La Xina llança el seu tercer portaavions i ja és la segona potència per darrere dels Estats Units

La Xina ha llançat aquest divendres el seu tercer portaavions –el més avançat–, i s'ha convertit així en el segon país del món amb el nombre més gran d'aquest tipus d'embarcacions, per darrere dels Estats Units (que en tenen 11) i superant el Regne Unit. El Fuijan, que s'instal·larà al port de Taiwan, és el portaavions més modern de la marina xinesa i suposa un avenç militar significatiu per al gegant asiàtic.

Segons l'agència de notícies Xinhua, el vaixell pot desplaçar més de 80.000 tones i compta amb un sistema de catapulta electromagnètica, característica que fins ara només tenia la marina dels Estats Units. Tot i així, tal com ha confirmat la Seguretat Marítima xinesa, no entrarà en funcionament abans de l'any 2025. La Xina, que està immersa en una important estratègia de rearmament, preveu tenir fins a sis portaavions operatius el 2035.

La presentació del Fuijan es produeix enmig de l'augment de les tensions geopolítiques amb els Estats Units i Austràlia per les illes del Pacífic, i també justament per l'illa de Taiwan, després d'unes contundents declaracions la setmana passada del ministre de Defensa xinès, Wei Fenghe, amenaçant "els qui busquen la independència de Taiwan en un intent de dividir la Xina". "Lluitarem a qualsevol cost i fins al final", va sostenir. Va ser una reacció a les paraules el dia abans del secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, que va reiterar que els Estats Units seguiran donant suport a la "capacitat d'autodefensa" de Taiwan davant dels moviments "provocadors i desestabilitzadors" de Pequín.

"Aquest llançament és una fita important per a l'Exèrcit Popular, ja que les ambicions de la Xina són projectar el seu poder militar i competir contra els Estats Units", ha afirmat al New York Times Drew Thompson, exresponsable de la Xina al Pentàgon. L'analista també ha detallat que aquest portaavions "no està dissenyat per protegir l’espai aeri, sinó per llançar bombes”. El Fujian representa un pas endavant en els plans militars del president xinès, Xi Jinping, que durant el seu mandat ha intentat potenciar la tecnologia de míssils i crear una flota marítima potent.