La contundència de la Xina: milions de tests en pocs dies

PequínL’última setmana la Xina ha fet proves PCR a 4,75 milions de persones en quatre dies. Ha sigut la resposta al brot de coronavirus registrat a la ciutat de Kashgar, a Xinjiang, al nord-oest del gegant asiàtic. Es va informar del primer cas el dissabte 24 d’octubre i el dimarts següent les proves estaven fetes. Així de ràpid, així de contundent. A més, Kashgar, juntament amb les poblacions que l’envolten, havia quedat totalment confinada per evitar una possible expansió del virus a zones properes. Ara les xifres parlen de tan sols 222 casos asimptomàtics i 51 de confirmats. Això sí, sempre segons la versió oficial. Aquí, de fet, no n’hi ha d’altra.

Aquest desplegament de recursos no és nou. El govern de Xi Jinping va utilitzar la mateixa estratègia a principis d’octubre a la ciutat costanera de Qingdao, a l’est. En cinc dies, els seus 9 milions d’habitants van passar el test, després d’haver-se detectat 12 casos en un hospital local. Tests massius que són gratuïts i que es fan en temps rècord a milions de persones. Això, juntament amb un seguiment a través d’aplis i al tancament perimetral de barris o ciutats és la recepta d’èxit de la Xina per controlar el covid-19, un èxit que Xi Jinping està utilitzant per fer propaganda. Però la xinesa no és una solució totalment exportable a causa del seu cost econòmic i social.

La segona economia mundial té una potent indústria farmacèutica que ven proves a tothom i que dona feina a una gran massa de treballadors. El govern té plens poders per obrir o tancar empreses i ampliar línies de producció en funció de les necessitats, sense que el sector privat gosi obrir la boca. A més, compta amb una estructura organitzativa i uns mitjans econòmics que cap Parlament, premsa o opinió pública fiscalitzarà. L’àmplia xarxa administrativa pot organitzar amb facilitat dispositius per a recollides massives de mostres. I una cosa igual d’important: la població no es planteja no col·laborar-hi perquè està acostumada al control sobre les seves dades i moviments.

Fa uns mesos, el final del confinament i la desescalada a Wuhan, la ciutat on es van detectar els primers casos del nou coronavirus, es van tancar amb el testat massiu dels seus 11 milions d’habitants. Era una manera d’enviar el missatge al país que la crisi sanitària estava superada. Des de llavors, el brot més important es va produir al juny a Pequín: uns 330 casos vinculats al mercat majorista més gran de la capital, Xinfadi. Es va aïllar el mercat i els barris del voltant. També es van fer uns 10 milions de tests per tota la ciutat.

Engranatge mil·limètric

I encara que des de l’exterior sorprengui, la realitat és que l’organització és tremendament eficaç i ràpida. Hi ha pressupost, material mèdic i molt de personal. S’han fet proves per col·lectius, com ara els taxistes, i també per barris. A la Xina és habitual viure en comunitats de veïns tancades, amb espais comuns. I aquest, de fet, és el primer filtre: els administradors s’encarreguen d’avisar els veïns del dia de les proves i posen a disposició dels funcionaris del districte el registre d’inquilins. Cada districte controla la població perquè també és obligatori registrar-se a la comissaria del barri. A més de mobilitzar els funcionaris, es posa en marxa la borsa de voluntaris, normalment relacionats amb associacions vinculades al partit comunista, que són convocats habitualment per organitzar actes públics. Les proves es practiquen als patis i jardins dels recintes d’habitatges, en parcs i edificis públics. La convocatòria també es fa a través de missatges de mòbil. A les persones amb problemes de mobilitat se’ls fa el test a casa seva. Per agilitzar el procés, les PCR es fan per lots. Això vol dir que es recull la mostra de cinc o deu persones i s’analitzen conjuntament. Si el lot dona positiu, es torna a convocar el grup per esbrinar qui està contagiat.

El cost d’aquestes operacions és excessiu, però el govern està interessat en demostrar que farà tot el que calgui per controlar la malaltia i que té els mitjans per fer-ho. Vol fer oblidar el caos provocat per la falta de material i personal sanitari que hi va haver al principi de l’epidèmia a Wuhan. Es pot dubtar del mètode, però no es pot negar que les autoritats han aconseguit controlar la pandèmia i recuperar la normalitat. Mentre els carrers de quasi tot Europa es buiden pels tocs de queda, els de Pequín bullen de gent sortint de la feina. Els restaurants s’omplen el cap de setmana i no es controla l’aforament als comerços. La música en directe ha tornat als bars i els cinemes estan oberts.

El pròxim pas serà la vacuna. Tenen 4 prototips en fase III, i fins i tot s’han atrevit a començar a subministrar-la al “personal de risc” o als que necessiten sortir a l’estranger.