La Xina ajorna el debat sobre com retrà comptes de les seves emissions de CO2

MadridAlejandro Sanz s'ha compromès aquest matí a reduir al màxim la petjada de carboni dels seus concerts. L'emergència climàtica "és una situació que personalment m'esfereeix perquè estem al límit del punt de no retorn", ha afirmat el cantant madrileny. Per això, ha anunciat que encarregarà un estudi de les emissions que generen les seves actuacions i a partir d'ara les organitzarà "sota el principi bàsic de les energies renovables i els transports no contaminants".

Sanz ha fet aquesta promesa davant del plenari de la COP25 durant la inauguració de la "sessió d'alt nivell", és a dir, la segona setmana de negociacions climàtiques, que implicarà directament els ministres de 195 països. Pot semblar poca cosa, però després de la seva primera setmana, la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic que se celebra a Madrid, la COP25, va faltada de compromisos.

Es tanca aquest dimarts una primera setmana de negociacions tècniques que no ha aconseguit desbloquejar cap dels punts en discussió. Ben al contrari, l'únic que s'ha decidit és ajornar un dels debats més fonamentals de l'Acord de París, el dels mecanismes de transparència a què s'haurien de sotmetre tots els estats per fer inventari de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Endarrerir el debat

La Xina ha aconseguit endarrerir una vegada més aquest debat, que s'haurà de reprendre en la cimera de l'any que ve a Glasgow, la COP26. Pequín sempre ha sigut reticent a retre comptes de les seves emissions i encara menys a deixar entrar organismes internacionals a casa seva perquè les comprovin. En l'Acord de París del 2015, el llavors president dels Estats Units, Barack Obama, va aconseguir que Xi Jinping cedís a incorporar mecanismes de transparència en el pacte a canvi d'un compromís de reducció d'emissions més gran per part de Washington, com a principal responsable de les emissions històriques, i de més finançament nord-americà per a la lluita climàtica.

Però la marxa enrere en les promeses d'Obama que ha fet el seu successor a la Casa Blanca, Donald Trump, ha tornat a posar la Xina a la defensiva. Quan es debati de nou com s'han de posar en pràctica aquests mecanismes de transparència, en la COP26 del desembre de l'any que ve, els Estats Units ja estaran oficialment fora de l'Acord de París (des del 4 de novembre del 2020), de manera que Washington no tindrà veu ni vot en les regles que s'hi decideixin, en cas que se n'aconsegueixi decidir alguna.

El bàndol nord-americà, però, comptava amb reforços aquest dimarts: l'exvicepresident Al Gore, l'ex secretari d'Estat John Kerry i l'actual candidat demòcrata a la Casa Blanca, Michael Bloomberg, són a la COP25 per mostrar el suport d'una part de la societat dels Estats Units a la lluita climàtica.

Falta de transparència

Però la falta d'acord en matèria de transparència és, sens dubte, un nou sotrac en unes negociacions internacionals que van molt més enrere del que la ciència recomana i del que la societat civil, amb els joves al capdavant, demana. Ho tornava a deixar clar l'activista adolescent Greta Thunberg, que aquest dimarts al matí intervenia en un altre acte a la COP25, en què ha volgut donar la paraula, aquest cop, a un grup de científics climàtics.

Eliminat el debat sobre els mecanismes de transparència, la negociació d'aquesta última setmana es concentrarà en els mercats de carboni i en el sistema de pèrdues i danys que hauria de donar sortida als països més castigats pels esdeveniments climàtics extrems. "És una molt mala notícia, perquè la transparència és un element clau de la lluita climàtica; tots estem d'acord que cal saber el que emeten els països per poder establir polítiques útils", valorava a l'ARA la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, que participa en la cimera.

El còmput de les emissions de la Xina s'ha fet fins ara prenent com a base estimacions de l'Agència Internacional de l'Energia, però el país no ha passat mai cap inventari de les seves plantes contaminants ni del CO2 que deixa anar anualment a l'atmosfera. Amb tot, basant-se en les estimacions, la Xina ja és el país que genera més emissions, seguit dels Estats Units, i malgrat els esforços que està fent en energies renovables encara depèn en gran mesura del carbó.

La Xina, l’Aràbia Saudita i els Estats Units estan, precisament, a la cua en l’índex d’actuació contra el canvi climàtic 2020, que ha presentat aquest dimarts a la COP25 l’organització Germanwatch. Són, en aquest ordre, els països que en l’últim any han dut a terme pitjors polítiques climàtiques –els EUA el pitjor de tots– segons aquesta anàlisi científica sobre 57 països. Els primers tres llocs del rànquing estan buits, perquè cap país del món té polítiques alineades amb l’objectiu d’evitar els 1,5 ºC d’escalfament global, però en quart, cinquè i sisè lloc hi ha Suècia, Dinamarca i el Marroc, com els països que ho estan fent més bé.

Un altre estudi presentat aquest dimarts a la cimera per Climate Action Tracker calcula que amb les polítiques actuals de reducció d’emissions és inevitable superar els 3 ºC d’escalfament global en aquest segle, i