envolta la pena capital en dificulta la informació. A la regió del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica es va registrar la xifra més alta d’execucions relacionades amb les drogues el 2017, mentre que la d’Àsia i Oceania va ser la regió on més països van utilitzar la pena capital per aquest tipus de delictes: 10 d’un total de 16.

També durant el 2017, alguns governs van violar diverses prohibicions del dret internacional. A l’Iran, com recull Amnistia Internacional, almenys cinc persones van ser executades per delictes comesos quan eren menors de 18 anys. Als Estats Units, al Japó, a les Maldives, a Pakistan o a Singapur es van executar persones amb discapacitat mental o intel·lectual o, si més no, les van mantenir condemnades a mort. I a l’Aràbia Saudita, la Xina, l’Iraq i l’Iran es van anotar diversos casos de persones condemnades a mort després d’haver “confessat” delictes sota tortura. Com a mètodes d'execució es van utilitzar la decapitació, el penjament, la injecció letal i la mort per arma de foc.

Ara, quan el nombre de persones condemnades a mort a tot el món s’apropa a 22.000 casos coneguts, “no és moment de rebaixar la pressió”, apunta Amnistia Internacional. Ho té clar Salil Shetty: “La pena de mort és un símptoma d’una cultura de violència, no pas la seva solució. Sabem que, estimulant el suport de persones de tot el món, podem fer front a aquest càstig i posar fi a la pena de mort a tot el món”.