La Xina, el país on absolutament tot es paga amb el telèfon mòbil
L’ús de targetes bancàries i diners en efectiu és una raresa
PequínEl revolucionari somni comunista de viure sense diners s’ha fet realitat a la Xina capitalista gràcies a la tecnologia. El telèfon mòbil s’ha convertit en la principal forma de pagament i estan desapareixent els moneders, els bitllets i les monedes de la vida quotidiana dels 1.400 milions de xinesos.
El gegant asiàtic és líder mundial en el pagament a través del mòbil. El 80% de les transaccions ja es fan via telèfon, i el restant 20% s’ho reparteixen el mètode tradicional de pagament en efectiu i les targetes bancàries. Però en general es pot dir que totes les compres i serveis de la vida quotidiana es poden abonar sense tenir diners en efectiu.
Al sortir de casa al matí pots desbloquejar amb el mòbil una bicicleta de lloguer, recarregar la targeta de l’autobús o demanar i pagar un taxi. De la mateixa manera pots comprar el cafè per emportar-se, fer la compra al súper, portar la roba a la tintoreria, pagar en un restaurant, abonar els rebuts de la llum, el telèfon i l’aigua, o pagar la quota de l’escola. El mòbil és el moneder per comprar bitllets d’avió o tren, reservar un hotel i, per descomptat, per comprar onlinea través de les botigues virtuals de qualsevol marca.
Tot això és gràcies als efectius i segurs sistemes de pagament que han desenvolupat les tecnològiques xineses. El grup Alibaba és el pare de la plataforma de pagament en línia Alipay, i Tencent és la responsable del sistema de pagaments de WeChat. Entre les dues controlen el 93% del mercat de pagaments mòbils a la Xina, segons les dades de la consultora Analysys International. El volum de transaccions a través del mòbil va arribar als 41,51 bilions de dòlars el 2018.
Una tecnologia senzilla
La tecnologia és senzilla: tant el comprador com el venedor només necessiten fer servir un telèfon mòbil, que genera un codi QR personal que es pot escanejar. No és un sistema sofisticat. El codi QR es pot imprimir en un paper o en un adhesiu i penjar-lo, per exemple, a la balança de pesar del supermercat. El client escaneja el codi QR i fa el pagament automàticament. O al contrari, el venedor escaneja el codi QR del client i fa el cobrament de manera instantània. Són sistemes que no necessiten TPV virtuals. Només cal vincular l’apli amb un compte bancari o ingressar diners directament al moneder virtual.
Qualsevol comerç, per petit que sigui, com els típics quioscos de llaminadures i begudes, pot fer servir aquest sistema, ja que no existeix un mínim de despesa per fer-lo servir. Les comissions són inexistents al començament d’utilitzar les passarel·les, i només s’apliquen en determinades situacions, en funció de l’ús. Amb tot, les comissions arriben com a molt a l’1,2%, un preu competitiu fins i tot amb Paypal.
Pagar amb el mòbil i prescindir dels diners en efectiu és una de les primeres coses que aprens si vols portar una vida normal vivint a la Xina. Per exemple, els sopars amb amics o les entrades de cinema es paguen amb el mòbil. Fer servir les targetes bancàries és una raresa, i encara més recórrer als diners en efectiu. A la Xina, el bitllet més gran és de 100 iuans (menys de 14 euros) i, en conseqüència, pagar amb efectiu obliga a portar sempre un important feix de bitllets al damunt. El mòbil soluciona el problema. Les targetes de crèdit amb prou feines s’utilitzen perquè el banc només les concedeix als clients amb ingressos molt alts.
No s’accepten diners en efectiu
Ara hi comença a haver botigues, supermercats o restaurants que només admeten el pagament virtual i rebutgen l’efectiu. D’aquesta manera, els dependents no tenen contacte amb els diners físics. La següent fase, que ja ha començat a provar-se lentament, és la del reconeixement facial, que permetrà la compra, o millor dit el pagament, “per la cara”, sense que calgui cap dispositiu personal.
L’èxit de WeChat és un exemple de com canvien de ràpid les coses a la Xina. Va néixer fa escassament vuit anys com un servei de missatgeria instantània. Ara engloba serveis tan diversos com l’equivalent a Facebook, Instagram, WhatsApp, Tinder i Uber en la mateixa apli.
La part negativa és que el telèfon se t’inunda d’ofertes, descomptes i anuncis. A canvi de la llibertat de no portar diners, perds privacitat, ja que queda registre de tot el que fas. Els amos de les dades saben el que compres, on vas, on prens cafè, quins productes repeteixes al teu cistell de la compra o quines activitats d’oci fas. A més, la mateixa aplicació sap qui són els teus amics, què xateges i com t’informes.