La Xina vol matrimonis mixtos per frenar les tensions ètniques

PequínLes autoritats de la regió autònoma de Xinjiang, a l’oest de la Xina, ofereixen diners per incentivar els matrimonis entre les minories i els han, el grup ètnic majoritari del país, en un intent de calmar la creixent violència ètnica de la regió. Els incentius són part del nou paquet de polítiques aplicades al comtat de Cherchen, al sud de Xinjiang, on la tensió entre els uigurs -una ètnia de parla turca, majoritàriament musulmana- i els han s’ha intensificat els últims anys.

Fa uns dies, el govern de Cherchen va començar a oferir subvencions de 1.220 € anuals i durant cinc anys a totes les parelles de nuvis formades per un membre han i un membre d’una de les 55 minories ètniques de la Xina. La premsa oficial xinesa assegura que l’objectiu dels pagaments és incentivar les parelles a tirar endavant petits negocis i poder formar una família.

Les parelles també rebran atenció prioritària per buscar habitatge oficial i en les proves per accedir a ser funcionaris del govern. Les seves llars rebran fins a 2.400 € a l’any en serveis d’atenció mèdica. Els fills d’aquests matrimonis mixtos rebran una educació gratuïta des de l’escola bressol fins a la secundària. Els fills que assisteixin a escoles de formació professional rebran gairebé 380 € anuals per pagar la matrícula, i els universitaris, 800 € cada any.

La mesura s’assembla força a les iniciatives implantades al Tibet. El governador del comtat, Iasen Nasi’er, va dir que els matrimonis interètnics són “un pas important en la integració i el desenvolupament harmoniós entre totes les ètnies”. Nasi’er va dir que aquest tipus de matrimonis aporten “energia positiva”, i que són el mitjà pel qual Xinjiang podria arribar a fer realitat el “somni xinès”, un terme vague popularitzat pel president Xi Jinping.

James A. Millward, de la Universitat de Georgetown i expert en Xinjiang, assegura que els uigurs podrien percebre la mesura d’una manera ben diferent. “Hi ha el risc -va dir- que els esforços de l’estat per barrejar i fusionar puguin ser vistos, pels uigurs o pels crítics de la Xina arreu del món, com una manera d’assimilar els uigurs a la cultura han; en altres paraules, com un intent de sinització dels uigurs”. “Molts uigurs veuen aquestes mesures com la voluntat d’eliminar l’escolarització en llengua uigur i perpetuar la migració dels han cap a les terres tradicionalment uigurs de Xinjiang: una amenaça a la preservació d’una cultura distintiva uigur”, va afegir.

La regió de Cherchen té una població de 10.000 habitants, dels quals un 73% són uigurs i un 27% són han. Arreu de Xinjiang, una regió desèrtica i muntanyosa que configura una sisena part del territori de la Xina, un 43% de la població és uigur i un 40% és han, segons un cens del 2000, les dades més recents disponibles. Els kazaks constitueixen un 8% de la població, i la resta són hui, kirguisos i mongols, entre d’altres.

Polítiques “d’assimilació”

En una reunió política a Pequín al maig, els líders del govern van discutir com assimilar millor els uigurs dins la societat xinesa i com aplacar la tensió a Xinjiang. Xi Jinping, el president i líder del partit de la Xina, va dir que s’haurien de traslladar més uigurs cap a les regions han per rebre formació i per buscar feina. Va dir que s’han d’establir “punts de vista correctes sobre la pàtria i la nació” entre totes les ètnies de la Xina, de manera que tothom hagi de reconèixer la “gran pàtria” i “el camí socialista amb particularitats xineses”.

Incentivar els matrimonis entre hans i uigurs és una de les polítiques acordades durant la reunió, va dir James Leibold, expert en polítiques ètniques de la Xina de la Universitat de La Trobe a Melbourne. Leibold va assenyalar que les dades més recents disponibles mostren que mentre que un 8% dels tibetants són membres d’una família interètnica, només un 1% dels uigurs ho són.

Fa temps que el Partit Comunista instaura mesures per barrejar les dues ètnies: sovint han divulgat contes populars sobre matrimonis mixtos, com la història de la Fragant Concubina, una dona uigur del segle XVIII que es va casar amb l’emperador manxú Qianlong. Molts han es presenten com a integradors posant com a exemple la dinastia Qing, que va acabar adoptant els costums dels han.

A l’agost, a Karamay, van prohibir temporalment portar barba i vestits musulmans als autobusos de la ciutat, i al comtat de Xaiar es van començar a oferir recompenses a tothom que denunciés els que es deixin barba i els menors d’edat que entrin en una mesquita.