La Xina, el primer país que fa brotar una llavor a la Lluna

BarcelonaPer primer cop a la història, una llavor de cotó ha germinat a la Lluna. La nau xinesa Chang’e-4, que el 3 de gener va allunar a la cara oculta del satèl·lit, ha aconseguit fer-hi germinar llavors de cotó -la primera que va brotar- i també de patata i de colza, segons van anunciar ahir els mitjans estatals xinesos. Això no vol dir que els xinesos hagin aconseguit conrear al sòl de la Lluna, que és totalment estèril, sinó que han portat a terme amb èxit un important “miniexperiment” biològic. Les llavors estan dins d’un contenidor hermètic d’alumini que manté la temperatura interior per sota dels 30 graus i que permet l’entrada de llum natural i el subministrament d’aigua i nutrients per a les plantes, segons va explicar el científic encarregat de l’experiment, Liu Hanlong, al South China Morning Post. I és que a la superfície de la Lluna seria molt i molt difícil fer-hi brotar res, ja que la temperatura de dia supera els 100 ºC i de nit baixa més enllà dels 100 ºC sota zero.

“Des del punt de vista de la germinació en si, dins d’un contenidor hermètic amb l’atmosfera ajustada, el que han fet els xinesos no és especialment significatiu. El que és realment important és l’èxit simbòlic que suposa el fet que per primer cop es cultiva alguna cosa a la Lluna”, diu Rafael Clemente, enginyer i autor del llibre Un pequeño paso para [un] hombre (Planeta). Per a l’expert, la conclusió és òbvia: “Els primers éssers vius que han nascut a la Lluna són xinesos”.

No és el primer cop que germinen plantes a l’espai, ja que la NASA va aconseguir el 2016 fer néixer un tipus de flor dins de l’Estació Espacial Internacional. Però sí que és el primer cop que passa a la Lluna.

L’objectiu de l’experiment, segons el seu cap científic, és assentar les bases per a una possible base espacial a la Lluna amb una font autònoma d’aliments que permetés abastir els seus ocupants i també aprovisionar els astronautes que hi fessin parada de camí cap a Mart.

“Hem donat consideració a la futura supervivència a l’espai. Aprendre sobre el creixement d’aquestes plantes en un ambient de baixa gravetat ens permetrà establir els fonaments per a l’establiment futur de la nostra base espacial”, va dir Liu al South China Morning Post. Segons Liu, les patates podrien alimentar els futurs exploradors de l’espai, el cotó serviria per fer roba, i la colza per fer oli. Clemente, però, és escèptic sobre les aplicacions pràctiques a gran escala de l’experiment xinès.

Alguns diaris del gegant asiàtic ja ho comparaven amb l’hivernacle de la pel·lícula The Martian, on Matt Damon cultiva patates a Mart per poder sobreviure. “El sòl de la Lluna serviria perfectament de suport mecànic, però caldria portar els nutrients des de la Terra d’alguna manera”, deia Clemente, que insistia que més enllà de somnis futuristes la importància de l’esdeveniment històric anunciat ahir és simbòlica. “Igual que el rus Iuri Gagarin sempre serà el primer home que va anar a l’espai, tot i que només hi va estar 90 minuts, la Xina serà sempre el primer país que va fer néixer éssers vius a la Lluna”. També va ser el primer, fa només dues setmanes, que va aconseguir allunar a la cara oculta de la Lluna.

La foto publicada ahir per l’agència espacial xinesa, una instantània presa per la càmera interna del contenidor biològic, mostrava un brot de cotó. Una foto molt poc impactant, però al cap i a la fi històrica.

A més de les llavors de cotó, patata i colza, el contenidor també porta llavors de creixen, alguns llevats i ous de mosca de la fruita. Aquests sis organismes conformen un “microecosistema” contingut dins d’un cilindre hermètic de 18 centímetres d’alçada i 16 centímetres de diàmetre, que pesa només 3 quilograms però costa més de 10 milions de iuans (1,3 milions d’euros), segons el South China Morining Post.

El contenidor està protegit de les temperatures extremes de la Lluna i de la potent radiació. “L’anunci de la germinació arriba just ara que comença la fase de 14 dies en què la zona on s’ubica la nau xinesa no rebrà gens de solar, suposo que la càpsula porta alguna font de llum artificial o veurem què passa”, apunta l’expert.

Cucs de seda a la Lluna

Però aquests sis organismes no són els únics éssers vius que la nau Chang’e-4 ha portat a la Lluna. Els científics xinesos també hi han enviat ous de cuc de seda, amb la intenció de completar el cicle de vida d’aquest animal a la Lluna, de l’eclosió a la metamorfosi en papallona. Per al país que va donar origen a la Ruta de la Seda, la mateixa que ara el seu president, Xi Jinping, vol recuperar amb un projecte faraònic, el cuc de seda sembla l’elecció més encertada. Pur simbolisme aplicat a la cursa espacial, on la Xina agafa cada cop més embranzida i competeix gairebé com a igual amb la NASA. “No pas per rendiment econòmic o per interès científic -diu Clemente-. Igual que la NASA fa 50 anys, la Xina ho fa només per prestigi”.