Els morts a Itàlia per coronavirus ja superen els de la Xina

BarcelonaItàlia ja és el país on més persones han mort a causa del coronavirus (3.405), i les infeccions a Europa ja superen les de la Xina, el país on es va originar el brot. En les últimes 24 hores han mort 427 persones per la Covid-19 a Itàlia, i ha elevat el balanç de morts a 3.405, per davant dels 3.250 de la Xina. Segons l'últim balanç oficial del govern italià, al país ja hi ha hagut 41.035 casos de coronavirus, dels quals 33.190 són encara avui positius i 4.440 ja s'han curat.

Fa dies que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar Europa com el centre de la pandèmia del coronavirus. Però just aquest dijous les dades finalment ho confirmen del tot: el nombre de contagis de la Covid-19 al continent europeu ja supera els de la Xina, amb 86.931 casos a Europa i 4.090 morts, comparats amb els 81.238 casos al gegant asiàtic, on es va originar el brot, amb 3.250 morts.

Aquest és el recompte que fa aquest dijous el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès), que té dades més actualitzades que l'OMS però que va per darrere dels recomptes estatals, de manera que la xifra europea és probablement encara més alta. L'ECDC calculava aquest dijous 213.254 casos i 8.843 morts a tot el món.

Quan a la Xina ja han superat el seu pic de contagis i anuncien just aquest dijous que per primer cop no s'hi ha registrat cap contagi domèstic nou en 24 hores (tots els casos nous són importats), a Europa les xifres segueixen pujant acceleradament i superen les del gegant xinès, sense que es vegi encara on serà el pic.

Però els experts adverteixen que en realitat és millor no arribar al pic gaire ràpid, perquè això voldria dir que el nombre total de casos i de morts seria molt més alt. "No és tan important saber quan arribarem al pic, sinó amb quina intensitat hi arribem: si hi arribem abans voldrà dir que ho hem fet amb la màxima intensitat, la que posa en risc de col·lapse el nostre sistema sanitari, i, per tant, si volem que la intensitat sigui inferior, el pic es desplaçarà endavant en el temps", explicava Álex Arenas, investigador ICREA de la URV que ha fet models matemàtics sobre la Covid-19.

Arenas també s'explica l'elevada taxa de mortalitat a Itàlia perquè és un país que té una proporció més alta de població d'edat avançada –la més vulnerable– que no pas la Xina, una argumentació que aquesta mateixa setmana també donava l'OMS per explicar aquest elevat nombre de morts al país transalpí.

"A Europa estem fent el mateix que van fer a la Xina, que és tallar la cadena de transmissió i que vol dir reduir el contacte social al màxim, però una contenció absoluta [com la de la Xina] la majoria de països encara no l'ha feta, tampoc Espanya. Els únics que ho estan intentant són els italians. Però és molt complicat en societats democràtiques fer una reducció tan estricta de la mobilitat com la que es va imposar a la Xina", afegeix Arenas.

L’OMS fa temps que recomana copiar l’estratègia de la Xina i de Corea del Sud que no només es basa en el confinament sinó que hi afegeix fer proves de la Covid-19 massivament, aïllar tots els casos positius –incloent-hi els lleus– en instal·lacions especials –i no a casa– i fer una recerca exhaustiva de tots els contactes dels infectats per fer-los la prova i, si cal, aïllar-los també. “Fer tests massivament seria molt convenient, jo seria el primer a demanar-ho, però entenc que no tenim prou dispositius ni la facilitat de fer-ho”, admetia Arenas.

Cap contagi nou domèstic a la Xina

El sorpasso europeu arribava, de fet, el mateix dia que el govern xinès oferia un balanç zero en el seu recompte diari de casos domèstics. No havia registrat cap contagi intern de coronavirus en les últimes 24 hores: els 34 nous casos d'aquest dijous eren tots importats, és a dir, de persones que han contret el virus en altres països i han viatjat a la Xina, segons la Comissió Nacional de Salut Xinesa. A la província de Hubei, on es troba la ciutat de Wuhan, origen del brot, no hi havia hagut cap nou cas.

"És una molt bona notícia. Vol dir que la infecció s'està controlant allà, però encara no podem cantar victòria", explica Joaquim Segalés, investigador de l'IRTA-CReSA i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però afegia una advertència: "La situació és dinàmica i les infeccions generalment no desapareixen, sobretot tenint en compte que persones sense símptomes tenen la capacitat d'infectar, i a aquestes persones no se'ls fan les proves, de manera que són casos soterrats, i no sabem quants n'hi pot haver. Una altra cosa és que la gent està molt sensibilitzada i les mesures de distanciament social que es mantenen en un cert grau ajuden a disminuir la transmissió efectiva".