La Xina inaugura el pont sobre el mar més llarg del món
La carretera flotant, de 55 km, amb túnels i illes artificials, connecta Hong Kong, Macau i Zhuhai
PequínLa Xina inaugura aquest dimarts una de les seves grans obres d'enginyeria, un pont de 55 quilòmetres de llarg que uneix les tres grans ciutats de l'estuari del riu Perla: Hong Kong, Zhuhai i Macau. És el viaducte més llarg del món construït sobre el mar i la complexa infraestructura inclou illes artificials i un túnel sota l'aigua.
El pont millora la connectivitat entre les dues excolònies, Hong Kong i Macau, i la Xina continental a través de la ciutat de Zhuhai. L'obra és un element clau per impulsar el desenvolupament del que s'ha batejat com a Àrea de la Gran Badia, una regió que el govern vol convertir en una versió de Silicon Valley i en un catalitzador del canvi de model econòmic xinès.
El president Xi Jinping ha inaugurat aquest matí el pont batejat amb les inicials de les ciutats, HZM. S'obrirà al trànsit demà dimecres i s’espera que uns 30.000 vehicles hi circulin al dia el 2030. La cerimònia, que ha comptat amb la presència d'una part dels 50.000 treballadors que han participat en la construcció del pont, s'ha celebrat a les instal·lacions d'immigració situades en una de les illes artificials.
La Xina presumeix de la seva capacitat per construir grans infraestructures. El pont està dissenyat per tenir una vida útil de 120 anys i resistir tifons de categoria 16 o terratrèmols de fins a 8 graus de magnitud.
És l'enllaç marítim més llarg del món. L'obra, en el seu conjunt, té 55 km de llarg, però com que està situat en una zona de gran trànsit marítim inclou 6,7 quilòmetres de túnel sota el mar, per permetre el pas de vaixells de gran tonatge. També s’han hagut de construir diverses illes artificials.
Ha sigut un projecte faraònic en què han treballat uns 14.000 obrers (fins a 18 han mort durant la construcció) i 300 vaixells. S'han utilitzat 400.000 tones d'acer, totalment fetes a la Xina, segons el govern.
La publicitat oficial el descriu, jugant amb el nom del riu la desembocadura del qual travessa, com un elegant fil de plata amb perles artificials (les illes) sobre el mar. I realment el seu cost és el d'una caríssima joia. Oficialment la inversió ha superat els 15.000 milions i s'ha reconegut un sobrecost d'un 26%.
Les obres van començar el 2009 i el resultat s'ha inaugurat amb dos anys de retard a causa de tensions polítiques, problemes tècnics per haver de construir a mar obert i els sobrecostos.
Connexió política i econòmica
El pont també té un vessant d'obra d'enginyeria política i econòmica. El govern connecta el continent amb les dues excolònies, que tenen un règim polític especial amb moltes més llibertats. És un missatge clar d'integració i alhora un intent de seduir mostrant el compromís amb el desenvolupament econòmic de la zona.
El pont escurçarà els viatges de l'aeroport de Hong Kong situat a l'illa de Lantau amb Zhuhai (a la ribera oest del riu), passant per Macau, de les quatre hores actuals a només 45 minuts.
La infraestructura potencia les sinergies entre les tres ciutats, que sumen més de deu milions de persones. Hong Kong és encara un gran centre financer, Macau un centre d'oci que viu bàsicament dels casinos i Zhuhai és una de les primeres ciutats a implantar les reformes de Deng Xiaoping, fa quatre dècades.
El viaducte és una peça clau per impulsar el projecte de l'Àrea de la Gran Badia, una aposta de Xi Jinping per unir les excolònies amb 9 ciutats de la província de Guangdong i transformar la regió, que fins ara ha estat coneguda com la "fàbrica del món", en una àrea capdavantera en innovació i tecnologia.
Es tracta de potenciar una zona d'uns 70 milions d'habitants que l'any passat van aportar el 14% al PIB xinès. Va ser el bressol de les reformes econòmiques i del naixement de les empreses privades. Té una àmplia experiència exportadora i ha vist néixer gegants tecnològics com Tencent.
És un projecte que es mira en exemples com el de la Gran Badia de San Francisco amb l'objectiu d’apostar per la innovació i el mercat intern i deixar enrere el model basat en les exportacions i l'atracció d'inversió estrangera.