La Xina imposa la llei antisecessió a Hong Kong

PequínPequín ha pitjat l'accelerador per aprovar a correcuita la nova llei de seguretat nacional per a Hong Kong, que condemna els delictes de secessió, subversió, terrorisme i retalla els drets civils a l’excolònia. En una demostració de força, la llei entra en vigor immediatament, coincidint amb l'1 de juliol, el 23è aniversari de la tornada a sobirania xinesa. És una data amb molt de significat polític a Hong Kong, ja que des de fa anys es convoquen manifestacions multitudinàries a favor de la democràcia. La d'enguany ja s'ha prohibit.

La cursa per decretar la llei just abans d'aquesta data transmet un missatge contundent: al govern de Pequín no li tremolarà el pols per aplicar-la, està decidit a augmentar el control sobre el territori semiautònom i no retrocedirà davant les pressions internacionals.

La llei ja s’ha cobrat la primera víctima amb la dissolució del partit Demosisto, anunciada aquest dimarts després que els seus líders, Joshua Wong, Nathan Law i Agnes Chow, comuniquessin via Twitter que abandonaven els càrrecs a la formació per lluitar personalment pels drets de Hong Kong. El grup independentista Front Nacional de Hong Kong també ha anunciat el seu tancament i el trasllat de la seva activitat a l'estranger.

A les xarxes socials molts activistes han esborrat els seus perfils i tancat els grups de treball per evitar ser denunciats. I els grups de Telegram han aconsellat eliminar contactes i dades dels mòbils en previsió de detencions.

La nova legislació s'ha aprovat per estricta unanimitat en la reunió del comitè permanent de l'Assemblea Nacional Popular xinesa a Pequín i el president Xi Jinping l'ha ratificat. Aquesta normativa, de sis capítols i 66 articles, promulgada directament pel govern xinès, s'imposa i té un rang superior a la Llei Bàsica, que és com es coneix a la mini-Constitució de Hong Kong, per això no serà necessari debatre-la al seu Parlament com és habitual. Per als prodemòcrates és el primer senyal d'una retallada de competències i llibertats.

De fet, Carrie Lam, la cap de l'executiu, es va veure obligada a admetre en una entrevista televisada que Pequín ni tan sols li havia donat a conèixer un esborrany de la nova legislació.

La llei penalitza els delictes de secessió, subversió, terrorisme i connivència amb forces estrangeres. Les condemnes poden oscil·lar entre els 3 i 10 anys i arribar a la cadena perpètua. Aquests delictes poden ser jutjats per jutges designats directament pel cap de l'executiu local, trencant la cadena de separació de poders. Un altre motiu de crítica és que es permetrà a les agències de seguretat estatals xineses operar, per primer cop, lliurement a Hong Kong.

Pequín i els seus partidaris a l’excolònia defensen que la llei només afectarà una part molt limitada de la població i que s'aprova per acabar amb les manifestacions que durant l'últim any han desestabilitzat el territori.

De fet, la nova legislació pot servir per escapçar el moviment prodemocràtic i evitar que guanyin les eleccions legislatives previstes per al setembre. Per al camp demòcrata, és el final de la política “Un país, dos sistemes”, ja que la llei soscava els drets civils de la població.

A Twitter han circulat els missatges alertant de tot el que pot ser susceptible de delicte amb aquesta ambigua llei. Per exemple, s’adverteix que posar missatges de denúncia, en el que es coneix popularment com a “murs de Lennon”, als carrers o estacions de metro podria ser considerat un atac a la seguretat nacional, igual que les manifestacions, la publicació de determinades notícies o les reunions amb diplomàtics estrangers. Amnistia Internacional ha denunciat que l'aprovació de la llei representa "la pitjor amenaça per als drets humans en la història recent de la ciutat".

El risc que qualsevol empresari pugui ser enviat al continent per ser jutjat també soscava el futur de Hong Kong com a centre financer mundial. A la Xina totes les empreses estan obligades a donar informació dels seus clients al govern i això es podria estendre a l’excolònia.