La Xina autoritza les famílies de tres fills

PequínDel fill únic als tres germans. És el pas que ha donat la Xina en poc més de 5 anys per combatre el greu problema del descens de la natalitat i de l'envelliment de la població, reflectit en l'últim cens publicat fa només unes setmanes. Aquest dilluns, durant la reunió del politburó del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina, presidida pel president Xi Jinping, s'ha aprovat aquesta reforma de la política de planificació familiar, en què s’amplia el límit dels dos fills per família que es va adoptar el 2016 per permetre’n fins a tres. Tot i això, no elimina la política de control de natalitat: les parelles xineses seguiran sense tenir total llibertat per decidir el nombre de fills que desitgen tenir. El comunicat, publicat per l'agència Xinhua, afirma que “la Xina farà costat a les parelles que desitgin tenir un tercer fill” i parla d'implementar “mesures de suport rellevants” per “ajudar a millorar l'estructura de la població”.

Però Pequín és conscient que si la reforma no va acompanyada d'ajudes serà difícil incentivar la natalitat. L'alt cost que representa per a les famílies criar un fill s'ha convertit en el millor aliat de la política del “fill únic”. El desenvolupament econòmic i social que ha viscut el gegant asiàtic al llarg de les últimes dècades ha provocat que, igual que a Occident, les famílies valorin els diners que necessiten dedicar per a l'educació d'un fill abans de decidir si s’ho poden permetre. A més, les dones també aposten per mantenir la seva carrera professional.

L'any passat els naixements van caure fins als 12 milions, el nivell més baix des de finals de la dècada dels anys 50. La taxa de fertilitat se situa només en 1,3 fills per dona, lluny de la desitjada ràtio de 2,1 fills necessaris per aconseguir estabilitzar la població. En les últimes hores una enquesta realitzada per Xinhua a la xarxa social de Weibo reflectia clarament la situació: a la pregunta amb el hashtag #estasllest per a la política dels tres fills, de les 31.000 persones que van contestar, prop de 29.000 van optar per la resposta "mai pensarien en això". L'enquesta va ser esborrada del compte al cap de poc temps de publicar-se.

Població que envelleix

La Xina continua sent el país més poblat del món (1.412 milions d'habitants), però la població envelleix i la natalitat no s'enlaira. El govern és conscient dels problemes que generarà la reducció del nombre d'habitants: des de la disminució de la força laboral fins a un increment del volum de persones grans que necessitaran assistència. I Pequín no vol que la seva sigui una societat envellida, com la japonesa, abans d'aconseguir ser un país totalment desenvolupat amb serveis socials i sanitaris forts. Però la població envelleix més ràpid del que s’esperava i els majors de 60 anys ja sumen 264 milions, més del 18% de la població. El 2050 es preveu que siguin 490 milions i sumarien més habitants que tota la Unió Europea. La massa que ha de sustentar les pensions (població entre 15 i 59 anys) s'ha reduït un 6,79% en l'última dècada i ja només representa el 63,35% del total d'habitants de la Xina.

Mentrestant, la decisió d'ampliar els límits del nombre de fills permesos posa definitivament fi a la política del “fill únic” adoptada a finals de la dècada dels 70 i amb excepcions per als habitants de les zones rurals, que en podien tenir més d'un. Llavors la població fregava els mil milions i s'havia duplicat en 30 anys. El creixement demogràfic era una bomba de rellotgeria que, contràriament a ara, impedia el desenvolupament del país.

La decisió de permetre un sol fill va ser molt dura per a una població acostumada a famílies extenses i en què el culte als avantpassats era molt important. Els avortaments forçats, fins i tot en mesos avançats de l'embaràs –quan el fetus ja era viable–, i la persecució de les famílies que se saltaven la llei van provocar nombroses crisis arreu del país.

Infanticidi de nenes

I un altre dels efectes va ser el desequilibri de la població. La preferència tradicional de l'home sobre la dona va desencadenar avortaments selectius i l'infanticidi de nenes. El 2020 hi havia 34,9 milions més d'homes que de dones, i la bretxa de gènere continua ampliant-se entre la població en edat de tenir fills. Des del 2011, la taxa de dones en edat fèrtil disminueix i aquesta realitat provoca un ràpid envelliment de la població. Es va començar a abordar el problema el 2013 quan es va permetre que les parelles en què els dos membres fossin fills únics poguessin tenir un segon fill. Però la mesura ja només va aconseguir convèncer menys del 15% dels afectats.

El 2016 el govern va ampliar el límit als dos fills per a totes les parelles, però la natalitat va continuar caient. El canvi sociològic ja s'havia completat: hi havia diverses generacions que havien crescut com a petits emperadors, amb quatre avis pendents d'ells i acostumats a viure sense germans.

Des que es va publicar el cens, a les xarxes socials es poden veure comentaris de dones que expressen la seva por a ser pressionades per tenir més fills. Pequín a més de prometre ajuda ha anunciat formació per als joves “sobre el matrimoni i l'amor”. Tenir tres fills pot ser patriòtic.